Planto la tauleta de nit a la sorra i encenc els llums de la nit. Dormo sota la cúpula de les estrelles i una saviesa mil.lenària em va desxifrant enigmes a cau d'orella.
M'abrigo amb xarxes de pescar molt antigues, que la salabror de molts mars ha deslluït. Tenen petxines incrustades i serrells d'algues.
De cop, l'aigua em llepa els peus nus i desfà la sorra sota les cames. És la marea, que puja. En un tres i no-res, suro a l'aigua fosca. Em fa mal l'esquena, sento que els ossos se'm claven a la carn, però penso intensament en l'onada que em gronxa i, de mica en mica, l'espinada es fa flexible. Les escates m'abriguen les cames i sento que algú canta. Algú que sóc jo. No sóc dona i peix, sóc sirena. Canto tonades ancestrals que no sabia, i els mariners cansats acosten les barques i dormen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada