Escrivim aquestes ratlles des de la indignació i la ràbia que provoca haver estat assabentats que el ciutadà Amadeu Casellas (més de 22 anys empresonat) hagi hagut d’optar altra vegada per declarar-se en vaga de fam per reclamar poder posar fi a tants anys de presó i poder normalitzar la vida. Com recordareu (podeu consultar altres entrades del bloc corresponents als mesos d’agost i setembre de l’any passat), Amadeu Casellas va protagonitzar una vaga de fam que s’allargà fins a 77 dies i que va cloure el 5 de setembre arran d’haver aconseguit un acord (amb la supervisió i aval del Síndic de Greuges) amb l’administració penitenciària perquè al cap d’uns mesos pogués tenir accés a un Programa Individual de Tractament, via a través de la qual podria tenir dret a gaudir de permisos, poder treballar i fer efectiva la llibertat condicional.
Dono fe que en totes les ocasions que l’he visitat a la presó he trobat una persona convençuda que era a les portes d’acabar amb el calvari de tants anys d’empresonament, atenent al compliment fil per randa de tot allò que havia estat tractat amb l’administració catalana. D’igual manera, puc confessar que en totes les ocasions que n’he parlat amb la Direcció General i amb el director de la presó de Can Brians 2 se m’ha fet partícip del bon comportament de l’intern i del compliment del full de ruta traçat. Dit ras i curt, res feia preveure que el pla havia de descarrilar. Visites i entrevistes que, d’altra banda, mai no vam fer públiques per no ser objecte de cap mena d’acusació malintencionada d’intent de manipulació o interès polític.
Es per això que ha estat sorprenent assabentar-nos que, tot i que la Junta de Tractament va adoptar l’acord favorable en aquest mes d’abril, tal com havia estat compromès si tot anava bé, a fi i efecte que el jutjat de vigilància penitenciària reblés el clau, a última hora la decisió ha estat rectificada en coincidir amb l’aparició d’una causa pendent a través de la qual se li atribueix haver induït a una persona a introduir droga al centre penitenciari.
Resulta certament difícil d’entendre i és del tot increïble que, atenent a la singularitat del cas i a les hores esmerçades en converses, se’ns hagi amagat l’existència dels suposats fets que donaren lloc a aquesta instrucció, d’igual manera que se’ns fa difícil de pair les coincidències en el temps. Es per això que hem tramès a la Conselleria de Justícia de la Generalitat una sol·licitud d’entrevista urgent per tal d’interessar-nos per l’afer i demanar, alhora, poder visitar-lo a la presó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada