Les gestions per a la instauració dels Jocs Florals de Barcelona foren dutes a terme els primers mesos de 1859, però el projecte de tenir la festa medieval per model en un certamen poètic modern s’havia anat obrint camí en els decennis anteriors gràcies a la mitificació romàntica del trobador i del seu món (...)
Hi hagué per això certes iniciatives intencionades, lligades al progrés de la Renaixença: Ramón López Soler, ampliant les al•lusions que a propòsit de la polèmica romàntica hi havia fet a “El Europeo”, exaltà els trobadors i la Gaia Ciència a la seva novel·la “Los bandos de Castilla”, del 1830, i el 1834 hi insistia a “El Vapor” a propòsit del concurs convocat per l’Ajuntament barceloní per celebrar l’Estatut Reial. Uns anys després, Joan Cortada recollia a la novel·la “Lorenzo” la moda del trobadorisme, que en el camp poètic era adoptada per autors com Antoni Ribot i Fontseré i Manuel Milà i Fontanals (...) Joan Cortada insistia per la via de l’erudició en l’evocació en dissertar a l’Acadèmia de Bones Lletres sobre les Corts d’Amor, potser partint de les tergiversacions de Nostradamus, i intervenia decisivament en la convocatòria d’un certamen literari feta per l’Acadèmia esmentada, el 1841, amb la finalitat no confessada de potenciar la campanya poètica empresa per Joaquim Rubió i Ors, en un premi per a un poema èpic, català o castellà sobre l’expedició de catalans i aragonesos contra turcs i grecs, consistent en una flor o violeta de oro, prendida de una gorra de terciopelo negro, con broches y plumas, a la usanza de los antiguos trobadores.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada