Sóc només pols, però em penso estrella.

divendres, 15 de maig de 2020

Curset de descripcions on-line: la pràctica


Des del terrat

Casa nostra queda situada al bell mig d’un revolt que enllaça l’acabament d’un carrer (que en pujar-lo ens porta al centre del poble) i el començament d’un altre que ens porta a la sortida de la vila per la vora del riu.

Des del terrat, que queda ben bé sobre el revolt, veiem una renglera de cases (només les de l’esquerra) que marquen la llargada del carrer que puja. Són cases que han estat reconstruïdes al llarg dels anys, i això els ha fet agafar una modernitat considerable. S’han refet els materials, els colors de les façanes (alguns de llampants com ara granat, groc crema, d’altres més soferts com ara color pastís, color poma verda). Els tancaments de finestres i portes de l’entrada principal ara s’han reforçat amb materials actuals que han utilitzat els colors gris perla i gris plata, que són més relaxants.
Algunes de les cases, les adossades, disposen de garatge i terrat. D’altres no. Amb tot, fruit de l’oferta d’habitatges nous ha estat la vinguda al veïnat de parelles joves amb fills petits que són l’ànima del barri.

Des del balcó, una mica més a l’esquerra, veiem la placeta: petita, amb dos bancs de pedra per fer-hi una parada abans de pujar a casa o bé on les veïnes aprofiten per assabentar-se dels últims esdeveniments; una font on la quitxalla juga a mullar-se de debò i un parterre d’herbei atapeït com una catifa, on ha arrelat un tell majestuós. Al seu voltant, hi ha roserars de roses blanques i roses que conviden a mirar-les i admirar-les i olorar-les, sobretot ara a la primavera, quan les primeres olors de la natura són més ben rebudes.

També des del balcó, més al fons, hi ha una continuació de la placeta però sense vegetació de cap mena, fora d’unes torratxes enormes amb flors de temporada que fan de barrera per evitar que s’hi estacionin cotxes. Aquesta plaça és on els més petits poden moure’s sense perill amb les bicicletes o els patinets o poden practicar amb la pilota.

Si mirem cap a la dreta podem veure el començament del carrer que, havent passat el revolt, ens portarà a la sortida de la vila i que acompanya el riu, sovint ple d’aneguets. Tot i que  l’aigua en ocasions no baixi gaire clara o encara que estigui gelada i que està seriosament prohibit donar-los menjar, és quotidià veure que hi passa algú amb una bossa amb crostons de pa per als aneguets.
Abans del  revolt hi ha una casa que havia estat una casa de pagès i on, fa quaranta-quatre anys, anàvem a buscar la llet eixint de munyir les vaques. Són records d’una època que ja no tornarà. Les noves generacions han deixat l’activitat pagesa i han convertit la casa en una masia molt agradable i contemporània. Han conservat, però, un petit espai de vegetació amb tanques d’herba espessa per tal que quedi fora de la vista dels qui passegen pel carrer.

És agradable, seure al nostre terrat:  hi tenim una jardinera que l’envolta, plantada  de rosers de mata baixa, maduixeres, herbes remeieres com ara menta, poliol, farigola i romaní; herbes que, evidentment, són per prendre en infusions, especialment a l’hivern, per defensar-nos dels constipats. En una torratxa hi ha una olivera bonsai que es fa cuidar amb molt de compte. En un costat de la jardinera, s’enfila una parra que fa molts anys que fa un raïm dolç i sucós i que s’ha de protegir amb tela reixada de les picossades dels ocells maldestres i vividors.

Ben bé damunt d’una finestra de la casa que dóna al terrat hi ha un niu de falciots que vénen cada any a la primavera i se’n van a la tardor,  i el niuet ja queda d’un any per l’altre. Són uns ocellets petits i foscos de color però prou piuladors. Els sentim  molts matins, ben d’hora, acompanyats dels qui fan venir d’altres nius.

I aquesta és la meva descripció de les vistes que percebo des del terrat. Un panorama sense l’horitzó, que queda tallat per l‘alçada de les cases,  que fins i tot ens prenen el sol de l’hivern, que és quan va més baix i més allunyat. Podem veure si el cel està enteranyinat o  desemboirat, però no gaire més. En canvi, a l’estiu, el sol il·lumina tota la casa: les plantes alegren tot l’entorn i tot pren una altra dimensió.


Autora: Assumpció Presseguer.





Cap comentari: