Els carrers seran sempre nostres!

diumenge, 4 de març de 2012

JACINT VERDAGUER

(per Joaquim Molas i Batllori)





Verdaguer, pels contrastos de la seva vida i per la magnitud de la seva obra, constitueix una de les figures més apassionants de la literatura catalana moderna i, sens dubte, la que assolí un major grau d’audiència popular i de difusió internacional. Per entendre-la, s’ha de tenir en compte la tensa situació que vivia l’Església i, més en concret, la catalana, pressionada, d’una banda, per la creixent industrialització i laïcització de la vida pública i, de l’altra, per l’ocupació dels Estats Pontificis. I, a la vegada, els trets quasi emblemàtics de la seva trajectòria humana: modestos orígens rurals, ràpida ascensió social i dramàtica caiguda. En efecte: Verdaguer nasqué a la Plana de Vic, en un poblet, el de Folgueroles, que no és gaire obirador damunt lo mapa i el nom del qual és una titlla al peu de les ciutats superbes, el dia 17-5-1845.

Els seus pares, pagesos de condició molt humil, pertanyien, però, a una família més o menys il•lustrada. El pare, per exemple, escrivia amb absoluta correcció. I la mare, no solament sabia llegir sinó que, a més, era afeccionada a la lectura. El 1855, entrà en el Seminari de Vic, on, al llarg de catorze anys, estudià humanitats i retòrica, després, filosofia i teologia i, finalment, moral i pràctica. El 1865, quan només comptava vint anys, guanyà els primers premis als Jocs Florals de Barcelona i publicà la primera obra important: els “Dos màrtirs de ma pàtria”.