dijous, 8 de setembre de 2016

El dia tanca els llapis de colors




El dia tanca els llapis de colors a la capsa negra de la nit. Els tomàquets a la branca, les llibretes noves, la roba estesa, el cansament a l'escorxador de les hores. Però els petons de xiclet de maduixa espurnegen a la capsa tancada.

El dia obre la capsa de sorpreses d'un matí nou. Encenalls de núvols blancs que amaguen nueses. Gent que torna, exhausta, dels escorxadors de les nits.

Dia de foc als escorxadors de porcs i de carn humana. La sang, vermella. Que ningú no caigui mai a la cadena que no s’atura. Crits de porcs al sol. La sang dels porcs i la dels ventres de les dones, buidada. La sang de les ferides dels homes. Totes les hores venudes, tot el dolor. Totes les hores comprades a preu de saldo.

La carn escorxada. La sang. La sang. La sang.

L’ànima ferida, callada. Les hores. Les hores.

Les hores inacabables.

El dia tanca els llapis de colors a  la capsa negra de la nit. Els nens esperen a la casa buida. La roba per estendre, el sopar per fer, el cansament de les mans i de les cames baldades.

Revolta de petons i de lluita que espurneja a la capsa tancada.


dimecres, 31 d’agost de 2016

Set vegades tancat



Set vegades tancat
guardo el silenci
i les ales de volar lluny.
Set dones que no sóc
perden la clau.

diumenge, 21 d’agost de 2016

Tarda



Tarda de pell de préssec, vent
de dits petits i  son que gronxa
núvols despentinats a l’ombra
d’un desig incert, com un camí
de set amagada.
Tot és ara, i res. Trepig
que no deixa rastre, aleteig,
collarets d’ocells que són
i no són a cada arbre.

dimecres, 10 d’agost de 2016

Piromància

Les ales, cremades,
eren de cera.
La taca impregna
la cendra del bosc.

Però l'aigua corre.

dimarts, 9 d’agost de 2016

Piròman



Piròman
de tots els camins
esperes vianants
impossibles.

Piròmana
d'un bosc secret
apagues focs
dels camins.

dijous, 28 de juliol de 2016

Ha passat l'ombra...

Ha passat l'ombra
d'un desig, rabent,
arran de teulada.
Però tu dormies.

Dins la capsa
de la casa tancada
dormies,
somniaves l’ombra
d’un desig urgent
arran de teulada.

Teulada avall
l’aigua dormia
i l’ocell silent
d’un instant futur
bevia.