Amb la complicitat de Simone de Beauvoir
Floreix als deltes herbosos de les dones de terra. És una
orquídia carnosa, de flor única i rara. Té el color vinós i encès
de les albades més nítides, però fa olor de pomes àcides.
Es fa, sobretot, als aiguamolls càlids. Quan floreix, cal
arrencar-la amb cura, a poc a poc, mirant de treure senceres,
una a una, les arrels més recòndites. Llavors us mira, ben
nua, i se us desclou completament a les mans: us mostra, un
instant molt breu, la seva meravella perfecta i efímera. Perquè,
de seguida, es colltorça i es mor. A vegades gemega. Però no
cal fer-li’n cas. Perquè mor d’una mort molt dolça.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada