dilluns, 26 de gener de 2009

Calaixeres negres, camí d'Alpens





Vaig a Sant Quirze, camí d'Alpens. Encara falten tres quarts d'hora per a l'autobús. De Torelló a Alpens, més d'una hora i mitja. És el que tenen els transports públics. Així i tot, per a mi és com un viatge al passat, quan a Sant Quirze hi havia els autocars vermells del Jepino...han hagut de passar molts anys, per tornar a tenir autobús. Me'n felicito, doncs.

I m'ho agafo bé. Esmorzo a l'Sport, i el meu amic J. ja m'hi espera. "T'he guardat lloc", em diu, amb el somriure burleta, tot i que el bar és mig buit. I m'explica històries de sempre que, avui, semblen inversemblants: l'aventura de la marededéu venuda per la seva cosina, i que ell rescata d'un antiquari d'Olot. "En vaig pagar cinc vegades més", diu, pragmàtic, murri. Com que la imatge va estar enterrada, durant la guerra civil, no només la restauren, sinó que la "bategen". J. fa venir el mossèn a casa, la beneeix, i fan un dinar per a celebrar-ho.

Tot això ve a compte perquè, diu, no li agrada el color lila, que jo porto sovint. "És el color de la capa de Sant Josep, i el dels escapularis de la marededéu del Carme". Vés per on. Mai no se m'havia acudit.

I m'explica una altra història, encara més rocambolesca. "Has vist mai calaixeres negres, amb un marbre blanc a sobre?". No ho sé, em sembla que sí, i em vénen al cap habitacions fosques i calaixeres potser negres amb marbre blanc a sobre i capelletes transparents amb sants i marededéus a dintre, tot molt atapeït, carregat. "Doncs són negres perquè era un senyal de dol per la reina Isabel segona, quan es va morir". Quedo estupefacta, no sé si em pren el pèl. "Quan es mori el rei, hauràs de pintar negres els mobles de casa teva". Sí, home, i que més!. Riem una estona, i llavors se'n va amb els amics que realment esperava, els de cada dia.

A Alpens hi ha boira. L'autocar petit sembla qe gronxi, avui, irreal. Vaig a trobar la mare. Passarem un bon dia, el sol estriparà la boira, podrem passejar i fer el cafè a la fonda, al voltant de l'estufa central, que és l'ànima de l'hivern. El R. de la fonda, a la tarda, espellofa blat de moro a l'entrada, una espiga és vermella i em fa recordar el desig de trobar-ne una de vermella quan espellofàvem a casa i jo era petita. "Ara hauries de cantar", li dic, i m'explica històries de contalles i cantades a la vora del foc, que és el que volia sentir.

El sol es pon a la costa del Graell amb un devessall de núvols enjoiats de llum. "Adéu, mare, fins la setmana que ve".

divendres, 16 de gener de 2009

El que no sabem de Gaza



La devastació aflora a Gaza al callar les bombes

1. • Els palestins surten al carrer per trobar els seus morts entre les runes
2. • Amnistia diu que té proves de l'ús de fòsfor blanc contra edificis de l'ONU



MÉS INFORMACIÓ

* La UE invita Israel, l'ANP i alguns països de la regió a Brussel·les
* La guerra posa a la picota Al-Fatah i reforça Hamàs

JORDI CORACHÁN / CARINE MANSOUR
BARCELONA

Entre temors que el fràgil alto el foc es pugui trencar en qualsevol moment, Gaza es va despertar ahir enmig d'un mar de devastació, després de tres setmanes de bombardejos israelians. Per primera vegada després de 23 dies, no queien bombes i els castigats habitants de la franja feien un esforç per recuperar una mica de normalitat. Als carrers s'hi veia gent i cotxes, els bancs i els comerços estaven oberts. Els policies de Hamàs es van instal.lar a les cruïlles principals. La gent abandonava els amagatalls i sortia al carrer per intentar localitzar els seus morts entre les tones de runa.
"Fa una estona he vist com rescataven 19 cadàvers més al barri de Zeitun", explica per telèfon a aquest diari Donatella Rovera, enviada d'Amnistia Internacional (AI) a Gaza. Des de dissabte passat, s'han trobat més de 100 cadàvers sota la runa. I se sospita que n'apareixeran més. Ara per ara, les víctimes mortals d'aquesta guerra ja sumen 1.310. D'elles, 420 són menors, a més dels 5.500 ferits.

QUILÒMETRES DE DESTRUCCIÓ
El panorama és dantesc. "Les imatges de televisió i les fotos dels diaris només mostren una part de la destrucció, però la realitat és moltíssim pitjor. Miris cap on miris, veus cases destruïdes", assegura Rovera. "He recorregut tres quilòmetres i no hi havia res més que destrucció. L'amplitud dels danys és terrible. Com si un terratrèmol o un volcà ho hagués arrasat tot", afegeix Hussam al-Madhun, cap de la delegació d'Acció Contra la Fam a Gaza. "Tinc 40 anys, i en tota la meva vida no he vist res semblant. He preguntat a la gent gran. M'han dit que ni el 1948, el 1956, el 1967 i el 1973 ningú ha vist res de semblant", afirma.
El que no poden reproduir ni els diaris ni tampoc les televisions és la pudor. "Vas pel carrer i el que impacta és la pudor. Fa olor de sang, de cossos descompostos, d'escombraries", explica Maha Rezeg, consellera de Save The Children. "A Gaza la infraestructura està destruïda i tot se suma a la pobresa. La gent està horroritzada. És massa per explicar-ho", afegeix.
Un total de 20.000 cases han estat danyades durant l'ofensiva i 4.000 han resultat completament destruïdes. Cada una allotja diverses famílies. Almenys 40.000 persones s'han quedat sense casa. Ahir se sentien múltiples històries de gent que no té enlloc on poder anar.

FRASES MACABRES
En moltes cases, els soldats israelians, abans de la seva retirada, van deixar frases escrites a les parets al costat de les estrelles de David, explica la representant d'AI. Mort als àrabs, diu que va llegir en diverses d'elles.
L'Exèrcit israelià va utilitzar l'artilleria --"molt destructiva i poc precisa", assegura Rovera-- contra els combatents de Hamàs i d'altres grups palestins. "També hi havia gent d'Al-Fatah tirant coets", sosté. Amnistia assenyala que ha trobat proves de l'ús de fòsfor blanc en algunes bombes que van caure en escoles, hospitals i oficines de l'ONU. Com a exemple de la "barbàrie", AI descriu la situació a l'Hospital Al- quds que "té la meitat de les instal.lacions cremades". A més a més, Rovera denuncia que els soldats es van emportar tres ambulàncies "per utilitzar-les en els seus controls de carreteres".
La situació no és gaire millor a l'hospital Shifa, controlat per Hamàs. "Està com la ciutat. No està arrasat, però ha patit molts danys", afirma la catalana Tina Miñana, coordinadora a Gaza de Metges del Món.

MOLTES AMPUTACIONS
Però més enllà de la destrucció física, hi ha centenars d'històries trencades, com les que explica Abir al-Madhun, voluntària de la Creu Roja Internacional. "He vist gent amb les cames i les mans amputades. A vegades, no sabia si eren dones o homes, joves o vells. Tenien les cares desfigurades", denuncia. "És molt dur perquè el personal sanitari ha de ser fort davant els pacients. No es pot mostrar debilitat", afirma.
El subministrament elèctric falla sovint i això comporta talls d'aigua. Alguns barris fa tres setmanes que no tenen llum. S'ha recuperat el servei telefònic, malgrat els talls, cosa que ha permès a Israel difondre missatges amenaçants. "Això encara no s'ha acabat", sosté una veu metàl.lica d'una gravació automàtica que arriba a les cases de Gaza que segueixen senceres, explica la coordinadora de Metges del Món.
Tot i que caldrà molt temps, el formigó i la infraestructura es reconstrueixen. Però altres danys no es poden esborrar. "Les destruccions que vaig veure reflecteixen el dolor que tinc. He vist cadàvers de criatures partits a trossos. La guerra no distingia ningú, tothom estava en el blanc", testifica Hussam al-Madhun, d'Acció Contra la Fam.
"La història palestina ha estat sempre acompanyada de la violència, durant 60 anys. Això és el que he après", afirma Al-Amaui.

(Informació de El Periódico)

Entrevista amb Salah Jamal

dijous, 15 de gener de 2009

“PLOM FOS A GAZA”: MÉS ENLLÀ DEL GENOCIDI


“Plom fos a Gaza”: per si encara algú no ho sap, aquest és el nom triomfalista amb què Israel està perpetrant, des del 27 de desembre passat, la seva massacre contra el poble palestí.


I el que està passant és tan greu, que aquests dies la desinformació i la intoxicació informativa es converteixen en armes polítiques. Per internet corre una imatge de Pilar Rahola, de coneguda militància sionista, a qui es “felicita” pel seu “aniversari” : més de mil morts palestins a dia d’avui, i més de cinc mil ferits a Gaza, només des del 27 de desembre.


I la desinformació continua. Carles Duarte, que s’autodefineix com a poeta, manté en seu darrer article “Màrtirs” a “El 9 Nou” de dilluns passat, 12 de gener, les mateixes tesis que Bush, president nord-americà, quan creu que la solució del conflicte passa per dos estats (jueu i palestí) i pregunta: “Hi ha cap palestí amb un mínim de sensatesa que cregui que Israel pot desaparèixer?” després de titllar Hamàs de “organització radical que uneix religió i política (...) que aspira a islamitzar la societat i a aniquilar físicament a Israel”.


Al senyor Duarte, a la senyora Rahola, i a tota la gent que, en general, es creu aquesta visió del conflicte, jo els faria aquestes reflexions:


Segons Faraj Mahmood Muhammed Al-Hamalawi, un palestí que viu a Bilbao, i les paraules del qual faig meves, (entrevista publicada a Indymedia Barcelona) cal tenir en compte que “Hamàs i el poble palestí són les víctimes. La víctima no és Israel. Si un poble està ocupat té dret a la seva llibertat, fins i tot ho diu la ONU. Quan Saddam va envair Kuwait, tothom es va mobilitzar, perquè allí hi ha petroli, diners. Palestina no té res. Vivim aquesta massacre des de fa més de 60 anys i ningú no diu res.” Pel que fa a Hamàs “és un partit polític islàmic democràtic i no es vol reconèixer així (...) Si un país envaeix l’altre, és lògic que l’ocupat no reconegui aquest estat, perquè aquestes són les seves terres”.


Faraj M.M.A. acaba dient que creu que “es tracta d’una conspiració mundial contra Gaza en què estan implicats també els EEUU i Europa”.


Pel que fa a Hamàs, Manuel Márquez, a Kaos en la red fa, el dia 11 de gener, algunes puntualitzacions:


1. Hamàs (moviment de resistència islàmic) va guanyar per majoria les eleccions parlamentàries palestines, el 25 de gener de 2006.

2. Hamàs no va fer mai un cop d’estat, per prendre el poder de l’Autoritat Nacional Palestina. Va ser el líder de la ANP, Mahmud Abbas, qui no va acceptar entregar el control de les forces de seguretat al govern legítim de Hamàs.

3. A causa del seu triomf electoral i la seva elecció com a cap de l’Autoritat Palestina, Hamàs es va haver d’enfrontar al cop d’estat de Mahmud Abbas i patir l’escanyament econòmic i el bloqueig de les ajudes per part d’Israel, amb el consentiment dels Estats Units i d’Europa.

4. Hamàs va créixer gràcies al recolzament de les dones palestines. Meela as-Shantiuna n’és una líder destacada, i membre del seu Parlament.

5. Durant aquests darrers anys, Hamàs no ha fet altra cosa que defensar-se, i ho ha fet com pot, amb la resistència, enfrontat de forma desigual amb els exèrcits més poderosos d’aquest planeta.

6. Hamàs vol l’acord però no està disposat a rendir-se davant la barbàrie. Segons dades del mateix Ministeri de Defensa israelita, entre el 2001 i el 2008 hi ha hagut 23 morts jueus, enfront dels 3.800 palestins, als quals cal sumar el miler llarg de morts i els cinc mil ferits d’aquests dies.


Victòria Buch, activista israeliana contra l’ocupació, reconeix que “l’existència d’Israel, en la seva forma actual, es basa en una contínua neteja ètnica de la població palestina” (publicat a Kaos en la red).


I això forma part de l’esperança: el fet que les veus contra l’ocupació de Palestina s’aixequin des de dins mateix d’Israel, també. Però els palestins no poden conviure amb els seus botxins.


Mentrestant, just ara, quan llegiu aquest article, la massacre continua. Els doctors noruecs Mads Gilbert i Erik Fosse, tornats al seu país després de deu dies treballant a l’hospital Al Shifa a Gaza, han declarat en roda de premsa que, per les ferides que han tractat, sospiten que Israel està utilitzant DIME (explosius de metall inert dens, que funcionen amb una immensa ona de pressió, sense metralla que, si no mata, causa amputacions i ferides gravíssimes als teixits tous. I ja és segur que estan utilitzant bombes de fòsfor blanc. (informació recollida a Indymedia Barcelona,el 13 de gener).


Voldria acabar citant, de nou, Faraj M.M.A., el palestí de Bilbao de qui he parlat abans: “El que està passant a Gaza és una massacre total, una carnisseria. No hi ha paraules per descriure el que està fent el govern d’Israel. Hauríem de tenir altres paraules, perquè va més enllà del genocidi”.


Jamel El Meziani

Vic, 14 de gener de 2009

dilluns, 12 de gener de 2009

Osona per Palestina






Fotografies d'Adrià Costa, a osona.com

Dissabte passat vaig ser a la concentració per Palestina de Manlleu. Molta gent, gairebé tots àrabs d'origen. Em vaig sentir avergonyida per tots els catalans i catalanes de soca-rel, per entendren's, que no hi eren. Per exemple, Pere Prat, alcalde. Per exemple, una colla de manlleuencs que s'ho miraven des de les escales, sense acostar-se, com si allò fos un espectacle folklòric. Exactament al contrari del que vaig veure a les manifestacions a Dos Hermanas i a Sevilla, aquests dies de festa, en què els àrabs d'origen eren minoria.

No sé què més ha de passar, perquè sortim al carrer. A Manlleu les pancartes eren, en gran part, fotografies de nens morts. No podien ser més explícites.

Si cliqueu aquí al costat, a la foto petita de la dreta, més amunt (on diu "Aturem el genocidi de Palestina) veureu algunes fotografies que ni la televisió, ni els diaris, no ensenyen. No sé si podreu veure-les totes, d'una tirada. Jo no puc.

Sé que aquest mateix dissabte, a Barcelona i a moltes altres ciutats, el clam contra el genocidi era unànime. Però no n'hi ha prou, perquè la barbàrie continua. Ara mateix ja es parla de nou-cents morts i quatre mil ferits, això respecte a una població d'un milió i mig de persones. Hi ha més gent a Barcelona. No ens cabria al cap, una massacre així a Barcelona, suposo. Què ens passa, doncs? Que Gaza està lluny? Si has viatjat una mica, saps que no hi ha distàncies, que les distàncies les portem als ulls, només. Que potser són diferents, els nens i nenes de Gaza dels d'Osona, de Barcelona? Mireu les fotografies. Jo no sé explicar-ho. A Manlleu, dissabte passat, no només hi van haver crits i banderes cremades, que també, i ràbia. Molta gent plorava.

La propera convocatòria a Osona és al mateix lloc i a la mateixa hora, dissabte que ve: plaça Fra Bernardí, Manlleu, quatre de la tarda. Hi hauríem de ser totes. I tots.

dijous, 8 de gener de 2009

COLORS D'HIVERN: VERMELL


Podria ser el vermell del boix grèvol, sempre guarnit, però no.


O el vermell d’un tros de cel encès, com una bandera.


Podria ser la llar de foc amb sostres de cendra, el caliu de les converses, la calidesa de casa endins, mentre a fora cau la neu sense fer remor, de puntetes.


Podria ser la bufanda que ha cagat el tió, el llom brillant d’un llibre nou, o el color dels nas dels nens que tenen fred però esperen tossudament els Reis.


Però no.


Aquest hivern, el vermell és el color de Palestina.


Vermell de crits contra la barbàrie, contra els silencis còmplices.


Vermell de sang vessada, dolors impossibles.

dimarts, 6 de gener de 2009

Mobilització total per Palestina



L'exèrcit Israelià ja ha provocat més de 600 morts i milers de ferits. El passat dia 4 de gener a més, iniciava l'atac als palestins per Terra.
Les concentracions de suport al poble palestí s'han extés al llarg del territori, amb milers de manifestants arreu. Aquí en teniu un llistat de les que es van fer els primers dies de l'any
i actualització de les noves convocatòries.
A hores d'ara en sabem aquestes
DIA :10 DE GENER 2009.
HORA :16 HORES.
LLOC :PLAÇA FRA-BERNARDI DE MANLLEU.
ÉS MOLT IMPORTANT LA VOSTRA ASSISTÈNCIA, US ESPEREM A TOTS.
# GIRONA: dimarts 6 de Gener a les 20h Plç del Vi i dissabte 17 de Gener a les 12h manifestació Pl. Catalunya

# TORTOSA: 6 de gener concentració a les 18h a la Pl del Mercat.
# ALACANT: dimecres 7 de gener a les 20h escales del Jorge Juan
# MOLINS DE REI: dijous 8 de gener a les 20h a la pl/ de la creu.
# MATARÓ: dijous 8 de gener a les 19h davant de l'ajuntament.
# CASTELLÓ: Concentració divendres 9 a les 19h a Pl Maria Agustina
# VALÈNCIA: dissabte 10 de gener a les 18h concentració al Consulat Americà i manifestació el dissabte 17 a les 18h a Pl St. Agustí
# PALMA: dissabte 10 de gener manifestació (falta concretar hora i lloc)
# CERVERA: Dissabte 10 de gener. 20.30 Cervera amb Palestina, Concentració a la Plaça major.
# I especialment destaquem la MANIFESTACIÓ dissabte 10 de gener a Pl. Universitat, a les 17h de Barcelona en que es demana a milers de persones a sortir al carrer amb els lemes "Aturem la massacre a Gaza! i Boicot a Israel.
Vora de 120 entitats han signat ja el manifest "Prou complicitat amb la massacre del poble palestí" on es reclama: prou comerç d'armes amb Israel, Boicot als productes Israelians (Llista de la no compra) i suspensió de les relacions comercials que hi té el govern català. Les entitats signats es neguen a l'exercici deshonest d'equiparar les parts en conflicte perquè Israel és la força invasora i Palestina el país ocupat i perquè la desproporció de víctimes és aclaparadora.
Més info: palestina.cat
i Kaosenlared.net
Més concentracions: http://www.nodo50.org/info/Concentraciones-solidarias-con.html

divendres, 2 de gener de 2009

Aturem el genocidi a Palestina!



Em truca en J. i em diu que hi haurà una concentració a Vic per Palestina. No podré ser-hi, sóc a Sevilla. Segueixo amb el cor encongit les notícies de les matances que ningú no atura. Vivim en un món molt pervers, perquè la informació no atura el genocidi. La poca informació que arriba, manipulada i tot, hauria de ser suficient per aturar la massacre. I no. On s'amaga Obama, aquests dies? Estic de tot cor amb la gent al carrer, a Vic.

I aquesta tarda seré a Dos Hermanas (Sevilla), on també hi ha convocada una concentració per Palestina. Hi ha bona gent a tot arreu.

Fa un parell de dies érem a Còrdova, visitant la mesquita que la propaganda oficial designa com a "catedral de Córdoba", així mateix, negant l'evidència i la història. I així ens va...