No plou

Avui l'aire és una llesca invisible de pa sucat amb mel. Els dits tebis de la primavera desperten la son blanca dels ametllers, la florida petita de les violetes, l'esclat groc dels pixallits entre l'herba tendra.

Però no plou.

Esperem que els núvols grisos s'arrissaran aviat, inflats d'aigua, damunt la set dels horts...

Júpiter i Venus jugen a empaitar-se amb la lluna plena, que escampa la claror argentada pels camins.

Però no plou.

Els dits tebis de la primavera escriuen camins de sargantanes a les parets.