Giuseppe Grilli. Els Origens. El Comte Arnau en la cultura urbana de principis de segle”. (Traducció d’Àlvar Valls.) Edicions de La Magrana, Barcelona 1987.
El concepte de mite, aplicat al títol d’aquest llibre, pot tenir diverses interpretacions i la veritat és que, després de la seva lectura, queden obertes totes aquestes possibilitats d’interpretació.
Hi ha unes afirmacions de Carles Riba sobre Joan Maragall, realitzades en 1953, que després varen servir a Gabriel Ferrater per arribar a certes conclusions (1) i que l’autor d’aquest llibre reprèn per realitzar unes consideracions en torn a la figura de l’escritor de diumenge, que m’han agradat.
En efecte, diu el professor Grilli que l’escriptor de diumenge és essencialment un diletant, i ho és, abans de cap altre consideració, en sentit etimològic perquè es delecta i juga amb la literatura per obtenir-ne un plaer i no una utilitat: la literatura és per a ell el temps del lleure, no el del treball.
També em sembla encertat el professor, quan analitza l’actitud de Joan Maragall, reflexada en els escrits del cicle dedicat a la Setmana Tràgica de 1909; especialment quan diu que hi ha probes irrefutables que en Maragall no va obrar la sensibuilitat desmesurada del poeta, sinó la freda racionalitat del polític. És a dir, que Maragall volia salvar la vida de Francesc Ferrer i Guàrdia –un intel•lectual militant—perquè per a edificar la seva Catalaunya Nova el necessitava també a ell...
Precisament aquests dies, mentre regirava els meus arxius de premsa, he trobat unes declaracions –antigues però actuals-- de Giuseppe Grilli (2) sobre la publicació de la História de la Literatura Catalana (volums VII-IX), dirigida pel catedràtic Joaquim Molas i publicada per l’editorial Ariel. El professor Grilli diu en aquella època que espera, abans o després, escriure una resenya d’aquella obra, fent esment d’alguns dels molts suggeriments que la seva lectura li ha despertat. Intentaré posar-me en contacte amb ell, a la universitat italiana on estigui treballant ara, per demanar-li si va poder fer aquesta resenya projectada.
I l’Àlvar Valls, que en aquest llibre ha intervingut com traductor, deu ser el mateix noi al que en 1968 li varem atorgar un premi en els Jocs Florals de Sant Adrià de Besós, en els quals jo vaig fer de secretari del jurat...
Notes:
(1) G. Ferrater: Madame se meurt...; Sobre literatura, Barcelona 1979, pàg. 84.
(2) Diari El País, Quadern, 20-09-1990.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada