Finestra oberta. Casa per fer entre totes i tots. 1 d'octubre. 2 d'octubre. 3 d'octubre...

diumenge, 4 de març de 2012

NAUSICA

de MARAGALL, Joan;


(Text establert sobre el manuscrit de l’autor per Carles Riba. Clàssics Catalans, Ariel 1983, Barcelona)



M’ha semblat entendre que hi ha un contrast entre l’Ulisses de Goethe, que amaga la seva condició de casat i compromès amb Penélope, davant de Nausica, per millor seduir-la... i l’Ulisses de Maragall que, com diu Carles Riba, no ens és presentat deliberant abans de l’encontre, sinó després; i a més, exclou la princeseta de tota idea de càlcul.

L’Ulisses de Maragall –i jo diria que el propi Maragall-- des del primer moment és ple d’un respecte a la innocència de Nausica que voreja al seu torn la innocència.

Aquesta innocència jo me la he tornat a trobar, aquest curs, dins del nivell sisè d’alemany de l’Escola d’Idiomes Moderns de la UB, en algunes discussions que han seguit a la lectura de la novel•la “Fremdgänger” de Ronald Reng (2005 Köln). Resulta que el protagonista, Tobias Linderoth, és un noi alemany d’uns 35 anys, que treballa en el districte financer de Londres. La seva manera de relacionar-se amb les dones ha provocat discussions entre nosaltres, els lectors i lectores, que acostumen a dividir les opinions d’una manera radical i depenent dels sexes dels i les opinants.

Com que l’estudi de les fonts de ” Nausica” i de la seva significació dins l’obra de Maragall, consisteix precisament en la tesi doctoral que Carles Riba va presentar en aquesta mateixa universitat en 1938, penso que seria molt interessant poder conèixer el propi contingut de l’acte de lectura de la tesi, que amb les intervencions dels membres del tribunal i les rèpliques de Riba va ocupar unes quatre hores.

L’acte va escaure’s en el curs d’un bombardeig i entre alarmes aèries que, tanmateix, no van arribar a interrompre´l, segons explica Enric Sullà en la Notícia prèvia d’aquest llibre.