SPRICHWÖRTER

1. Heute hat man mich angerufen. Sie waren die Vertreter von einem literarischen Wettbewerb, der heisst “Antoni Vilanova”. Sie haben mir gemeldet, dass ich einer der Endspielteilnehmern bin und am nächsten 31 Mai in aula “Capella” sein muss, weil sie dort die Preise ankündigen werden.

Ich werde dabei sein, weil wer nach einem Ziel geht, endlich wird er es erreichen: “wer wagt, gewinnt”.

2. Vor vielen Jahren, als ich ein Kind war, habe ich mit einem anderen Kind über einen Ball gestritten. Schliesslich habe ich den Ball gewonnen: der Ball war für mich. Das andere Kind hat ein grosses Geschrei gemacht und es hat mich viel bedroht, aber hat mich nicht körperlich angegriffen... und daran habe ich gedacht: “Hunde, die bellen, beissen nicht...”

Die Arbeit in Deutschland

Einige Deutsche sagen:

“Die Deutschen arbeiten nicht so viel wie Sie denken.”

Wirklich aber meinen sie, dass man in Deutschland mit Methode und Vorbereitung arbeite.



I el meu professor, el Senyor Ulrich Roth diu:



Tendenziell wahrscheinlich ja...

Aber: Ich bin kein Expert für das Thema, weil ich immer im Ausland gearbeitet habe.

Im Allgemein bin ich kein Freund von Pauschalurteilen (sie werden leicht zu Vorurteilen). Es gibt sicher in jedem Land Leute mit seriösem Arbeitsethos und die “Pfuscher” !

El racisme és la doctrina que propugna la desigualtat  humana, en virtut de la qual se’n justifica la discriminació, la segregació social, l’explotació econòmica, etc. Així, les persones, partits polítics i governs que mantinguin actituds racistes estan generant directament un clima de crispació i de conflictivitat que fa impossible la cohesió social necessària per construir una societat civilitzada, basada en la igualtat de drets i oportunitats que tot ciutadà ha de tenir.


La crisi en la qual estem immersos ha permès, a casa nostra i a la resta d’Europa, l’aparició i la consolidació d’organitzacions d’ideologia ultradretana i racista que pretenen culpabilitzar d’aquesta situació a les persones migrades. És intolerable que en nom de la crisi es legitimin aquests tipus de discursos i s’encobreixin polítiques que atempten directament contra els col·lectius més desafavorits.

És hora de dir que ja n’hi ha prou i de demostrar la societat que volem, una societat justa i cohesionada on tothom hi té cabuda. És hora que ens mobilitzem per expressar el rebuig del nostre país i de la nostra ciutat al racisme que només genera desigualtats i violència.

Per això, convoquem tota la gent d’arreu dels Països Catalans i a tots els vigatans i vigatanes a manifestar-se pacíficament el dissabte 26 de maig a 2/4 de 7 de la tarda a la Plaça Major de Vic.

Alpens: trobada de forjadors.

Guspires de foc, guspires d'aigua. El sol que fa l'ullet entre els núvols negres. Els malls que repiquen el ferro roent a les encluses.

Veure néixer les formes del ferro inert és una emoció que perdura. Notes musicals, espardenyes, músics, mans: la dansa d'Alpens, escrita amb ferro forjat contra un cel de pluja. Moviment estàtic. Anys de festes majors i generacions de ballaires concentrats en una obra d'art col.lectiva.

La dansa perenne i la dansa efímera s'agermanen per uns minuts a la fàbrica vella: la tonada tan sabuda entre l'olor del ferro; els dansaires joves admirats pels dansaires vells, que s'ho miren amb ulls aigualits sota les flors dels paraigües.

Quan la fira s'acabi i els forjadors es retirin, quedarà la memòria del que som i vam ser, dempeus sota el sol i les pluges. Memòria sota el rovell dels dies. Amb malls que repiquen els minuts roents d'això que en diem vida.

El dia 25 de maig, al Figaró.

1990: VIER TOTE UND HUNDERTE VERWUNDETE WÄHREND DER SIEGESFEIER DER BRD

Die Fussballerische Expedition der BRD erreichte gegen drei Uhr nachmittags den Frankfurter Flughafen. Die Fussballer und ihr Trainer, Franz Beckenbauer, legten den Weg bis zur Stadtmitte mit spektakulären Kraftfahrzeugen zurück. Die deutsche Fahne tragende Menge –und auch einige italienische-- drängte sich den Weg entlang. Viele Leute stiessen mit grossen Krügen voll von Bier an.

Sonntagnacht haben einige Neonazigruppen das Fest über den Sieg in der Weltmeisterschaft gestört. Vier Tote, hunderte Verwundete und viele andere Verhaftete waren das Ergebnis einiger Stunde kollektiven Wahnsinns, unterdessen man in Berlin, Hamburg, Dortmund, Frankfurt und Köln Nazisymbole entfaltet hat...

(Übersetzung aus “El País”. Seite 50, Dienstag, 10-07.1990)

.--I el meu professor d’alemany, el Senyor Ulrich Roth, va comentar: “Diese surrealistische Episode hatte ich ganz vergessen!”

El distret

Segur que avui hi havia núvols,

i no he mirat enlaire. Tot el dia

que veig cares i pedres i les soques dels arbres,

i les portes per on surten les cares i tornen a entrar.

Mirava de prop, no m´aixecava de terra.

Ara se m´ha fet fosc, i no he vist els núvols.

Que demà me´n recordi. L´altre dia

vaig mirar enlaire, i enllà en la barana

d´un terrat, una noia que s´havia

rentat el cap, amb una tovallola

damunt les espatlles, s´anava passant,

una vegada i deu i vint, la pinta pels cabells.

Els braços em van semblar branques d´un arbre molt alt.

Eren les quatre de la tarda, i feia vent.

(Gabriel Ferrater)

Dones d'aigua

Planto la tauleta de nit a la sorra i encenc els llums de la nit. Dormo sota  la cúpula de les estrelles i una saviesa mil.lenària em va desxifrant enigmes a cau d'orella.

M'abrigo amb xarxes de pescar molt antigues, que la salabror de molts mars ha deslluït. Tenen petxines incrustades i serrells d'algues.

De cop, l'aigua em llepa els peus nus i desfà la sorra sota les cames. És la marea, que puja. En un tres i no-res, suro a l'aigua fosca. Em fa mal l'esquena, sento que els ossos se'm claven a la carn, però penso intensament en l'onada que em gronxa i, de mica en mica, l'espinada es fa flexible. Les escates m'abriguen les cames i sento que algú canta. Algú que sóc jo. No sóc dona i peix, sóc sirena. Canto tonades ancestrals que no sabia, i els mariners cansats acosten les barques i dormen.

Quan es desperten i arriben a la platja s'adonen que són centaures.

Enllaçats pel català

CAMPANYA “PER SANT JORDI ENLLAÇATS PER LA LLENGUA”



I PART DESCRIPCIÓ CAMPANYA



L’STEI-i i l’Assemblea de mestres i professors en català, difonem la Campanya “ENLLAÇATS PEL CATALÀ”. Es tracta que la campanya, iniciada pels coordinadors de normalització lingüística de Mallorca, i que s’ha escampat per tots els centres de les illes, -que consisteix a posar un llaç a la façana i de posar-se un llaç al damunt, com a símbol del compromís de la comunitat educativa amb la defensa del català-, traspassi els centres docents i arribi a façanes i balcons de cases particulars i d’edificis emblemàtics de tot el territori el dia de Sant Jordi.



Volem que la campanya dels llaços sigui ben present al Sant Jordi 2012 a tot el territori de parla catalana. Volem fer visible a fora que el Govern de les illes Balears vol rompre el consens que, en matèria de normalització cultural i lingüística, hi ha hagut fins ara a les Illes. El govern del PP vol fer canvis a la legislació vigent que van en contra de la llengua pròpia del nostre territori. Volem que es visualitzi també que la comunitat educativa, amb el suport d’entitats, de personalitats i de la societat civil, demana al govern de les Illes Balears que retorni al consens, que retiri l’avantprojecte de modificació de la llei de funció pública i que doni un suport real i veritable a la llengua i a la cultura de les nostres illes.



Per tant S’HAN CONCRETAT dues accions immediates d'Unitat Territorial. A banda del que puguem fer a nivell d’illes, és molt important que no perdem de vista el caire global del nostre problema i duguem a terme accions unitàries perquè la llengua és el llaç que uneix tot el territori de parla catalana i si està amenaçada a un lloc això afecta la salut global de la llengua a tots els nivells. I també perquè no ens farem visibles davant la comunitat internacional si no és des de la força que ens donarà la UNIÓ. Sols, no ens en sortirem. No som res els uns sense els altres davant aquesta ofensiva del Partit Popular. Per aquest fi us proposam:



1. La campanya "Per sant Jordi, Enllaçats per la Llengua!”. Es tracta d'aconseguir que el 23 d'abril, dia de Sant Jordi, a TOT EL TERRITORI - la Franja, el País Valencià, Catalunya, les illes Balears, la Catalunya nord, l’Alguer-, escriptors, personalitats, ciutadans i ciutadanes, professionals dels mitjans de comunicació, duguin posat el llaç, i que entitats, institucions, llibreries, associacions, federacions, centres educatius, ... etc. posin un llaç a la seva façana i facin pública la seva adhesió i ens enviïn una fotografia amb el lloc i el nom de l’entitat o de la persona enllaçada. També ens la podeu enviar a catala@stei-i.org



2. Què a la Manifestació del 28 d'abril a València es FACI VISIBLE la unió territorial sobre aquesta problemàtica, participant-hi amb una pancarta amb un lema entorn a la campanya Enllaçats per la Llengua. Això ho canalitzaríem a través d'Escola Valenciana que és entitat organitzadora, entre altres, de la Manifestació. Pensam que ha de ser des del moviment educatiu ja que és en aquest segment de la població on ha començat la revolta contra la modificació de la Llei i perquè el futur està inexorablement en l'educació.



Per tot això vos demanam la vostra col·laboració perquè cada un de nosaltres des del seu poble i ciutat aporti i contacti amb qui consideri que pot aportar alguna cosa que conduexi a bon fi tot el nostre esforç. Perquè no ens hem sortirem sols i perquè només en la unió rau la nostra força. Des de la nostra secretaria ja s'estan fent contactes en aquests sentits exposats anteriorment.



II PART ACCIONS I CONTACTES PER DUR ENDAVANT LA CAMPANYA

Feim comptes, des de l’STEI-i i amb les persones de l’Assemblea que hi puguin i hi vulguin participar, en els propers dies posar-nos en contacte amb associacions i entitats ben diverses per promoure la participació en aquestes propostes. També demanarem a l’OCB, l’ÒMNIUM i ACCIÓ CULTURAL PAÍS VALENCIÀ si poden col·laborar en la campanya i si poden donar instruccions a totes les seves delegacions territorials perquè reparteixin llacets gratuïtament( això no val gaire) a tota la gent i vagin per la paradetes a Enllaçar gent, escriptors, personalitats que vegin i que circulin aquests dies pel carrer...

Creixen els núvols

Creixen els núvols, immensos, neden pel cel com balenes adormides picotejades d'ocells.

Horitzó enllà cau la cortina d'aigua, irreal. Plou sobre el mar, aigua percudint l'aigua, pell de tambor.

Es fonen núvols residuals com gelats de nata damunt el blau calent de la tarda. El sol eixampla el dia i el mar badalla, ensonyat, escup pedres ensalivades a la platja abaltida.

Roden núvols petits pel cel de posta, com terrossos de sucre que s'enfonsen al suc de taronja del cel.

Respira el vent

Respira el vent. Infla les veles dels dies futurs, potser miralls de mar lluent, potser naufragis.

Bufa el llevant entre els pins que guaiten, incansables, el mar, dempeus. Sacseja branques nues amb pinyes incrustades contra el blau i els núvols de pluja que creixen  a l' horitzó.

El vent pentina la mar hermafrodita, li arrissa els cabells d'aigua argentada, el miralleig d'estrelles pretèrites, espurnes de records.

Alena el vent damunt la sorra calenta, les petxines buides i les dones d'aigua que juguen amb l'arena entre els dits i amaguen les cues de peix dintre tovalloles blanques.

El vent respira.

Respira el mar

Respira el mar. S'acosta l'onada i es fa muntanya d'aigua, trencadissa d'escuma que es fon a la platja dels dies. Recula i torna, incessant. És sempre la mateixa aigua o tot el mar s'arrissa?

El mar gris, el mar blau, el mar groc.

El mar mirall.

Busco a la sorra els derelictes dels dies: una petxina gastada, una pedra rodona i perfecta. Joies.

Voldria pensar que també m'he endolcit, que moltes besades d'aigua m'han fet més llisa, sense tantes arestes sagnants.

Respira el mar. S'allunya l'onada i es fa vall fonedissa, avenc d'escuma a les fondàries del temps.

El mar verd, el mar blanc, el mar negre de la nit que gronxa i canta una cançó de bressol a la lluna.

El mar mirall.

Trens nocturns

Des de la teranyina dels anys, il.lusa, escampo engrunes per camins sense retorn. Sense saber que sóc pedra que s'estimba, carn del camí.

Roden primaveres, fora i endins, però cada ametller florit és el primer. I cada lliri nou. Amagades, crisàlides del temps, les fragilitats del cor són papallones d'un futur fugisser, pètals d'aire sota les mans d'escorça.

Quant d'enyor als núvols blancs d'aquesta tarda amb olor de pluja aturada al ventre. Amb escuma d'onades als peus del dia que dorm.

Fa mal, florir, despertar pistils i estams estèrils per camins de posta escrita.

Passen trens nocturns que no s'aturen per la pell blava dels records.

DIE LEIDEN DES AXEL CÄSAR SPRINGER

(Steidl Verlag, Göttingen, 1981)

Indirekte Rede. “Prominente sagten dass...”

.- Springer sagte, der Abfall von Gott sei die Hauptursache dessen, was heute die Welt quält.

.- Heinrich Böll erwiderte, wenn er dann auf Seite 174 Springer selbst lese, der im Zusammenhang mit seinen unbestreitbaren Wohltaten für Israel sagt, was für ein Sagen es doch sei, dass er über Jahre hinweg manches tun könne, das sein Herz, das heisst, der Herrgott ihm befahl. Wiesse er (Böll) dann jetzt, wo Gott wohnt ? In Herrn Springers Herz ? Müsse er (Böll) sich dorthin wenden, wenn er (Böll) tumbes Brüderlein wieder einmal nicht mehr wiesse wohin ? Im Waldenschen Vorwort lese er, (Böll) die Gläubigkeit Axel Springers und sein Wesensmerkmal, an fremden Leid nicht vorüberzugehen, seien wohl die entscheidenden Kraftquellen seines Lebens. Dürfe er da wohl fragen, an wieviel Leid die Bildzeitung vorübergeht, und wieviel sie schafft ?

Und sei der Abfall von Gott etwa gleichbedeutend mit dem Abfall von Springer?

.-Springer sagte, man brauche ihn wirklich nicht darauf aufmerksam zu machen, dass letzten Endes alles durch Hitlers Gewaltakte und seinen wahnwitzigen Eroberungskrieg entstanden sei. Aber man könne nicht Hitlers Gewaltpolitik verdammen und die Gewaltpolitik der Sowjets heute segnen. Man könne nicht die braune Unfreiheit hassen und bekämpfen, die rote aber herbeireden und lieben oder verharmlosen . Unrechtsystem bleibe Unrechtsystem , gleichgültig unter welchen Farben.

.-Böll erwiderte, nun wäre es vielleicht möglich , dass der Springerkonzern in der ehemals von Deutschen besetzten Ländern Osteuropas eine geheime Umfrage startete mit der Frage, hätten sie lieber die deutsche Besatzung wieder oder lieber die jetzigen Um- und Zustände?

Vergonya, cavallers!

Diumenge passat, dia 25 de març, vaig tenir la sort de poder assistir a la gran manifestació per la llengua a Palma de Mallorca. En guardo un record inesborrable.

Quan arribo a la plaça d'Espanya (justament!), una hora abans de la convocatòria, no hi ha cap evidència del que està a punt de succeir. Cap? Ni un cartell. Un músic despistat que carrega una guitarra. Però, davant de "Es crèdit", un noi i una noia inflen globus blancs. I sí, són ells. El primer símptoma.

De mica en mica va arribant gent molt jove amb senyeres o estelades a les samarretes, a les bosses. Em venen un trosset de senyera amb una agulla imperdible per cinquanta cèntims.

I ara arriba també gent més gran. Tots parlen mallorquí. Fa goig de sentir la cantarella, aquesta música de l'ànima tan bandejada arreu, tan menystinguda. Hi ha ambient de festa. Al.lots i al.lotes amb globus blancs, que també s'enfilen blau amunt.

Ara arriben famílies senceres, amb rètols de "Català a l'escola" arreu. De mica en mica la plaça  es va omplint, la gent arriba des de tots cantons.

Noies i nois, homes i dones de l'Obra Cultural Balear s'organitzen al voltant d'una taula. "Repartiu els pitrals", diu algú, amb naturalitat, i jo penso que nosaltres no hauríem sabut com dir-ne: armilles? "xalecus"? De seguida, tothom té feina. Qui farà fotografies, o serà servei d'ordre, o pararà la tauleta de les vendes, o repartirà el manifest a qui l'ha de llegir: entre altres, Maria del Mar Bonet. Em giro i la tinc a tocar, la nostra Maria del Mar. L'aire al seu voltant fa olor de cançons.

La manifestació arrenca darrera la gran pancarta: "Sí a la nostra llengua".  Molta premsa. "També hi ha el Mikimoto", diu algú. I també la Maria de la Pau Janer, penso. No s'havia fet del PP, aquesta?

Els músics fan vibrar l'aire. També porten una mena de sacs de gemecs fets amb roba virolada, que deuen ser d'aquí.

Ara la gent és incontable, ni es passa. I m'emociona, ser aquí, compartir la llengua que no vaig poder aprendre a l'escola però que després he ensenyat durant tants anys. Els rètols, fets amb tota mena de materials, més elaborats o no tant, es multipliquen:

"Que n'és de trist, un mallorquí renegat"
"Jaume Bonet, la dignitat d'un poble"
"Xerra mallorquí, no demanis perdó"
"Identitat i llengua"
"Vergonya, cavallers, vergonya! (Jaume I)
"A Sant Joan tampoc mos faran callar"
"Creixerem i serem flors per la revolució" (Cesc Freixas)
"Jo en català, i tu?"

Al cap de dues hores o més, continua arribant gent al punt de partida. Marxo amb recança, a s'hora baixa, que diuen aquí, quan un sol resplendent se'n va a la posta i algú ha enfilat una estelada a l'estàtua de Jaume I. Encara els veuré des de l'autobús, molt més tard...

L'endemà, sento i veig a la televisió que Juan Ramón Bauzá, un dels "cavallers" al.ludits, invoca la "majoria silenciosa de les urnes" per justificar el genocidi lingüístic. Però una de les pancartes ja ho havia advertit:

"Teniu sa majoria, però no teniu sa raó".

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/217903

Feliç primavera!

http://paisatgedesdelafinestra.blogspot.com.es/2011/03/primavera.html

GAUCK

Auf Seite 45, von der Suddeutsche Zeitung Nr. 122, (29/30/31 Mai 1993) habe ich einen Artikel mit dem Titel “Ein Handicap zuviel” gefunden.

Vor diesem Artikel gibt es ein Bild. Darauf kann man eine etwa 40-jährige Frau sehen, die ein Transparent trägt.

Dieses Transparent sagt: “AKADEMIKERIN gaucküberpruft evaluiert –trotzdem abgewickelt SUCHT ARBEIT”. Und ich denke vielleicht ist dieser Gauck in “gaucküberpruft” der heutige Bundespräsident Deutschlands.

Der erste Abschnitt des Artikels sagt: “Es ist eine unendliche Geschichte von Nichtverstehen und Verwirrung, ein Sammelsurium aus Demütigungen, Fassungslosigkeit und Zwistigkeiten: Die Situation der Frauen an den ostdeutschen Universitäten seit der Wende lässt sich durchaus als dramatisch bezeichnen.”

Und das hört sich ja nicht gut an... Vielleicht war damals Herr Gauck ein Grossinquisitor gewesen? Meine Idee ist, dass bundesweit man ihn als Pfarrer in der ehemaligen Deutsche Demokratische Republik kennt.

Und ich frage: war er so einer der von der Kanzel herab gegen den Teufel in Gestalt des Kommunismus zetern konnte? (1)

In meiner kleinen Bibliothek habe ich ein Buch, das ich noch nicht gelesen habe: “Der Schuss von der Kanzel”, von Conrad Ferdinand Meyer (Reclam, Stuttgart, 1970). Wahrscheinlich ist schon die Zeit um es su lesen gekommen...

(1) I el meu professor Uli, al corretgir això, ha escrit: “ich glaube nicht”.

DAS FEST

Kapitel Fünfzehn (“Fremdgänger” von Ronald Reng. Zusammenfassung)

Knapp vier Monate später beginnt das Kapitel am Flughafen Borispol. Die Eltern von Tobias kommen zur Hochzeit nach Kiew.

Trojeschtschina. Seine Eltern, Larissa und Toby nehmen ein Taxi nach Trojeschtschina. Tobias denkt über die Situation nach. Am liebsten wäre es ihm, wenn sein Vater in seiner Nähe überhaupt keine Bemerkungen machen würde. Sie erreichen Trojeschtschina nach gut einer Stunde. Ein Wodka muss getrunken, ein Toast ausgesprochen werden auf die Herzlichkeit...

Mit seinen Eltern alleine. Dann ist er für einen Moment mit seinen Eltern alleine. Toby fragt ob sie sich seine Hochzeit nicht so vorgestellt hätten. Man fängt eine Debatte an. Seine Eltern sagen, er würde alles überinterpretieren, was sie sagen, gerade so, als ob sie grauenhafte Snobs wären. Irgendwie hält er es für möglich, dass Larissa die Einzige ist, die sich über die Hochzeit freut.

Papierkram. Toby denkt an den Papierkram. Um heiraten zu können, obwohl sie nicht aus ein und demselben Land stammen, wird von ihnen ein internationales Ehefähigkeitszeugnis verlangt. Er und Larissa haben einige Schlange vor der Behörden gestanden... und sie haben auf viele persönliche Fragen geantwortet... was Larissa überhaupt nicht gefallen hat.

Hochzeitszeremonie. Die eigentliche Hochzeitszeremonie ist für Toby wie ein Endspiel um die Deutsche Hockeymasterschaft. Sie sind eine kleine Hochzeitsgesellschaft, mehr als fünfzehn Leute insgesamt und alle lachen als Larissa Toby zuflüstert, er solle sie küssen...

Das Fest. In Trojeschtschinas Wohnung sitzen sie zu siebzehnt um einen Tisch, der für maximal acht Pesonen gedacht ist... Larissas Vater hält die erste Rede. Tobys die zweite und Toby die dritte und letzte. Während dem Fest fordert die Heizung einige kleine Probleme heraus...