Davant de les contínues negatives per part de les autoritats per fer més pròxima la seva sortida en llibertat, i de les pèssimes condicions a les que es veuen sotmesos els presos de Quatre Camins, Amadeu va prendre la decisió de deixar de menjar com a única via que li queda per fer sentir la seva veu davant d’aquells que només el volen veure empresonat.
Després de l’engany que va patir en la última vaga de fam al mes d’abril --en la que el director de la presó li va fer unes promeses si deixava la vaga, que després no va complir-- Amadeu ha decidit que aquesta vegada serà fins les ultimes conseqüències: o li donen el tercer grau, o li rebaixen la condemna, o no s’aturarà.
El divendres 1 d’agost es va fer una concentració davant de la Direcció General de Serveis Penitenciaris, responsables de donar-li el tercer grau, per demostrar que l’Amadeu té cada vegada més suport al carrer i que les mobilitzacions no s’aturaran. Es volia entrar a parlar, cara a cara, amb aquests rudes, però van impedir l’entrada i van baixar la reixa quan es disposava a interposar una queixa. Hores més tard un parell de companys van poder entrar amb l’advocada a parlar amb el sr. Paco de Vicente, responsable de classificacions. Aquest mateix matí, aquest senyor, havia anat a visitar a l’Amadeu que es trobava ja a l’hospital penitenciari de Terrassa des del dijous. En la conversa ens va ratificar els “acords” que li va oferir a l’Amadeu pel matí: trasllat a una altra presó (Brians II) i revisió del seu cas, si deixava la vaga de fam, clar. Segons les seves paraules, a Brians II començaria de nou, amb una altra junta de tractament amb millors possibilitats d’obtenir el tercer grau.
La lectura d’aquesta jugada per part de la DGSP és clara per nosaltres: aquesta gentussa volia anar de vacances tranquil·la, i per això van intentar convèncer a l’Amadeu de deixar la vaga, amb unes promeses sobre paper mullat. Però avui com ahir no ens fiem de la paraula d’aquest canta-manyanes, no ens transmet cap confiança i per això l’Amadeu ha volgut seguir endavant amb la vaga de fam, fins que no es compleixi alguna de les dues reivindicacions. I nosaltres estem amb ell, pel que calgui.
A dia d’avui Amadeu ha perdut més de 23 quilos, es manté a base d’aigua i glucosa dissolta, té els nivells de sucre al voltant dels 50 mg/l, i li estan subministrant valium.
Avui hem pogut comprovar les vergonyoses condicions de l’hospital penitenciari de Terrassa. En primer lloc no han deixat pujar als companys que venien a visitar-lo encara que estaven autoritzats a Quatre Camins, només ha pogut pujar la seva mare (30 minuts) i la seva advocada.
Després per a que l’Amadeu pugui trucar per telèfon només pot utilitzar targetes de cabina de Telefònica, les quals no es troben en tot Terrassa un dissabte per la tarda, ja que pràcticament només es venen als estancs, que estaven tancats. És a dir que Telefònica té monopolitzades les trucades dels presos i a més a més no es poden comprar les targetes als voltants de les presons. I si això fos poc, només les hi poden entrar les persones autoritzades per comunicar.
Pel que fa als metges, no mereixen més que una tomba oberta. Els mamons ni tan sol han pesat a l’Amadeu des de que ha arribat fa tres dies, i per si això fos poc, a cada torn li porten el menjar i li deixen la safata al costat (per si li entren temptacions!) amb menjar d’una persona en condicions normals, o sigui, impossible de digerir per a una persona que porta setmanes sense obrir l’estómac. És inconcebible com es poden fer dir metges!
Dels carcellers no cal que en parlem, son uns bastards com a tot arreu.
L’Amadeu ha comentat que aquests dies han ingressat 4 persones de Quatre Camins per una intoxicació pel menjar, a un d’ells li han hagut d’extirpar la vesícula. N’hi ha més a la infermeria de la presó. Els tracten com una merda, els hi donen de menjar merda, i després hi ha gent que diu: que bé estan a dintre amb tres menjars diaris. Ja!
Per últim comentar que encara que la seva salut comença a deteriorar-se greument, l’Amadeu no perd el bon humor, i la seva moral està molt alta per seguir endavant amb això. Ens demana que estiguem tranquil·les i que fem tot lo que puguem per pressionar a la DGSP i al Jutjat penal 2 de Manresa.
Fem una crida a la solidaritat amb l’Amadeu, pressionant a aquests dos centres de poder mitjançant faxos, trucades, visites, concentracions, accions,… el que vulgueu. I de manera general fem una crida també a pressionar a tots els representants de l’Estat espanyol torturador a l’estranger.
DAVANT DEL SEU SILENCI, CRITS AL CARRER!
DAVANT EL SEU JOC BRUT, ACCIÓ DIRECTA!!
LLIBERTAT IMMEDIATA PER A AMADEU CASELLAS!!!
Direcció General de Serveis Penitenciàris
Albert Batlle i Bastardas
C/ Aragó, 332. Barcelona
T 93.214.01.00 i F 93.214.01.56
Jutjat penal núm. 2 de Manresa
Jutgessa Erika López Gracia
C/ Alfons XII, núm.7.
T 93.872.82.77 i F 93.872.71.05
Per models de fax: http://www.klinamen.org/article4814.html
Per a mes informació sobre L’Amadeu Casellas: http://www.lahaine.org/index.php?blog=2&p=32018
Per escriure’l
Amadeu Casellas Ramon
Hospital de Terrassa, Mòdul penitenciari.
Ctra. Torrebonica, s/n.
C.P. 08227 Terrassa (Bcn).
SUPRESIÓN I CNT MANRESA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada