Sóc només pols, però em penso estrella.

divendres, 24 d’abril de 2020

Curset de descripcions on-line: la teoria


Primer consell

Tant si som molts com pocs: això comença!
Trieu el lloc des d’on voleu descriure el que veieu: si en comptes de paisatge hi ha la casa del davant, cap problema.
Farem un exercici previ de vocabulari. Sabeu el nom de tot el que veieu? Noms dels arbres, detalls del carrer, de les cases, etcètera.
Feu servir el diccionari per trobar els mots més precisos.
I els colors?
Com podem dir groc sense dir groc? Color de palla, color de llimona...
Com podem dir verd sense dir verd?
Etcètera.
Podeu fer-me arribar els vostres vocabularis i en faré una recopilació. Som-hi?

Segon consell

Vocabulari previ (a partir de les vostres aportacions)
No és el mateix dir arbres que dir: avet, pi, prunera, noguer, pollancre, alzina, blada, roure, xiprer, pruner, cirerer, figuera...
No és el mateix dir flors que dir:  maduixeres, margarides, cucuts grocs i vermells, renuncles grocs, tulipes d’un vermell intens.
No és el mateix dir blanc que color de llet, color de papallona fugissera...
No és el mateix dir gris que dir color de cendra, color de núvol panxut, color de pedra...
No és el mateix dir groc que dir: color d’espiga vella, color d’herba assecada, color de llimona, color de poma madura...
No és el mateix dir vermell que dir color de teula, color de cirera, color de tulipa oberta, color de totxo, color de pa amb tomàquet...
No és el mateix dir verd que dir color de poma, color de menta, color de gelat de pistatxo...
Ara, deixarem el vocabulari a punt, com aquell qui posa a punt els ingredients d’un pastís, i n’agafarem pessics a mesura que els necessitem.
Comencem a escriure la descripció (sense fer trampa ni canviar de balcó o de finestra):
Començarem per les coses més properes i anirem cada vegada més lluny amb la mirada. I cada vegada que fem un pas enllà, farem un punt i a part.
Per exemple:
Davant mateix del balcó...
Una mica més enllà...
Al lluny...
Just a l’horitzó....

Tercer consell

Important: una descripció no és un inventari; no hem de ser exhaustives, sinó que hem de triar i, si expliquem detalls, ha de ser perquè ens criden l'atenció, no cal voler explicar-ho tot.
De moment tenim una descripció molt bàsica però ordenada (de més a prop a més lluny) i amb un vocabulari una mica treballat, com ara aquesta:
“Just davant del meu balcó, que dóna al nord, hi ha un descampat amb l’herba llarga i verda. A la dreta, un carrer que fa pujada, i a l’esquerra els patis de les cases més properes. En un dels patis hi ha dues alzines.
Una mica més enllà, es retalla la silueta familiar del castell de Torelló.
Just a l’horitzó, la serralada de Bellmunt dessota un cel gris amb núvols inflats.”

Ara, sense desordenar el text, hi afegirem comparacions. Per exemple:
“L’herba llarga i verda... com uns cabells descuidats.”

Un tipus especial de comparació és la personalització: és quan atribuïm a les coses qualitats humanes o animals, per exemple:
“Dues alzines de color verd fosc, com dos sentinelles.
La serralada de Bellmunt sembla l’esquena geperuda d’un drac adormit.”

Quart consell

Una descripció de paisatge és com una fotografia: expliquem les coses que veiem.
Una descripció d’ambient incorpora el moviment: és com una càmera de filmar.
Es tractaria, doncs, d’incorporar el moviment a les nostres descripcions.
Sense desordenar el text, afegim alguna frase que faci referència a:
La gent que passa, o no, pel carrer.
El gosset que veiem en un terrat.
La roba estesa que voleia al vent
Els núvols que van passant (d’est a oest? De nord a sud...?)
Els ocells que s’aturen a un arbre o una antena i després aixequen el vol...
El gat que es passeja per la teulada
Etcètera. Recordem d’incorporar-hi també comparacions.

Cinquè consell

A hores d’ara, ja tenim una descripció ordenada, amb comparacions i moviment.
Ja només ens falta enriquir-la una mica.
Hem situat la descripció en l’espai (més lluny, més a prop...) però l’hem situada en el temps? És una descripció de primavera, d’estiu, de tardor...? De matí, de tarda?
La tornarem a llegir i mirarem si hem fet servir els cinc sentits: vista, oïda, gust, tacte.
Sense desordenar el text, hi podem afegir alguna pista en aquest sentit: fa fred, fa calor, fa sol, està núvol, plou? Això ens servirà per incorporar-hi el sentit del tacte.
La vista ja l’hem feta servir, però, i les olors? Podem afegir-hi alguna cosa en aquest sentit. Si no és una olor real, pot ser una olor recordada que, a més, potser ens remet a algun record d’infància...
Podem fer servir el sentit del gust en alguna comparació, per exemple: 
“Els núvols són blancs com un got de llet acabada de bullir”
“L’herba té un verd intens, com un caramel de menta”
“Els núvols de la posta són de color de pa amb tomàquet”
Afegir-hi el sentit de l’oïda és fàcil: se senten ocells, el campanar, algun cotxe, el vent...? Podem fer una mica de trampa i incorporar-hi sons recordats o possibles.


Sisè consell
Us ha passat mai que teniu el nas tapat i us sembla que el menjar no té gust?
I que, si porteu ulleres sempre, si no les teniu posades, us sembla que no hi sentiu?
Això vol dir que els nostres sentits estan relacionats.
En art, d’això tan simple i tan conegut se’n diu sinestèsia.
Per exemple: Tenen color, les olors?
I els sorolls, són suaus o aspres?
Si dic: “Els ocells cantaven damunt el silenci dolç del camí” estic relacionant l’oïda i el gust”
Si dic “Les fulles toves del pollancre eren de color d’olor de menta” estic relacionant el sentit del tacte amb la vista, el gust  i l’olfacte.
Si dic “ l’herba seca i flonja  del marge feia una olor groga” estic relacionant el sentit del tacte  amb l’olfacte i la vista.
Aquesta tècnica fa que la persona que llegeix el nostre text s’hi senti identificada, sense saber gaire per què.
Podeu afegir una frase semblant a la vostra descripció?



Setè consell
En una descripció, i a vegades sense voler, hi traspua l’estat d’ànim de la persona que l’escriu.
Se sol associar la tristesa a l’hivern o a un dia plujós, i l’alegria a un dia assolellat, però podria ser exactament al revés. Mai no afinarem prou a l’hora d’explicar els matisos dels sentiments, a l’hora d’explicar-nos.
Si estem contents o tristos, enyorats o eufòrics, ho podem deixar anar de mica en mica, encara que no sigui molt explícit: en la tria dels adjectius, dels noms, dels verbs; també en la tria de les comparacions, de les oposicions (jocs de contraris), etcètera.
Però també ho podem resumir en una frase final, per exemple:
“Tot plegat: l’aire aturat, la pesantor dels núvols, la pluja fina i seguida, esmola la meva enyorança”.
“Aquell vent, tan persistent, posava ales a la meva alegria. Encara que udolés de nit com un llop desfermat, de dies netejava l’aire i escombrava els núvols indecisos”.


Vuitè i últim consell
Podem donar la descripció per acabada? Encara no.
Ens queda una feina molt important: la correcció.
De la mateixa manera que poliríem una rugositat de la fusta, si féssim una cadira, hem de revisar l’ortografia i la sintaxi del que hem escrit. Tenim moltes eines: diccionaris, traductors (si cal), correctors... I sempre podem demanar ajuda, si convé.
Llavors, jo uns aconsellaria deixar reposar uns quants dies l’escrit, com aquell qui treu un pastís del forn i el deixa refredar.
Quan el tornem a agafar, farem l’esforç de llegir-lo com si no fos nostre: diu el que volíem dir? O només diu una part del que ens hem imaginat que diu?
S’hi pot afegir alguna cosa? Se n’ha de treure alguna? Hi ha alguna frase que no s’entén?
A veure què en diuen, els vostres lectors.
Quedareu sorpreses, sorpresos: perquè cadascú, en llegir un escrit, se’l fa seu, i les mateixes paraules diran coses diverses a persones diferents. És la màgia i la servitud de la paraula escrita.







Cap comentari: