Trens nocturns

Des de la teranyina dels anys, il.lusa, escampo engrunes per camins sense retorn. Sense saber que sóc pedra que s'estimba, carn del camí.

Roden primaveres, fora i endins, però cada ametller florit és el primer. I cada lliri nou. Amagades, crisàlides del temps, les fragilitats del cor són papallones d'un futur fugisser, pètals d'aire sota les mans d'escorça.

Quant d'enyor als núvols blancs d'aquesta tarda amb olor de pluja aturada al ventre. Amb escuma d'onades als peus del dia que dorm.

Fa mal, florir, despertar pistils i estams estèrils per camins de posta escrita.

Passen trens nocturns que no s'aturen per la pell blava dels records.