Amadeu Casellas, resistirà fins al final (crònica d'una visita a l'hospital penitenciari de Terrassa)

Aquest passat dissabte, 16 d'Agost, vaig poder entrar a veure Amadeu Casellas, a la unitat hospitalària penitenciària quehi haa l'hospital de Terrassa. Al contrari que en l'anterior ocasió, la porta del recinte estava oberta i després de passar per tots els protocols penitenciaris d'entrada, em van pujar a la planta en quèl es trobava l'Amadeu. La setmana passada, en el passadís pel qual s'accedeix a les habitacions, hi havia més activitat. De fet, l'Amadeu es trobava al fons, mirant a través dels vidres fumats, ja que acabava de veure com arribava la seva mare amb dues persones que l'acompanyaven. En cridar-lo la funcionària pel seu nom, es va girar i amb un crit d'alegria va pronunciar el meu, alhora que em va preguntar, "Com estàs?".

Però, en aquesta ocasió, l'Amadeu ja no estava dempeus, ni mirava a través dels vidres a veure si venia alguna visita. Me'l vaig trobar ajagut al llit i vaig ser jo qui li va preguntar: "Com estàs, Amadeu?". Vaig tenir una mala sensació. Aquell home tan lluitador, que es trobava sobre el llit, havia de fer un gran esforç per a incorporar-se. Em vaig acostar ràpidament per a evitar que es posés dempeus, i li vaig donar una abraçada. La seva resposta era evident, "doncs ja em veus..., estirat al llit, perquè és millor que no camini i que descansi...". "Has tornat a perdre el coneixement...?", li vaig preguntar una mica alarmat. "Sí, però en aquesta ocasió no vaig caure contra la paret o el terra, perquè quan em vaig adonar que se me n'anava el cap, estava a prop del llit i m'hi vaig deixar caure. Després, els metges em van atendre immediatament, i em van posar sèrum i em vaig recuperar en un moment...". Aquestes van ser, més o menys, les seves paraules.

L'Amadeu ja no parlava amb la seva desimboltura habitual, se li notava que fins això el cansava i em vaig dedicar a informar-lo del que s'estava fent en diferents llocs. Em va comentar que la seva mare li havia parlat de l'entrevista amb la jutgessa, però que ell no n'esperava pas res, d'ella. Realment, la seva situació física i aquesta salut que es nota que se li escapa cada dia amb més força, em feia sentir molta tristesa. Ja no li sortia aquell somriure amb el qual sempre ens regalava i rebia. La vivesa de la lluentor dels seus ulls, estava com apagada i ja no se li il·luminaven quan parlava. Em va explicar que els metges li deien que havia perdut ja 28 quilos i que no entenien com podia aguantar amb la vaga de fam, en l'estat en què es trobava, i que li havien informat que, aviat, ja haurien de posar-li sèrum. Que farien l'informe per a remetre'l al jutge que ha d'ordenar l'alimentació forçosa, i que esperarien la resposta. Sembla que després de l'últim defalliment, li van donar una mica de suc per a pujar-li els sucres, però el seu organisme ho va rebutjar i ho va vomitar tot. "Ja gairebé no puc ni beure aigua...", em va comentar, "però jo resistiré fins al final, i crec que puc aguantar 30 o 40 dies més. Aquí no s'expliquen d'on trec fortalesa i em respecten perquè s'han adonat que no era broma, quan els vaig dir que arribaria fins a les últimes conseqüències".

En aquestes i moltes altres ocasions, un es pregunta si tota aquesta lluita i aquest risc, no serà en va. Però aquests pensaments no es poden compartir amb la persona que assumeix el risc. Per a ell no hi ha dubte, i el dubte està en les nostres pors, en el nostre temor de perdre'l. Tant ell com nosaltres, sabem que aquests indesitjables responsables de les institucions penitenciàries no són gent de fiar, i no faran res, tret que la pressió política, mediàtica o social, els posi en un compromís. Personalment, no em sembla que això sigui possible ara per ara, i per això els meus temors per la situació de l'Amadeu augmenten a mesura que passen els dies.

"Cuida't molt, estimat amic..., i recorda que ja has fet el que havies de fer...". El vaig abraçar amb aquesta trista emoció que m'omplia en aquest moment, intentant evitar que ell notés el meu pessimisme i vaig caminar cap al passadís seguint els passos de la funcionària que em conduiria fins a la sortida. Abans de sortir del recinte, a la recepció, una altra funcionària em va senyalar unes bosses d'aquestes que s'utilitzen per a les escombraries i em va comentar que, dintre, hi havia la roba de l'Amadeu. Em va explicar que, segurament, en el trasllat de la presó a l'hospital-presó, es va d'abocar el sabó o el xampú, i havia amarat tota la roba. En aquest moment, em va venir el record d'aquests "accidents involuntaris" i el maltractament que tan sovint es donen, en aquestes institucions, als objectes personals..., i a les mateixes persones preses.

Mentre sortia del recinte, em vaig imaginar amb dolor l'Amadeu, esperant, prostrat al llit d'aquest hospital-presó. Esperant que alguns responsables penitenciaris acabin les seves vacances. Esperant que determinats càrrecs de la institució, es dignin venir a veure'l per a entrevistar-se amb ells i poder sortir d'aquesta situació. Em vaig imaginar un Amadeu, ja molt feble, i que en tota aquesta, inútil per a mi, espera ja no tenia ni forces per a parlar. Però hi ha quelcom que no és que m'ho m'imagini, és que ho sé.: fins a l'últim moment, l'Amadeu traurà forces d'on només ell sap. D'aquesta actitud rebel que després de més de 20 anys, encara no han pogut doblegar. L'Amadeu els dol i ell també ho sap i estic segur que, si arriba aquest últim moment, ell s'incorporarà encara que només sigui per a riure d'ells.

Hem de pressionar aquests indesitjables, per obligar-los que el vagin a veure i que parlin amb l'Amadeu.

(Autor de l'article: llibertatpresxs)


El màxim responsable és:


Direcció dels SERVEIS PENITENCIARIS
Albert Batlle i Bastardas
Fax 93 214 01 79


Pressionem a més a:

justicia (at) gencat.cat,
conseller.governacio (at) gencat.cat,
consellersaura (at) gencat.cat,
vicepresident (at) gencat.cat,
sindic (at) sindic.cat,
gabinete (at) presidencia.gob.es,




Propostes de models de text:

El Sr. Amadeu Casellas Ramón, intern en el Centre Penitenciari de Quatre Camins (Granollers), pres des de fa gairebé 30 anys i sense delictes de sang, ha iniciat el dia 23 de juny de 2008 una vaga de fam per a demandar la concessió de la llibertat condicional i es trova en aquets moments en la unitat penitenciaria de l'Hospital de Terrassa.



El Sr. Casellas ja duu 2 mesos en vaga de fam, es trova en un estat crític de salut i compleix tots els requisits contemplats en el Codi Penal vigent per a la concessió de la llibertat condicional (CP 1995, reformat pel /2003 de 30 de juny):

-estar classificat en el tercer grau.

-tenir complertes les 3/4 parts de la condemna.

-mostrar una conducta favorable.


A més el Sr. Casellas disposa d'un ampli cercle de familiars, amics i amiges disposats a ajudar-li en la seva reintegració social, així com d'una oferta laboral.


Per tot l'anteriorment exposat sol·licitem l'inici amb la major urgència, dels tramits necessaris per a la concessió de la llibertat condicional al Sr. Amadeu Casellas Ramón.


Atentament

(Nom, cognoms, DNI)

En , de de 2008.







Jutgessa del Jutjat Penal nº 2 de Manresa
Fax: 93 872 7105.


A l'atenció de la Jutgessa del Jutjat Penal nº 2 de Manresa

Pel present escrit, voldría cridar novament la seva atenció sobre la delicada situació en la qual es troba el Sr. Amadeu Casellas Ramon, actualment pres en el centre penitenciari de Quatre Camins, en vaga de fam des de fa 2 mesos, i en aquets moments es trova en la unitat penitenciaria de l'Hospital de Terrassa.

Aquest Jutjat, ha resolt denegar-li la seva sol·licitud de limitació de condemna, i pel present escrit, voldria instar-li que per qüestions humanitàries, modifiqui la resolució limitant-la a un compliment de 20 o 30 anys, màxims contemplats en la llei; doncs el Sr. Casellas duu ja més de 20 anys de condemna, tota una vida, i de no resoldre la sol·licitud en aquest sentit, estaria sent condemnat a una cadena perpètua. Cada dia que passa, la seva salut s'agreuja alarmantment.

Sense altre particular que agrair la seva atenció i prompta resolució d'aquesta sol·licitud, s'acomiada atentament.





(Nom, cognoms, DNI)



En , de de 2008.




Síndic de Greuges de Catalunya
Sr. Rafael Ribó
Fax.- 93 3013187.


Sr. Rafael Ribó
Síndic de Greuges de Catalunya


Pel present escrit, voldriem expressar la nostra alarma i preocupació per la situació del Sr. Amadeu Casellas Ramon, pres en el centre penitenciari de Quatre Camins, i en vaga de fam des de ja fa dos mesos. En aquests moments el Sr. Casellas ja ha perdut vint-i-vuit quilos, la seva situació de salut és molt delicada, i ja es trova en la unitat penitenciaria de l'Hospital de Terrassa.

El motiu d'aquesta vaga, és la seva reclamació de que es posi un límit a la seva condemna, una mida que ens sembla del tot justa i raonable si tenim en compte que, ja duu vint-i-dos anys pagant condemna; és a dir, tota una vida. Creiem que el Sr. Amadeu Casellas ha pagat amb escreix el seu deute amb la justícia i que no se li pot condemnar, de fet, a una cadena perpètua.

El Sr. Casellas denuncia que "des de la presó no em volen aplicar el que em correspon com represàlia per alguns fets ocorreguts molts anys abans" i assegura que l'equip de tractament "envia informes antics a les autoritats competents, obviant els progressos aconseguits els anys posteriors".

La situació encara és més insostenible si tenim en compte que la jutgessa del Penal 2 de Manresa, Érika López Gracia ha denegat la seva sol·licitud de refundició de condemnes i ha deixat la "última paraula" a la resposta de l'Audiència Provincial, demora que agreujarà la ja delicada salut del Sr. Casellas.

Per tant, doncs, esperem que vostè, com Síndic, intervindrà urgentment en aquest assumpte, abans que les conseqüències siguin irreversibles.

Atentament,

(Nom, cognoms, DNI)

En , de de 2008.