Guspires de foc, guspires d'aigua. El sol que fa l'ullet entre els núvols negres. Els malls que repiquen el ferro roent a les encluses.
Veure néixer les formes del ferro inert és una emoció que perdura. Notes musicals, espardenyes, músics, mans: la dansa d'Alpens, escrita amb ferro forjat contra un cel de pluja. Moviment estàtic. Anys de festes majors i generacions de ballaires concentrats en una obra d'art col.lectiva.
La dansa perenne i la dansa efímera s'agermanen per uns minuts a la fàbrica vella: la tonada tan sabuda entre l'olor del ferro; els dansaires joves admirats pels dansaires vells, que s'ho miren amb ulls aigualits sota les flors dels paraigües.
Quan la fira s'acabi i els forjadors es retirin, quedarà la memòria del que som i vam ser, dempeus sota el sol i les pluges. Memòria sota el rovell dels dies. Amb malls que repiquen els minuts roents d'això que en diem vida.
3 comentaris:
Boniques paraules per resumir un cap de setmana extraordinari, que tots recordarem, els forjadors i els Alpensins!
Gràcies, Enric. És que em va emocionar de debò!
ALPENS de per si ja és un poble bonic, però veure l´organització de tot el poble per una festa tan participativa amb gent d´aquí i allà és molt emocionant.
L´escultura és una meravella, des de la idea, el concepte i tot el procés per portar-lo a terme. Gran trobada de forjadors!
Gràcies ALPENS!!
Imma C.
Publica un comentari a l'entrada