Els carrers seran sempre nostres!

divendres, 13 d’abril de 2012

Respira el vent



Respira el vent. Infla les veles dels dies futurs, potser miralls de mar lluent, potser naufragis.

Bufa el llevant entre els pins que guaiten, incansables, el mar, dempeus. Sacseja branques nues amb pinyes incrustades contra el blau i els núvols de pluja que creixen  a l' horitzó.

El vent pentina la mar hermafrodita, li arrissa els cabells d'aigua argentada, el miralleig d'estrelles pretèrites, espurnes de records.

Alena el vent damunt la sorra calenta, les petxines buides i les dones d'aigua que juguen amb l'arena entre els dits i amaguen les cues de peix dintre tovalloles blanques.

El vent respira.