Els carrers seran sempre nostres!

dilluns, 12 de gener de 2009

Osona per Palestina






Fotografies d'Adrià Costa, a osona.com

Dissabte passat vaig ser a la concentració per Palestina de Manlleu. Molta gent, gairebé tots àrabs d'origen. Em vaig sentir avergonyida per tots els catalans i catalanes de soca-rel, per entendren's, que no hi eren. Per exemple, Pere Prat, alcalde. Per exemple, una colla de manlleuencs que s'ho miraven des de les escales, sense acostar-se, com si allò fos un espectacle folklòric. Exactament al contrari del que vaig veure a les manifestacions a Dos Hermanas i a Sevilla, aquests dies de festa, en què els àrabs d'origen eren minoria.

No sé què més ha de passar, perquè sortim al carrer. A Manlleu les pancartes eren, en gran part, fotografies de nens morts. No podien ser més explícites.

Si cliqueu aquí al costat, a la foto petita de la dreta, més amunt (on diu "Aturem el genocidi de Palestina) veureu algunes fotografies que ni la televisió, ni els diaris, no ensenyen. No sé si podreu veure-les totes, d'una tirada. Jo no puc.

Sé que aquest mateix dissabte, a Barcelona i a moltes altres ciutats, el clam contra el genocidi era unànime. Però no n'hi ha prou, perquè la barbàrie continua. Ara mateix ja es parla de nou-cents morts i quatre mil ferits, això respecte a una població d'un milió i mig de persones. Hi ha més gent a Barcelona. No ens cabria al cap, una massacre així a Barcelona, suposo. Què ens passa, doncs? Que Gaza està lluny? Si has viatjat una mica, saps que no hi ha distàncies, que les distàncies les portem als ulls, només. Que potser són diferents, els nens i nenes de Gaza dels d'Osona, de Barcelona? Mireu les fotografies. Jo no sé explicar-ho. A Manlleu, dissabte passat, no només hi van haver crits i banderes cremades, que també, i ràbia. Molta gent plorava.

La propera convocatòria a Osona és al mateix lloc i a la mateixa hora, dissabte que ve: plaça Fra Bernardí, Manlleu, quatre de la tarda. Hi hauríem de ser totes. I tots.