Enllaçats pel català

CAMPANYA “PER SANT JORDI ENLLAÇATS PER LA LLENGUA”



I PART DESCRIPCIÓ CAMPANYA



L’STEI-i i l’Assemblea de mestres i professors en català, difonem la Campanya “ENLLAÇATS PEL CATALÀ”. Es tracta que la campanya, iniciada pels coordinadors de normalització lingüística de Mallorca, i que s’ha escampat per tots els centres de les illes, -que consisteix a posar un llaç a la façana i de posar-se un llaç al damunt, com a símbol del compromís de la comunitat educativa amb la defensa del català-, traspassi els centres docents i arribi a façanes i balcons de cases particulars i d’edificis emblemàtics de tot el territori el dia de Sant Jordi.



Volem que la campanya dels llaços sigui ben present al Sant Jordi 2012 a tot el territori de parla catalana. Volem fer visible a fora que el Govern de les illes Balears vol rompre el consens que, en matèria de normalització cultural i lingüística, hi ha hagut fins ara a les Illes. El govern del PP vol fer canvis a la legislació vigent que van en contra de la llengua pròpia del nostre territori. Volem que es visualitzi també que la comunitat educativa, amb el suport d’entitats, de personalitats i de la societat civil, demana al govern de les Illes Balears que retorni al consens, que retiri l’avantprojecte de modificació de la llei de funció pública i que doni un suport real i veritable a la llengua i a la cultura de les nostres illes.



Per tant S’HAN CONCRETAT dues accions immediates d'Unitat Territorial. A banda del que puguem fer a nivell d’illes, és molt important que no perdem de vista el caire global del nostre problema i duguem a terme accions unitàries perquè la llengua és el llaç que uneix tot el territori de parla catalana i si està amenaçada a un lloc això afecta la salut global de la llengua a tots els nivells. I també perquè no ens farem visibles davant la comunitat internacional si no és des de la força que ens donarà la UNIÓ. Sols, no ens en sortirem. No som res els uns sense els altres davant aquesta ofensiva del Partit Popular. Per aquest fi us proposam:



1. La campanya "Per sant Jordi, Enllaçats per la Llengua!”. Es tracta d'aconseguir que el 23 d'abril, dia de Sant Jordi, a TOT EL TERRITORI - la Franja, el País Valencià, Catalunya, les illes Balears, la Catalunya nord, l’Alguer-, escriptors, personalitats, ciutadans i ciutadanes, professionals dels mitjans de comunicació, duguin posat el llaç, i que entitats, institucions, llibreries, associacions, federacions, centres educatius, ... etc. posin un llaç a la seva façana i facin pública la seva adhesió i ens enviïn una fotografia amb el lloc i el nom de l’entitat o de la persona enllaçada. També ens la podeu enviar a catala@stei-i.org



2. Què a la Manifestació del 28 d'abril a València es FACI VISIBLE la unió territorial sobre aquesta problemàtica, participant-hi amb una pancarta amb un lema entorn a la campanya Enllaçats per la Llengua. Això ho canalitzaríem a través d'Escola Valenciana que és entitat organitzadora, entre altres, de la Manifestació. Pensam que ha de ser des del moviment educatiu ja que és en aquest segment de la població on ha començat la revolta contra la modificació de la Llei i perquè el futur està inexorablement en l'educació.



Per tot això vos demanam la vostra col·laboració perquè cada un de nosaltres des del seu poble i ciutat aporti i contacti amb qui consideri que pot aportar alguna cosa que conduexi a bon fi tot el nostre esforç. Perquè no ens hem sortirem sols i perquè només en la unió rau la nostra força. Des de la nostra secretaria ja s'estan fent contactes en aquests sentits exposats anteriorment.



II PART ACCIONS I CONTACTES PER DUR ENDAVANT LA CAMPANYA

Feim comptes, des de l’STEI-i i amb les persones de l’Assemblea que hi puguin i hi vulguin participar, en els propers dies posar-nos en contacte amb associacions i entitats ben diverses per promoure la participació en aquestes propostes. També demanarem a l’OCB, l’ÒMNIUM i ACCIÓ CULTURAL PAÍS VALENCIÀ si poden col·laborar en la campanya i si poden donar instruccions a totes les seves delegacions territorials perquè reparteixin llacets gratuïtament( això no val gaire) a tota la gent i vagin per la paradetes a Enllaçar gent, escriptors, personalitats que vegin i que circulin aquests dies pel carrer...

Vergonya, cavallers!

Diumenge passat, dia 25 de març, vaig tenir la sort de poder assistir a la gran manifestació per la llengua a Palma de Mallorca. En guardo un record inesborrable.

Quan arribo a la plaça d'Espanya (justament!), una hora abans de la convocatòria, no hi ha cap evidència del que està a punt de succeir. Cap? Ni un cartell. Un músic despistat que carrega una guitarra. Però, davant de "Es crèdit", un noi i una noia inflen globus blancs. I sí, són ells. El primer símptoma.

De mica en mica va arribant gent molt jove amb senyeres o estelades a les samarretes, a les bosses. Em venen un trosset de senyera amb una agulla imperdible per cinquanta cèntims.

I ara arriba també gent més gran. Tots parlen mallorquí. Fa goig de sentir la cantarella, aquesta música de l'ànima tan bandejada arreu, tan menystinguda. Hi ha ambient de festa. Al.lots i al.lotes amb globus blancs, que també s'enfilen blau amunt.

Ara arriben famílies senceres, amb rètols de "Català a l'escola" arreu. De mica en mica la plaça  es va omplint, la gent arriba des de tots cantons.

Noies i nois, homes i dones de l'Obra Cultural Balear s'organitzen al voltant d'una taula. "Repartiu els pitrals", diu algú, amb naturalitat, i jo penso que nosaltres no hauríem sabut com dir-ne: armilles? "xalecus"? De seguida, tothom té feina. Qui farà fotografies, o serà servei d'ordre, o pararà la tauleta de les vendes, o repartirà el manifest a qui l'ha de llegir: entre altres, Maria del Mar Bonet. Em giro i la tinc a tocar, la nostra Maria del Mar. L'aire al seu voltant fa olor de cançons.

La manifestació arrenca darrera la gran pancarta: "Sí a la nostra llengua".  Molta premsa. "També hi ha el Mikimoto", diu algú. I també la Maria de la Pau Janer, penso. No s'havia fet del PP, aquesta?

Els músics fan vibrar l'aire. També porten una mena de sacs de gemecs fets amb roba virolada, que deuen ser d'aquí.

Ara la gent és incontable, ni es passa. I m'emociona, ser aquí, compartir la llengua que no vaig poder aprendre a l'escola però que després he ensenyat durant tants anys. Els rètols, fets amb tota mena de materials, més elaborats o no tant, es multipliquen:

"Que n'és de trist, un mallorquí renegat"
"Jaume Bonet, la dignitat d'un poble"
"Xerra mallorquí, no demanis perdó"
"Identitat i llengua"
"Vergonya, cavallers, vergonya! (Jaume I)
"A Sant Joan tampoc mos faran callar"
"Creixerem i serem flors per la revolució" (Cesc Freixas)
"Jo en català, i tu?"

Al cap de dues hores o més, continua arribant gent al punt de partida. Marxo amb recança, a s'hora baixa, que diuen aquí, quan un sol resplendent se'n va a la posta i algú ha enfilat una estelada a l'estàtua de Jaume I. Encara els veuré des de l'autobús, molt més tard...

L'endemà, sento i veig a la televisió que Juan Ramón Bauzá, un dels "cavallers" al.ludits, invoca la "majoria silenciosa de les urnes" per justificar el genocidi lingüístic. Però una de les pancartes ja ho havia advertit:

"Teniu sa majoria, però no teniu sa raó".

Judici de faltes als qui van oposar-se a un desnonament a Vic

El dia 9 de febrer d’enguany, una cinquantena de ciutadans van intentar impedir que s’executés el desnonament d’una família de Vic que no tenia on anar a viure. Més de 30 agents, entre mossos i municipals van desactivar la resistència pacífica que feia el grup de suport per evitar que fessin fora a la família desnonada. El proper 11 de juliol es realitzarà un judici contra 13 de les persones que hi van intervenir.
Davant d’aquests fets, vull MANIFESTAR:
Que si és delicte demanar que es respecti el dret de tota persona a disposar d’un habitatge digne, tal com recull la Constitució i altres lleis; que si és delicte defensar els drets d'una família i d'uns infants, per sobre de l'interès que té el Banc Santander en tenir més pisos tancats, jo també em declaro CULPABLE i em solidaritzo amb les persones denunciades.

PERJUDICATS PER LA HIPOTECA D'OSONA
PLATAFORMA PER AL DRET A L'HABITATGE D'OSONA

Rondonia

Adéu als blocs del món

El Periódico ens ha anunciat que cancel·larà la nostra participació als Blocs del Món i tancarà aquesta secció a la seva pàgina web.

Ho sento. Per a mi es tanca una finestra oberta al món. La difusió en una empresa de comunicació com El Periódico ha estat per a mi una gran oportunitat per donar i conèixer altres versions de primera mà de la realitat al món exterior.

La cooperació perd un espai i una veu. La veritat és que des de l'última remodelació de la pàgina, l'accés als Blocs del Món s'havia reduït molt. Agraeixo la confiança de Joan Barrera i altres professionals que van venir després, com Josep Saurí.

La vida continua. I el bloc Rondônia continuarà també, en català, que és la meva llengua materna. El podran seguir a l'adreça http://derondonia.blogspot.com.

Molts dels assumptes també hi surten en portuguès, els publico també en el bloc de la Comissió Pastoral de Rondônia: http://cptrondonia.blogspot.com.br.

Adéu i gràcies a tots. Josep Iborra Plans

Proposta de carta per enviar a El Periódico:

cartalector@elperiodico.com

Senyors, he sabut que properament volen tancar la seva secció "Blocs del món", entre els quals el bloc "Rondonia", de Josep Iborra Plans, que treballa a favor de les comunitats més pobres del Brasil des de 1993. Josep Iborra ha estat repetidament amenaçat per la seva feina en favor de la justícia social.

El seu bloc a "El Periódico" representa, tal com ell mateix diu, "una finestra oberta al món", des de la qual ens pot explicar què passa, realment, el dia a dia de la lluita contra la deforestació i la pobresa. Però també és una petita contribució a la seva seguretat personal.

Per tant, els demano que reconsiderin la seva decisió i que continuïn allotjant els "Blocs del món".

Sense memòria

Viviu sense memòria i
oblidant, vosaltres,
renegant el passat i l'herència...

Xipollegeu en la sang
sense recordar els porcs bruts
que us van degollar...

Els vostres buldòzer no recorden Varsòvia...
Vosaltres feu de cada límit irrisió i saqueig!

Anihileu, afameu, feu pogrom i deportació...
Vosaltres... Just vosaltres!

Acabada la pietat.
Morta la compassió.

Vosaltres, que en vau tastar,
d’aquest pa amarg...
Vosaltres, que en vau morir,
d’aquest tractament...
Com podeu... Vosaltres?

I jo no us entenc
i no puc justificar-vos,
només perquè vau patir...

Però... La vostra memòria on s’ha perdut?

No us veieu, vosaltres, amb altres uniformes
en altres temps?

Què canvia?
Encara que no sigueu vosaltres?


Versos: Giandiego Marigo
Veu: Gisella Vacca
Imatges: Vittorio Arrigoni (http://guerrillaradio.iobloggo.com/)
Música: Ludovico Einaudi




http://www.facebook.com/gisellavacca?v=wall&story_fbid=108226699223187#!/video/video.php?v=1261718835892&ref=mf

Israel ataca l'expedició humanitària a Gaza:entre 16 i 20 morts.

Comunicat unitari

contra l'atac d'Israel als vaixells amb ajuda humanitària a Gaza



Front a l’atac per part de l’exèrcit israelià contra els membres de la flota d’ajut humanitari, en missió pacífica de resistència civil, que pretenia trencar el setge de Gaza, denunciem i condemnem les greus violacions del Dret internacional dels drets humans i del Dret internacional humanitari que, un cop més, ha comés i ha ordenat cometre el govern israelià.

Més enllà que l’abordatge s’hagi comès en aigües internacionals o dins de l’espai marí palestí, controlat per Israel, l’ús desproporcionat de la força armada contra la població civil, interna o internacional, suposa una flagrant violació del Dret internacional.

Instem a que és produeixi un clar pronunciament de les autoritat polítiques internacionals, de l’Estat espanyol i de Catalunya contra aquest nou menyspreu de les autoritats israelianes cap al principi del respecte de la dignitat humana. Recordem que el silenci equival a complicitat. Esperem que els nostres polítics estiguin a l’alçada dels valors de la dignitat humana i condemnin aquesta situació que ha costat la vida i ha ocasionat un gran nombre de ferits a activistes internacionals i no es quedin en silenci com va passar durant l’Operació Plom Fos, en la que varen morir més de 1.300 palestins.

Concentració

31 de maig a les 19h

davant la Cambra de Comerç Catalunya-Israel
Travessera de gràcia, 21 de Barcelona


Convoca: Plataforma Aturem la Guerra Comunitat Palestina de Catalunya, Plataforma amb Palestina al Cor

Barcelona, a 31 de maig de 2010.

http://www.lahaine.org/index.php?blog=3&p=10003

Altres convocatòries:

Madrid: Hoy a las 19:00, frente al ministerio de relaciones exteriores.

Bibao: 19:00 Gran Vía 33, frente a las oficinas de la UE

Gijón: 20:00 Plaza Mayor

Girona: 19:00 Plaça del Vi (Davant L’Ajuntament)

Iruña: 19:00 Plaza Gaztelu

San Sebastián: 19:00 Boulevard

Sevilla: 20:00 Plaza Nueva

Soria: 20:30 Plaza de Herradores

Valencia: 19:00 Plaça de l’Ajuntament

Valladolid: 20:00 Plaza de la Fuente Dorada

Vilafranca del Penedès: 19:00 Plaça de l’Ajuntament

Londres: hoy a las 14:00, en Downing Street.

Estocolmo: hoy a las 18:00 en Plattan, con manifestación hacia la embajada de Israel.

Uppsala: hoy a las 17:00 en la Stor Torget.

:: Concentraciones Martes 1 de junio:

Coruña: 20:30 Obelisco

Las Palmas: 18:00 Av. Marítima, frente a los juzgados.

Pamplona: 19:00 Plaza del Castillo

Zaragoza: 20:00 Delegación del Gobierno en Aragón, Plaza del Pilar

CONTRA EL RACISME I LA XENOFÒBIA

El dissabte 29 de Maig tindrà lloc una multitudinària concentració a nivell de tot Catalunya a la Plaça Major de Vic sota el lema TOTS SOM PERSONES, contra el racisme i la xenofòbia.

El proper *29 de maig *diverses entitats han convocat una concentració a nivell nacional per protestar *contra el racisme i la xenofòbia* a la plaça major de Vic, amb l’objectiu de demostrar als partits polítics i a gran part de la societat que ens oposarem contundentment al l’ ideari discriminatori, deplorable i criminal que la dreta Europea més extrema introdueix a través de partits política com Democràcia Nacional, Espanya 2000 o Plataforma per Catalunya.

Aquests partits, durant els últims anys, han experimentat un preocupant creixement , fins arribar, en alguns casos, a incidir en les politiques locals, com és el cas de *Vic*. I no només això, és molt provable que a les properes eleccions catalanes el partit xenòfob PXC tingui representació parlamentària.

Tenint en compte la gravetat dels fets i la demagògia que sovint es fa sobre el tema, creiem convenient que tots els col•lectius i/o persones antifeixistes que hi puguem assistir, deixant de banda les tendències politiques de cadascú, ho fem conjuntament.

Des de la Coordinadora Antifeixista d’Osona amb la voluntat de mostrar el nostre contundent rebuig a aquesta situació, convocarem una manifestació paral•lela que sortirà de la *Plaça de l'estació a les 16h* i acabarà a la concentració unitària de la Plaça Major.

És imprescindible una gran participació, tots junts podem fer callar moltes boques, i demostrar que hi ha gran part de la població contraria a l’ideari de la nova extrema dreta.

-La passivitat és complicitat-

*_CONVOCATÒRIA:_
Data: 29 de maig
Lloc: Plaça de l'estació de Vic
Hora:16h
*

Si teniu algun dubte poseu-vos en contacte amb la Coordinadora Antifeixista d’Osona a través de osona_antifa@hotmail.com

TOTS SOM PERSONES

CRÒNICA DE L'ACTE DE PRESENTACIÓ DEL LLIBRE ‘LA HUELLA DE LA BOTA’ A VIC


Una vuitantena de persones van assistir el passat divendres a Vic a la
presentació del llibre ‘La huella de la bota: de los nazis del
franquismo a la nueva ultraderecha’.

L’acte de presentació del llibre ‘La huella de la bota’ va començar
fent una referència al 65è aniversari de l’alliberament del camp de
concentració nazi de Mauthausen, que es celebrava la mateixa setmana,
i dedicant l’acte a totes les víctimes del nazisme. La projecció d’un
documental anomenat ‘Informe Raxen’ on es documentaven els últims
crims d’odi que hi ha hagut a l’Estat espanyol va servir per començar
a escalfar motors.

Just després, un membre de la Coordinadora Antifeixista d’Osona
explicava que la presentació del llibre ‘La huella de la bota’ a Vic
no es feia per casualitat. “Els esdeveniments succeïts en els últims
mesos relacionats amb el padró a l’Ajuntament de Vic ha accelerat la
creació de la Coordinadora Antifeixista d’Osona”, comentava un dels
seus membres. “Volem posar de manifest l’auge de les idees xenòfobes a
la nostra comarca, difoses inicialment pel partit feixista Plataforma
per Catalunya i assumides per l’equip de govern de Vic amb una clara
finalitat electoralista. Creiem que algunes pràctiques i discursos
atempten clarament contra els Drets Humans i inciten a l’odi i
lamentem que la ciutat de Vic i la comarca d’Osona hagin esdevingut un
referent de polítiques neofeixistes”, afegia.

Esteban Ibarra, president del Moviment Contra la Intolerància, va
afirmar que “el discurs de la nova ultradreta és un discurs construit
al laboratori en el que s’identifica la immigració com a delinqüència”
i afegia que “progressa un projecte de llei d’igualtat de tracte. Es
defensarà a les persones, per llei, en la igualtat de tracte. Si
aconseguim que progressi i es consolidi serà una bona notícia”.

Per la seva banda, Joan Cantarero comentava que “el llibre ens porta a
analitzar el present actual i com aquests nazis, que ja no van vestits
com abans, estan intentant viure de la democràcia. Rebaixen l’aparença
nazi o feixista per intentar arribar a les institucions”. Després de
donar quatre idees de fins on podria arribar tot plegat, Cantarero va
dir que “la guerra que s’ha plantejat des d’Europa és la formació
d’una gran plataforma europea per combatre la immigració i, sobretot,
l’islam. Entre tots els espanyols que espiraven a formar-ne part,
Josep Anglada ha estat l’escollit”. Per acabar amb la seva
presentació, Joan Cantarero comentava que “un periodista ha de ser
independent. De les qüestions que ens afecten com a persones no podem
ser imparcials”.

Jamal El Meziani va ser l’encarregat de tancar la presentació, que
donaria pas a un posterior debat, comentant que “l’Anglada tots sabem
com és i com pensa. El que em sap més greu és que els partits
considerats democràtics assumeixin el seu discurs”.

Després de dues hores, l’acte acabava amb diverses reflexions del
públic i amb una crida a participar a la concentració nacional que es farà a Vic el proper 29 de maig sota el lema “Tots som persones”.

Consellera Tura, prou!

Impressionant, l'article de Joan Tardà sobre Amadeu Casellas. El subscric totalment. En uns moments en què la classe política viu les hores més baixes, persones com Joan Tardà són l'excepció que confirma la regla.



El seu sofriment esdevé una llosa per a la nostra dignitat col·lectiva

L'agost de 2008 els diputats d'Esquerra vam rebre correus en què se'ns feia avinent el cas d'Amadeu Casellas, ciutadà que protagonitzava una llarga vaga de fam per reclamar la llibertat. Arran, doncs, d'una entrevista immediata amb la consellera Montserrat Tura i el director general Albert Batlle, vaig poder visitar-lo en més d'una ocasió (en els darrers mesos, en canvi, se m'ha denegat sempre) i vaig conèixer l'Amadeu Casellas, ja aleshores convertit en el pres que, malgrat no haver comès mai cap delicte de sang, feia més de vint anys que era a la presó.

Dono fe, perquè, de reunions i entrevistes amb els responsables polítics del govern, n'hem tingut més d'una, que aleshores s'avingué a finalitzar la vaga, a canvi d'establir un pla d'actuació, avalat per Ignasi Garcia Clavel, que durant anys fou el responsable de presons en l'època de CiU i avui dia a la Sindicatura de Greuges, per tal que a la primavera de 2009 obtingués la llibertat. Dono fe que sempre que l'havia visitat a la presó, prèviament, havia parlat amb els responsables del departament i amb el director del centre de Can Brians-2 i que sempre m'havien comunicat que tot plegat anava més que bé. I tothom n'estava satisfet. Dono fe de la ràbia no continguda de comprovar que el mateix dia que la junta d'avaluació havia de signar el document (quina casualitat!) tot se'n va en orris perquè una persona que havia pretès introduir una dosi de droga en una presó testimoniava que l'Amadeu n'era el destinatari. Ni aquests fets implicaven legalment la necessitat d'aturar el procés ni mai se n'havia parlat, tot i que van ocórrer en una presó catalana.

A partir d'aquell moment tot va anar a mal borràs. S'acusà el ciutadà Casellas de fer denúncies calumnioses sobre el comportament d'alguns funcionaris i de la gestió de les presons, i de fer-les públiques amb una clara connotació política. I què? En un estat de dret, qui es consideri calumniat per opinions d'altri ha de recórrer als tribunals, però mai no es poden legitimar altres repressions, sobretot institucionals, endurint-li, fins i tot, el règim d'internament.

Consellera Tura, prou! Cal que ho corregeixi immediatament, tot alliberant Amadeu Casellas. No només per raons humanitàries i per l'autoestima de les nostres institucions, sinó també perquè el sofriment de Casellas (i el que pugui arribar a passar, perquè cent dies de vaga poden ser irreversibles) esdevé una llosa per a la nostra dignitat col·lectiva. És a dir, també per a la dels nostres governants.

(*) Diputat d'ERC al Congrés

Publicat a
El Punt Barcelona 27-10-2009 Pàgina 14
El Punt Barcelonès Nord 27-10-2009 Pàgina 14
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 27-10-2009 Pàgina 14
El Punt Comarques Gironines 27-10-2009 Pàgina 15
El Punt Maresme 27-10-2009 Pàgina 14
El Punt Penedès 27-10-2009 Pàgina 14
El Punt Vallès 27-10-2009 Pàgina 14

Amadeu Casellas

Com es deixa morir un home o com es mata un home?

Amadeu Casellas: concentració-roda de premsa davant de l'hospital penitenciari de Terrassa.

Queda convocada per al pròxim dissabte dia 17 d'octubre una concentració per la llibertat d'Amadeu Casellas davant de l'Hospital Penitenciari de Terrassa a les 19:00h.

L'Amadeu fa més de 90 dies que està en vaga de fam.

A les 18:15 del mateix dia ens reunirem davant del sindicat (CNT Terrassa) per dirigir-nos conjuntament cap a l'hospital, els qui hi vulguin anar directament poden fer-ho en cotxe o amb la Línea 1 i 11 d'autobusos de Terrassa.

CARTA OBERTA A AMADEU CASELLAS

Hola, Amadeu:

Quina vergonya que em fa escriure't, després d'un silenci tan llarg, que m'ha crescut com una mala herba. Hi ha circumstàncies, dificultats...ja ho saps. Però des de fora de la presó, costa sempre, pensar-hi. Perquè les presons, generalment, no surten als diaris ni a les notícies i tampoc no es veuen, sempre estan amagades dins del paisatge, suposo que ben deliberadament...

Com que sé que et censuren les cartes, aquesta te l'envio ja oberta. Dirigida a tu però també a tota la gent del carrer que, com jo mateixa, està en quart grau penitenciari sense saber-ho. Sense creure que, algun dia, li pot tocar anar a parar a les clavegueres del sistema, que necessita homes lliures empresonats per tal que puguin seguir lliures estafadors com Fèlix Millet i tants d'altres, i repressors amagats en despatxos, per exemple al carrer Aragó, a la Direcció General de Serveis Penitenciaris, on els qui et van prometre la llibertat, després de la vaga de fam de 76 dies de l'any passat, amaguen les mentides sense vergonya.

I vet aquí que avui, 2 d'octubre, fa 80 dies que dura aquesta nova vaga de fam. Què puc dir-te, company? Que jo he menjat cada dia, durant aquest llarg estiu en què, per enèsima vegada, fas servir el teu cos d'altaveu d'un sistema repressor i injust que no pares de denunciar, i no només en el teu cas, sinó explicant també les injustícies generalitzades? Què puc dir-te, amic?
Que pateixo per tu i temo que et deixin morir, així de cru, així de clar...Ets una veu massa incòmoda...

Company, amic: espero que t'arribi, d'alguna manera, aquesta carta, encara que només serveixi per trencar silencis.

Companys i companyes, amigues, amics: si l'Amadeu mor a la presó, és cosa nostra, és culpa nostra, també. Les presons són aquí, a la cantonada, i és inútil no voler-les veure.

Perquè sempre hi haurà un Amadeu disposat a deixar-hi la pell, si cal, per tal de fer-les visibles, monstruoses com són, essencialment injustes.

AMADEU CASELLAS, A 18 DE MAIG DE 2009, ABANDONA DE MOMENT LA VAGA DE FAM.

A Brians, 18 de Maig de 2009.

Des dels murs de la ignominia que s'aixequen sobre aquest indret, vull fer públic, amb el recolzament de tota la C.N.T.-A.I.T. que oficialment des d' avui dilluns 18 de maig he decidit abandonar voluntàriament la vaga de fam que ja durava 26 dies en considerar que, en aquests moments, és preferible que la lluita continuï endavant sense que quedi condicionada a l'estat de la meva salut.

Ara la meva salut és integra, però les intencions dels poderosos són fer-la minvar tant física com psicològicament , aïllant-me no només de l'exterior sinó inclús dins de la pròpia presó. Per tant, he considerat que el millor és parar en aquest moments la vaga de fam i sumar forces en aquesta lluita per la llibertat i la dignitat humana.

GRÀCIES A TOTHOM PER LA SOLIDARITAT I US ANIMO A TOTS A CONTINUAR AMB LA LLUITA PER LA LLIBERTAT DE TOTXS ELS/LES PRES@S I LA DEMOLICIÓ DE TOTES LES PRESONS.

Amadeu Casellas Ramon, juntament amb representants de C.N.T.-A.I.T.
Sant Esteve Sesrovires a 18 de Maig del 2009

Amadeu Casellas altra vegada en vaga de fam. I ara què? (article de Joan Tardà)

Escrivim aquestes ratlles des de la indignació i la ràbia que provoca haver estat assabentats que el ciutadà Amadeu Casellas (més de 22 anys empresonat) hagi hagut d’optar altra vegada per declarar-se en vaga de fam per reclamar poder posar fi a tants anys de presó i poder normalitzar la vida. Com recordareu (podeu consultar altres entrades del bloc corresponents als mesos d’agost i setembre de l’any passat), Amadeu Casellas va protagonitzar una vaga de fam que s’allargà fins a 77 dies i que va cloure el 5 de setembre arran d’haver aconseguit un acord (amb la supervisió i aval del Síndic de Greuges) amb l’administració penitenciària perquè al cap d’uns mesos pogués tenir accés a un Programa Individual de Tractament, via a través de la qual podria tenir dret a gaudir de permisos, poder treballar i fer efectiva la llibertat condicional.

Dono fe que en totes les ocasions que l’he visitat a la presó he trobat una persona convençuda que era a les portes d’acabar amb el calvari de tants anys d’empresonament, atenent al compliment fil per randa de tot allò que havia estat tractat amb l’administració catalana. D’igual manera, puc confessar que en totes les ocasions que n’he parlat amb la Direcció General i amb el director de la presó de Can Brians 2 se m’ha fet partícip del bon comportament de l’intern i del compliment del full de ruta traçat. Dit ras i curt, res feia preveure que el pla havia de descarrilar. Visites i entrevistes que, d’altra banda, mai no vam fer públiques per no ser objecte de cap mena d’acusació malintencionada d’intent de manipulació o interès polític.

Es per això que ha estat sorprenent assabentar-nos que, tot i que la Junta de Tractament va adoptar l’acord favorable en aquest mes d’abril, tal com havia estat compromès si tot anava bé, a fi i efecte que el jutjat de vigilància penitenciària reblés el clau, a última hora la decisió ha estat rectificada en coincidir amb l’aparició d’una causa pendent a través de la qual se li atribueix haver induït a una persona a introduir droga al centre penitenciari.

Resulta certament difícil d’entendre i és del tot increïble que, atenent a la singularitat del cas i a les hores esmerçades en converses, se’ns hagi amagat l’existència dels suposats fets que donaren lloc a aquesta instrucció, d’igual manera que se’ns fa difícil de pair les coincidències en el temps. Es per això que hem tramès a la Conselleria de Justícia de la Generalitat una sol·licitud d’entrevista urgent per tal d’interessar-nos per l’afer i demanar, alhora, poder visitar-lo a la presó.

Carta oberta al jutge Sergi Cardenal, de l’Audiència Provincial de Barcelona

A l’atenció del magistrat de la secció cinquena de l’Audiència Provincial de Barcelona, Sergi Cardenal Montraveta.

Passeig Lluís Companys, 14-16

08018 Barcelona

Telèfon: 93 4866090

Fax: 93 4866009

Amb aquest escrit, voldríem cridar la seva atenció pel que fa a la delicada situació en què es troba el senyor Amadeu Casellas Ramon, actualment pres al centre penitenciari de Brians II. Amadeu Casellas s’està recuperant d’una vaga de fam que va durar 76 dies, i el seu estat de salut actual és extremadament delicat.

La magistrada del jutjat nº 2 de Manresa, Èrika López Gracia, li va denegar la sol·licitud de limitació de condemna a 20 o 30 anys, màxims segons la llei, i també li va denegar la limitació per raons humanitàries. Contra aquest fet es va posar un recurs, i ja que el cas ha passat a les seves mans li demanem que resolgui el recurs favorablement i que s’acabi d’una vegada amb el patiment d’Amadeu Casellas, que també és el de la seva família i dels seus amics i amigues.

Amadeu Casellas ja ha complert gairebé 23 anys de condemna, quasi tota una vida. Si no es resol el seu cas favorablement, de fet se l’estaria condemnant a una cadena perpètua.

D’altra banda, la condemna més gran de l’Amadeu és de cinc anys; per tant, si se li aplica el triple de la condemna més alta, tal com contempla la llei, l’Amadeu ja hauria d’estar en llibertat des de fa força temps. L’Amadeu té també vuit anys de redempcions de condemna, per les feines fetes dintre de la presó.

El cas d’Amadeu Casellas es presentarà aquesta setmana a la Comissió de Drets Humans de Ginebra, per organismes competents en aquestes qüestions, ja que la denegació de refundició de condemnes que demana és només una part del seu cas global, que és digne de ser tractat especialment per aquesta Comissió.

Tot esperant una resolució urgent d’aquesta sol·licitud, li agraïm la seva atenció.

Fulles, tardor, repressió.

Hi ha fulles al terra d’un daurat tan fi que no goso trepitjar-les. Són perfectes en la mesura que també són efímeres, i penso: “Mira-les. No les veuràs més”. Ni les fulles, ni la llum oblícua d’aquest matí una mica fred, no gaire.

Vaig d’hora. És el que passa amb el trens: o vas d’hora, o vas tard, però mai no atenys la mesura justa, i al capdavall t’hi acostumes. Passo per davant dels jutjats amb la intenció de no aturar-m’hi, encara, però hi retrobo un vell amic: aquella mena d’amics que ja només ens veiem per casualitat, de tant en tant; i gaudim els moments presents, sense esperar-ne d’altres, perquè la vida, ja se sap, corre molt.

És clar que les casualitats més aviat no existeixen. Som aquí pel jove Maulet acusat injustament; som aquí contra la MAT i la prepotència, com ja ens hi havíem trobat abans, fa anys. I comentem que ens fem vells, i sí, és cert.

Però aquestes petites retrobades són perfectes en la mesura que també són efímeres; en la mesura que ens ha convocat una mateixa lluita.

Per què no hauríem de ser-hi?

VALORACIÓ DE LA CAMPANYA DE SUPORT A AMADEU CASELLAS

El passat 5 de setembre Amadeu Casellas va finalitzar la vaga de fam després d'acceptar el compromís que se li començarien a donar permisos després de la seva recuperació encaminats a la concessió d'un tercer grau.

En aquests 75 dies que Amadeu ha estat en vaga de fam la solidaritat s'ha notat al llarg de tot el món. El nombre d'accions i la seva tipologia ha estat d'allò més variat, des de concentracions en diverses ciutats, com Barcelona, Bilbo, Madrid, L'Haia , Lima (Perú), a vagues de fam solidàries com a Toledo o en presons italianes i andaluses, passant per accions directes (talls de vies ferroviàries, atacs a entitats bancàries i a la seu del PSC), …

Hem vist com molts sectors de la societat s'han solidaritzat amb ell: independentistes, autònoms, anarquistes o gent del carrer.

Però també hem vist com la nostra reacció ha estat lenta, es pot dir que no s'ha començat a notar una forta pressió fins que no duia 50 dies en vaga de fam.

Podem pensar que això ha estat motivat bé perquè la penya estava de vacances (cosa que no deixa que cadascú pot solidaritzar-se en qualsevol lloc, això pot dur a cada unx a reflexionar de com a estat la seva actitud) o bé perquè no ens hem pres seriosament el significat d'una vaga de fam a la presó. Quan una persona presa esta en vaga de fam les seves bones raons tindrà i se li ha de donar suport des del principi (dugui un dia o dugui 60).

I ja finalment recordar que Amadeu segueix pres i que de res haurà servit el que hem fet si ens oblidem del tema. Hem de seguir fins que Amadeu estigui altra vegada al carrer.

Tampoc podem oblidar que Amadeu no és un cas aïllat, en la presó hi ha molts casos com el seu (com per exemple Juan José Garfia, Manuel Pinteño, *etc) en els quals Institucions penitenciàries i la justícia no compleixen les seves pròpies lleis.

Hem de seguir denunciant i atacant al sistema penitenciari. No és una lluita fàcil però sens dubte és necessària.

DESPRÉS DE LA VAGA

Després que Amadeu Casellas deixa la vaga de fam comencen les represàlies, el primer afectat és Francesc Argemí "Franki" que ha estat sancionat amb un expedient disciplinari, per la qual cosa haurà de dormir un dia més a la setmana a la presó. El motiu que han donat per a posar-li expedient és una suposada falta de respecte a la Institució penitenciària.

Tot això només per donar el seu suport a Amadeu i escriure algunes opinions, amb això atempten contra la lliure expressió de les persones, per tant tornen a incomplir les seves lleis.

En quant a Amadeu, va ser traslladat a Quatre Camins 3 dies despres de finalitzar la vaga de fam. Allí va recollir les seves coses i a l'endemà va ser traslladat a Brians II, on roman en els mòduls ordinaris. Al principi el volien traslladar a la infermeria, però ell no va acceptar ja que en el modulo es podrà recuperar més ràpid.

En referència al seu estat de salut, la seva millora és lenta i sofreix algunes molèsties, com gran dolor muscular, insomni, de vegades se li ennuvola la vista i se li inflen les cames i els peus. Ja serà l'enèsima vegada que sol·licita ser visitat per una doctora de confiança, però la presó li posa impediments amb aquesta única explicació: "Parli amb els serveis mèdics".

D'altra banda només arribar A Brians II va ser visitat pel director i el sotsdirector de tractament. Li van dir que no molestés molt que així treballarien millor. Pel que fa a Amadeu si no veu que les promeses progressen es tornarà a posar en vaga de fam. Després de bastantes instàncies ja han estat autoritzades les persones que havien sol·licitat visites.

Hem de seguir donant suport a Amadeu, així que si li vols escriure aquesta és la seva nova adreça:

Amadeu Casellas Ramón
CP Brians 2, MÒDUL 4
Crta Martorell a Capellades km 23
08635 Sant Esteve Sesrovires (Barcelona)

Si ens toquen a unx ens toquen a totxs

Trenquem els murs del silenci

Asamblea de apoyo a Amadeu Casellas en Barcelona

CARTA OBERTA AL SÍNDIC DE GREUGES DE CATALUNYA

Sr. Rafael Ribó
Síndic de Greuges de Catalunya
C/ Josep Anselm Clavé 31
08002 – Barcelona
E-mail <sindic@sindic.cat>
Tf.- 93 301 8075
Fax.- 93 3013187
Formulari per a una queixa:
https://www.sindic.cat/ca/page.asp?id=90


Amb aquest escrit, voldríem fer-li saber que:

1. El dia 5 de setembre, el Sr. Amadeu Casellas Ramon va posar fi a la vaga de fam que va mantenir durant 75 dies, per tal de desbloquejar una situació penitenciària que no li oferia cap sortida.

2. Durant tot el temps que va durar aquesta vaga de fam, moltes persones van manifestar públicament la seva solidaritat amb Amadeu i van reclamar una sortida per a la seva situació.

3. Una de les persones que també va fer públic a través d'internet el seu recolzament a Amadeu va ser Francesc Argemí, més conegut com a Franki, un company que actualment està en tercer grau penitenciari.

4. A Francesc Argemí se li ha obert un expedient disciplinari a causa d'aquest recolzament públic, amb l'excusa d'una falta de respecte a la institució penitenciària.

5. Aquest expedient atempta contra el dret d'expressió lliure de les persones. La institució penitenciària no és un organisme que pugui sancionar cap mena d'expressió.

6. El dret a la llibertat d'expressió és recollit a la Declaració Universal de Drets Humans, a la Constitució i a totes les lleis principals dels països que defensen les llibertats.

7. Les declaracions de Francesc Argemí van ser una mostra de solidaritat envers Amadeu Casellas, la situació del qual ell podia entendre més a fons a causa del temps que ell també havia passat a la presó.

8. Aquestes declaracions estan correctament expressades i es refereixen a una situació penitenciària prou coneguda per tots i totes els qui hem tingut alguna relació amb les presons.

9. Les paraules del Franki no diuen res de nou en aquest sentit, ja que fins i tot a través de les pàgines web del sindicat majoritari de les presons a Catalunya es poden trobar declaracions semblants.

10. Entenem que aquestes declaracions a la pàgina web del sindicat UGT, suposadament han estat escrites per professionals de la institució penitenciària. En aquesta pàgina web, són els mateixos professionals penitenciaris els qui reconeixen i fan públiques situacions com les que ha expressat Francesc Argemí en el seu escrit. I el fet de fer-se ressò de denúncies que també es fan a través d'organitzacions sindicals no pot ser, de cap manera, motiu de sanció.

Per tot plegat, doncs,

DEMANEM:

Que la institució que vostè representa obri un expedient, i la investigació adient, i que intercedeixi per tal que la sanció contra Francesc Argemí quedi sense efecte.

Esperem una resposta ràpida a la nostra petició.

Grups de suport a Amadeu Casellas
setembre de 2008

SANCIONEN FRANKI DE TERRASSA PER LA SEVA SOLIDARITAT AMB AMADEU CASELLAS

Sembla que no pugui ser, però és. El Franki de Terrassa ha estat sancionat ( ha de dormir un dia més a la presó cada setmana) per la seva carta de solidaritat amb el pres anarquista Amadeu Casellas, escrita durant la vaga de fam d’aquest darrer, que va durar 76 dies.

En quina mena de país vivim? No diuen que hi ha llibertat d’expressió? Doncs, quina mena de llibertat és, aquesta, que castiga no ja per la presumpta participació en uns fets mai demostrada, sinó també per una opinió?

Que les presons són les clavegueres més fosques d’aquest pretès estat de dret no ho diu el Franki: ho diem tots i totes qui les hem patides, ni que sigui de rebot, per fora, sense anar més enllà de les parets de les visites, que sempre són difícils, amb normes canviants, gratuïtes, amb entrebancs de tota mena. I això podem afirmar-ho sense haver-hi estat mai, a dins.

No pararem de demanar la llibertat completa per al Franki (la llibertat no té graus!) per a l’Amadeu, i per a tants presos i preses que pateixen a la pròpia pell uns càstigs reservats, de fet, a tots aquells que, o són pobres, o rebels, o totes dues coses.

Grups de suport a Amadeu Casellas

Setembre de 2008

SANCIONEN  EN FRANKI PER SOLIDARITZAR-SE AMB L’AMADEU



Des de Solidaritat Antirepressiva de Terrassa volem denunciar una

mostra més de la repressió que viu el nostre company Franki al qual li

han obert un expedient disciplinari arran d’un escrit que va realitzar

en suport al pres Amadeu Casellas. En aquest escrit demanava

solidaritat amb la vaga de fam que estava fent Amadeu per denunciar la

vulneració de drets que estava patint, així com per reclamar la seva

llibertat, la qual li està sent denegada després de 22 anys de presó.



El motiu de l’expedient és una suposada falta de respecte a

Institucions Penitenciàries i, de tirar endavant, podria significar

una sanció d’un mes de tancament parcial a la secció oberta de la

model, d’on només podria sortir per anar a treballar. També va ser

informat que si era denunciat o algú es querellava contra ell degut a

la carta, podria perdre el 3er grau i ingressar de nou a presó.



La carta esmentada ja feia més de dues setmanes que estava publicada a

algunes pàgines de la xarxa, però en cap moment s’havia fet pública

als mitjans de desinformació. Fou just en el trencament del silenci

informatiu entorn la vaga de fam d’Amadeu, la qual ja estava arribant

al seu límit després de més de 70 dies, quan en Franki va ser avisat

pels organismes penitenciaris que havia d’avançar el seu horari

d’entrada a la model, i també quan va ser informat de l’inici

d’obertura de l’expedient sancionador per la mostra de solidaritat. En

aquets carta relatava la situació que estava vivint el propi Amadeu

així com altres pers@s que quotidianament veuen vulnerats els seus

drets dins dels centres d’extermini de l’Estat.



Mentre es resol aquest expedient disciplinari la presó model ha reduït

a en Franki els permisos de cap de setmana, de les tres nits que

dormia a fora n’hi han restat una i li aplicaran un horari setmanal

més restringit durant els pròxims dos mesos. Aquest expedient cal

recordar que se li ha obert per fer pública la seva opinió arran d’una

situació urgent en la qual perillava la salut d’una persona presa que

realitzava una vaga de fam, sent aquesta l’únic mitjà per a denunciar

la seva situació irregular. Entenem que aquesta sanció és una forma de

control i repressió envers el nostre company que només estava duent a

terme el seu dret a la llibertat d’expressió i d’opinió. Fet que no

ens sorprèn, ja que les presons són utilitzades per l’Estat per a

silenciar les veus dissidents, no només amb el tancament físic de la

persona i el control diari de les seves activitats, sinó que també

pretenen exercir un control sobre l’opinió i el pensament de les què

es troben preses.



Solidaritat amb les persones preses!!!!Llibertat Preses Polítiques!!!



…fins que els lleons i les lleones no tinguin els seus propis

historiadors, les històries de cacera seguiran glorificant al caçador.”



S.A.T (Solidaritat Antirepressiva de Terrassa)

Jo també sóc il.legal

Jo també sóc il.legal, doncs...
O és el PSOE, l'il.legal?
Jo també sóc basca, catalana, ciutadana del món.

Davant les últimes resolucions judicials que il·legalitzen a ANV i a EHAK, i dissolen les Gestores pro Amnistia i condemnen a fortes penes de presó als seus activistes, el Comitè Executiu del Partit Comunista dels Pobles d'Espanya manifesta el següent: 1º. Denunciem enèrgicament aquest nou pas en l'estratègia de brutal repressió i criminalització del moviment popular a Euskal Herria. 2º. Ens reafirmem en el convenciment que aquesta estratègia obeïx a la debilitat estructural de l'oligarquia centralista espanyola, incapaç de legitimar per altra via el seu violent projecte de dominació dels pobles i la classe obrera. 3º. Valorem aquest tipus d'actuacions judicials com un veritable atac als drets democràtics més bàsics. En Euskal Herria s'està vivint un autèntic estat d'excepció en el qual s'impedeix sistemàticament l'exercici de drets polítics bàsics de participació, expressió i manifestació. Les forces repressives de l'estat actuen -en aquesta situació-, embravides per la seva impunitat en la realització de tot tipus d'actes de violència, violació de drets i/o tortura. 4º. Som conscients que aquesta repressió, avui fonamentalment contra el moviment popular abertzale, es va manifestant cada vegada amb més força en la resta de l'Estat com una pràctica estructural del sistema, estenent-se no només a les forces que posen en dubte el marc estatal de dominació, sinó també al moviment obrer i popular que posa en dubte el marc capitalista de dominació. 5º. Aquestes actuacions posen manifestament en fallida tota la pretesa legitimitat del sistema de dominació monàrquic-burgès, fan de la independència de poders una burlesca caricatura del que seria un estat de dret; i evidencien l'autèntica careta de la dictadura del capital, avui representada institucionalment pel PSOE, però ahir pel PP, i sempre amb la comparsa de totes les forces polítiques que encoratgen, consenteixen o miren per a altre costat quan tot això ocorre. 6º. Ens solidaritzem plenament amb totes les organitzacions socials i polítiques de l'esquerra abertzale que avui sofrixen l'assetjament policial, judicial i mediàtic de l'Estat, exigim la derogació de tota la legislació antiterrorista, especialment la llei de partits polítics, i fem una crida perquè la resta de forces d'esquerra i progressistes de l'Estat ho facin també. 7º. Seguim apostant per una sortida política al conflicte d'Euskal Herria. Entenem que la fi de la violència i la repressió només poden venir de la ruptura amb l'actual model de dominació i la garantia plena dels drets individuals i col·lectius, de classe i nacionals, en un marc republicà, de caràcter confederal i socialista. Comitè Executiu del Partit Comunista dels Pobles d'Espanya. Madrid, 18 de setembre de 2008.

Mira també: http://www.pcpcat.org http://www.comunistes.org