Creixen els núvols, immensos, neden pel cel com balenes adormides picotejades d'ocells.
Horitzó enllà cau la cortina d'aigua, irreal. Plou sobre el mar, aigua percudint l'aigua, pell de tambor.
Es fonen núvols residuals com gelats de nata damunt el blau calent de la tarda. El sol eixampla el dia i el mar badalla, ensonyat, escup pedres ensalivades a la platja abaltida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada