Sóc només pols, però em penso estrella.

dilluns, 28 de maig del 2012

SPRICHWÖRTER



1. Heute hat man mich angerufen. Sie waren die Vertreter von einem literarischen Wettbewerb, der heisst “Antoni Vilanova”. Sie haben mir gemeldet, dass ich einer der Endspielteilnehmern bin und am nächsten 31 Mai in aula “Capella” sein muss, weil sie dort die Preise ankündigen werden.

Ich werde dabei sein, weil wer nach einem Ziel geht, endlich wird er es erreichen: “wer wagt, gewinnt”.






2. Vor vielen Jahren, als ich ein Kind war, habe ich mit einem anderen Kind über einen Ball gestritten. Schliesslich habe ich den Ball gewonnen: der Ball war für mich. Das andere Kind hat ein grosses Geschrei gemacht und es hat mich viel bedroht, aber hat mich nicht körperlich angegriffen... und daran habe ich gedacht: “Hunde, die bellen, beissen nicht...”

Die Arbeit in Deutschland





Einige Deutsche sagen:

“Die Deutschen arbeiten nicht so viel wie Sie denken.”

Wirklich aber meinen sie, dass man in Deutschland mit Methode und Vorbereitung arbeite.



I el meu professor, el Senyor Ulrich Roth diu:



Tendenziell wahrscheinlich ja...

Aber: Ich bin kein Expert für das Thema, weil ich immer im Ausland gearbeitet habe.

Im Allgemein bin ich kein Freund von Pauschalurteilen (sie werden leicht zu Vorurteilen). Es gibt sicher in jedem Land Leute mit seriösem Arbeitsethos und die “Pfuscher” !

dissabte, 26 de maig del 2012









El racisme és la doctrina que propugna la desigualtat  humana, en virtut de la qual se’n justifica la discriminació, la segregació social, l’explotació econòmica, etc. Així, les persones, partits polítics i governs que mantinguin actituds racistes estan generant directament un clima de crispació i de conflictivitat que fa impossible la cohesió social necessària per construir una societat civilitzada, basada en la igualtat de drets i oportunitats que tot ciutadà ha de tenir.


La crisi en la qual estem immersos ha permès, a casa nostra i a la resta d’Europa, l’aparició i la consolidació d’organitzacions d’ideologia ultradretana i racista que pretenen culpabilitzar d’aquesta situació a les persones migrades. És intolerable que en nom de la crisi es legitimin aquests tipus de discursos i s’encobreixin polítiques que atempten directament contra els col·lectius més desafavorits.

És hora de dir que ja n’hi ha prou i de demostrar la societat que volem, una societat justa i cohesionada on tothom hi té cabuda. És hora que ens mobilitzem per expressar el rebuig del nostre país i de la nostra ciutat al racisme que només genera desigualtats i violència.

Per això, convoquem tota la gent d’arreu dels Països Catalans i a tots els vigatans i vigatanes a manifestar-se pacíficament el dissabte 26 de maig a 2/4 de 7 de la tarda a la Plaça Major de Vic.



dilluns, 21 de maig del 2012

Alpens: trobada de forjadors.



Guspires de foc, guspires d'aigua. El sol que fa l'ullet entre els núvols negres. Els malls que repiquen el ferro roent a les encluses.

Veure néixer les formes del ferro inert és una emoció que perdura. Notes musicals, espardenyes, músics, mans: la dansa d'Alpens, escrita amb ferro forjat contra un cel de pluja. Moviment estàtic. Anys de festes majors i generacions de ballaires concentrats en una obra d'art col.lectiva.

La dansa perenne i la dansa efímera s'agermanen per uns minuts a la fàbrica vella: la tonada tan sabuda entre l'olor del ferro; els dansaires joves admirats pels dansaires vells, que s'ho miren amb ulls aigualits sota les flors dels paraigües.

Quan la fira s'acabi i els forjadors es retirin, quedarà la memòria del que som i vam ser, dempeus sota el sol i les pluges. Memòria sota el rovell dels dies. Amb malls que repiquen els minuts roents d'això que en diem vida.


divendres, 11 de maig del 2012

dimarts, 1 de maig del 2012

1990: VIER TOTE UND HUNDERTE VERWUNDETE WÄHREND DER SIEGESFEIER DER BRD





Die Fussballerische Expedition der BRD erreichte gegen drei Uhr nachmittags den Frankfurter Flughafen. Die Fussballer und ihr Trainer, Franz Beckenbauer, legten den Weg bis zur Stadtmitte mit spektakulären Kraftfahrzeugen zurück. Die deutsche Fahne tragende Menge –und auch einige italienische-- drängte sich den Weg entlang. Viele Leute stiessen mit grossen Krügen voll von Bier an.

Sonntagnacht haben einige Neonazigruppen das Fest über den Sieg in der Weltmeisterschaft gestört. Vier Tote, hunderte Verwundete und viele andere Verhaftete waren das Ergebnis einiger Stunde kollektiven Wahnsinns, unterdessen man in Berlin, Hamburg, Dortmund, Frankfurt und Köln Nazisymbole entfaltet hat...

(Übersetzung aus “El País”. Seite 50, Dienstag, 10-07.1990)

.--I el meu professor d’alemany, el Senyor Ulrich Roth, va comentar: “Diese surrealistische Episode hatte ich ganz vergessen!”