Finestra oberta. Casa per fer entre totes i tots. 1 d'octubre. 2 d'octubre. 3 d'octubre...

divendres, 17 de setembre de 2010

FLOR D’ABSÈNCIA


La "flor d'absència" és, sense cap mena de dubte, per a Gisella Vacca, amb el desig que es decideixi a travessar el mar per venir a veure'ns...


Si torneu alguna primavera d’una illa qualsevol amb el cor
ferit, a bord d’un vaixell que salpa a l’hora groga de la posta,
veureu per primera vegada la solitud de les orenetes que
travessen, ben soles, tota l’amplada del mar.

Llavors, quan es faci de nit i el desert d’aigua s’agermani
amb el desert del cel, i només quedi la gran remor somorta de
les màquines al cor de la immensa baluerna, aneu-vos-en a
dormir al cambrot més oblidat. Les fiblades de la nova solitud
se us hi faran ben presents, com una pluja invisible que
agullonés la placidesa de l’aire; i us trobareu presoners d’un
cos que no sap volar, que no pot fugir. Finalment, però, la son
us calmarà la set terrosa del record omnipresent, i us endolcirà
el dolor de la vetlla.

Llavors, potser, us florirà sota el coixí la flor d’absència:
negra i vellutada, malèvola, us vessarà el pol·len nostàlgic a
l’orella adormida.

I vindran dies i dies que viureu com dintre d’un parèntesi,
gronxats pel fil tènue de les cartes i del telèfon, de la distància.

Això durarà fins que el temps fructifiqui les llavors amagades
del record que se us esborra.

I tornarà el guspireig de l’instant als vostres ulls,
redescobrireu els amics propers, i obrireu el cor guarit a les
hores presents, fugisseres i irrepetibles.