Sóc només pols, però em penso estrella.

dissabte, 17 de març del 2012

Avets i faigs

(Dia de la poesia catalana a internet) 



El faig és gòtic com l'avet.

Mes l'avet puja fosc, aspriu,

sòbries les fulles, el tronc dret,

car és d'un gòtic primitiu.



Mentre que el faig, trèmul, somriu

amb son fullatge transparent

on l'esquirol hi penja el niu,

clar és d'un gòtic floreixent.



L'avet és gòtic com el faig.

Són les agulles dels cimals

on de la llum s'hi trenca el raig.



Són les agulles sobiranes

de les eternes catedrals,

immòbils, pàl•lides, llunyanes.



Bofill i Mates, Jaume