Anglada, racista

Poca broma. Qui diu això és la mateixa Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en el document en què, de moment, arxiva la proposta de querella que una vintena de ciutadans i ciutadanes d'Osona vam impulsar per denunciar, entre altres coses, la qualificació de "xusma" en relació al col.lectiu immigrant, que Anglada va repetir fins a quatre vegades, cridant, durant el darrer congrés del seu partit, PxC.

Anglada havia dit que es querellaria contra qualsevol que el titllés racista: ja sap contra qui s'ha de querellar, doncs.

De totes maneres , aquesta resolució de la Fiscalia es queda curta, molt curta. Dir que les declaracions d'Anglada són "racistes, però no punibles" és un autèntic despropòsit, perquè el senyor fiscal no pot actuar amb condescendència, no pot dir que el que és negre és blanc; la llei és la llei, i la llei castiga el racisme.

Tampoc no pot dir que només actuarà si Anglada reitera aquestes declaracions racistes: si no fa res més! Segons l'article "Anglada i la llei de partits", de Josep Comajoan, publicat a "El 9 nou" de divendres passat, 27 de març de 2009, i publicat també al seu bloc "A corre cuita", Anglada" ja havia qualificat els immigrants de"xusma" en un ple de l'Ajuntament de Vic, i per tant "deu constar en acta" i a més "ho repeteix sempre que pot". Per tant, senyor fiscal, la reiteració està més que provada i no es tracta, òbviament, d'expressions "puntuals i aïllades".

El senyor fiscal actua amb Anglada com un mestre d'escola benvolent (amb perdó del col.lectiu), el renya sense gaire convicció (amb por, potser?), sembla que digui: "no siguis dolentot, no hi tornis més".

Però el que està en joc, senyor fiscal, no és poca cosa. Amb el seu arxiu (provisional, perquè per descomptat nosaltres, la gent antifeixista, no permetrem que aquest arxiu sigui definitiu) està engreixant la bèstia negra del racisme, està posant en perill un dels béns que justament hauria de defensar: la convivència, la dignitat humana. La persona o el partit que atempti contra aquest dret elemental de la ciutadania no pot ser perdonada ni excusada.

Francesc Arnau Arias
(advocat)
Vic, trenta de març de dos mil nou

Menorca és tan bonica que fa mal

No havia estat mai a Menorca. És tan bonica que fa mal...

M'explico. No només és bonica per la llum del mar que il.lumina, de lluny o de prop, cada turó; no només per les flors grogues que, aquests dies, subratllen cada matoll; no només per les parets blanques, i el cel tan blau, tot acabat de rentar, i les tanques de fusta, i les vaques lentes, i cada platja i cada espadat...No només per tot això, i més. Però Menorca és, sobretot, la seva gent.

Només arribar i preguntar per l'autobús des de l'aeroport, les persones a qui preguntava em prenien al seu "cotxo" amb total confiança. I això no s'ha desmentit al llag dels dies. Cada conductor d'autobús t'explica per on passes, i on pots anar, i com. Sense que ni ho hagis de preguntar. Suposo que ara encara poden, hi ha poca feina, tot és a la mesura humana: les distàncies, que sempre són petites, les hores que roden com gats indolents sota el sol de primavera.

L'altre dia anava a Fornells. L'autobús anava ple de gent que va baixar, tota, a un hotel. Em vaig quedar sola a l'autobús amb el conductor, i vam fer una marrada estranya, anàvem just en direcció contrària. I li vaig preguntar per què.

Va ser com obrir una gran ferida. Perquè el conductor ja no va parar de parlar. Sí, l'autobús fa un camí estrany, perquè de fet l'han posat per als hotels i els turistes, no per a la gent del poble. Sí, no pateixi, arribarem a Fornells, un poble d'uns tres o quatre-cents habitants que sembla que hagi crescut, però no. Tot són segones residències, cases tancades. Mentrestant, la gent jove no pot pagar un habitatge. És el poble més car de l'estat. I encara, miri, la gent resisteix, han salvat "s'altra banda" del port, veu que només hi ha muntanya? Entre dotze terratinents, tenen la meitat de l' illa. Són els descendents dels nobles que encara per Sant Joan munten els cavalls i es fan aclamar per la multitud, pels pagesos als quals exploten: cada pagès ha de pagar la meitat sencera de la collita al seu "senyor". Sí, senyora, medieval, això és medieval...

De tornada, el conductor sembla un altre. Ara hi ha més gent, a l'autobús. Menja xiclet i no diu res, intueixo que ja porta posada la careta de l'estiu, aquella que ve a dir: "Tant me feu, els turistes, tant me feu. Treballo i prou. Si tampoc no voleu saber res..."

Baixo una mica avergonyida. Bona tarda, senyora, bona tarda. Que ho passi bé.

COLORS DE PRIMAVERA: GRIS

Encara no és primavera. L'aire de seda diu que sí, la tebiesa del sol també.

Però les branques dels arbres encara són grises, rentades per l'aigua i el vent; gairebé emblanquides. S'hi endevinen borrons plens de fulles futures, hi esclaten flors que volen tot seguit, com papallones efímeres.

La sorra de la platja solitària té un gris apelfat, suau com una faldilla gastada. Gris perla, blanc de petxina.

I el mar és verd, i blau, i de color de núvol. El temps deu ser un núvol que passa, el sol ben blanc que juga a transparències, la tebiesa i el fred, l'esgarrifança.

El temps deu ser l'onada que torna, les algues eixutes, les algues molles.

Al capdavall de la cala, el pany de mar s'estreny: els ulls m'enganyen. La paret del mar dibuixa un interrogant entre les roques, per què?

Perquè sí, diu el vent, esbarriador de núvols.

Perquè sí, diu el cel, blau dessota el blanc que corre.

Perquè estem vius.

Ara el sol escalfa decidit, desfà la crosta de sorra molla dels peus, la crosta d'hivern del cor.

Lladra un gos, crida una gavina.

(Si no podeu engrandir el text, proveu-ho aquí)

SUSPÈS EL JUDICI LABORAL D'AMADEU CASELLAS CONTRA EL CIRE

Aquest dimarts, 3 de març, estava convocada una concentració davant el jutjat social de Ronda St.Pere per recolzar a Amadeu Casellas en les seves reivindicacions laborals des de dins de la presó. Una cinquantena de persones estaven concentrades amb diverses pancartes al carrer del jutjat mentre d'altres esperaven a l'interior de l'edifici per entrar al judici. Era important la presència de persones del grup de recolzament ja que el judici es volia fer a través d'una videoconferència. El jutge ha al·legat que "per motius de seguretat" l'Amadeu no podia sortir ni assistir al seu propi judici, encara que ell és el denunciant.

A l'interior de la presó, Amadeu va treballar com a paleta oficial de primera contractat pel CIRE. Aquest organisme és el que controla tots els llocs de treball dels presos, als que utilitza per explotar i treure el màxim rendiment. En aquest cas, a l'Amadeu només li pagaven 72 euros al mes per la meitat de la jornada, sense seguretat social i vulnerant les mesures de seguretat necessàries per la seva tasca. La seva reivindicació no és un cas aïllat, ja que molts presos es troben en aquestes condicions i si la sentència fos favorable podria crear jurisprudència. No és fàcil pels presos defensar els seus drets laborals, i més quan la empresa que els explota és la mateixa en qualsevol lloc de treball que puguin tenir a la presó.

Finalment no s'ha celebrat el judici perquè, segons el jutjat, la videoconferència no s'ha pogut realitzar per motius tècnics, encara que la pressió de la concentració i de la gent que volia entrar a la sala, potser ha fet que escollissin una altra data. Segons l'advocat de l'Amadeu, ell hauria de tenir dret a estar present al judici, perquè per videoconferència no es pot defensar en les mateixes condicions. Per això es convoca de nou a totes les persones solidàries que acudeixin al mateix lloc el divendres 13 de Març a les 9.30h. ( Ronda St.Pere, 41 2ª planta).

Han passat alguns mesos des de la llarga vaga de fam que aquest pres va mantindre per exigir la seva llibertat, que legalment ja li pertanyia. Van ser moments de tensió tant per Amadeu com pels seus grups de recolzament, que van multiplicar la seva resposta social amb concentracions i accions internacionalment. Després d'aquests fets, l'Amadeu espera amb impaciència que passi el temps que li van prometre avanç de la seva llibertat. Recordem que les promeses que li van fer van ser verbals i que ara més que mai és necessària la solidaritat, ja que l'Amadeu ha anunciat ja que si no surt en llibertat tornarà a la vaga de fam, i posa com a data límit el 25 de Març per que es materialitzin els primers permisos.

Pel pròxim judici, i amb el temps que hi ha de marge, es vol aconseguir que l'Amadeu estigui present, encara que està previst que es realitzi amb videoconferència i per això és necessari el recolzament a dins de la sala. Encara que l'Amadeu guanyi el judici i no hagi d'enfrontar-se de nou amb el CIRE, milers de presos segueixen patint situacions semblants d'explotació, per això és important guanyar la batalla al silenci.

Concentració DEMÀ dimarts 3 de març en solidaritat amb Amadeu Casellas!

Queda menys d’un mes per l' hora de la veritat. Un mes per la data en què acaba el contracte que va firmar el nostre company Amadeu Casellas amb la Institució Carcerària el passat mes de novembre, com a resultat de la lluita que es va portar a terme a l’estiu. En acabar aquest contracte suposadament han de començar a donar els permisos, encaminats a aconseguir el tercer grau. Per tant, serà en breu quant sapiguem si realment es compleixen les promeses, o si tot ha estat sobre paper mullat.

En aquests mesos d’espera, l'Amadeu no ha deixat de denunciar la seva situació i la dels seus companys de captiveri. Es per això que ha rebut diverses visites de diferents persones de la presó, intentant que abandonés la seva actitud contestatària cap a l’exterior. Han intentat pressionar, fer xantatge, provocar, intimidar, pero no ho han aconseguit. En l’última ocasió, la setmana pasada, va anar a veure’l el director de Brians 2, un de serveis jurídics de la Generalitat (¿!) i un altre parell d’individus. Aquest cop van anar més seriosament, instant-lo a deixar de publicar comunicats pel seu propi bé.

Com imaginareu, l'Amadeu no es va deixar intimidar, aquí us reproduïm el seu últim comunicat. Convoca la gent solidària a acompanyar-lo el seu primer dia que sortirà al carrer des de fa molt de temps. El motiu, un judici laboral contra Quatre Camins, on estava pres abans de la vaga de fam de l’estiu pasat. Allà estava treballant com a obrer, però quan el van traslladar a l’Hospital de Terrassa als 38 dies de vaga de fam, enlloc de donar-li la baixa per enfermetat, el van acomiadar vilment, sense donar la quitança, ni reconèixer la improcedència de l'acomiadament, la qual cosa li donaria opcions de cobrar l’atur.

D’altra banda, la pressió sobre la gent amiga que el visita i cap a les advocades també s’ha fet notar aquestes últimes setmanes. Aquest mateix dissabte, per exemple, els carcellers de Brians 2 van posar problemes perquè l'Amadeu passés uns documents a l’advocada. Van separar a ella i a l’altra persona amiga, que també va comunicar amb l’Amadeu, de la resta de familiars, quedant-se soles, amb quatre carcellers, els quals van mantenir una actitud desafiant i amenaçadora, mentre preguntaven per la documentació i intentaven requisar-la.

Per tot això, pensem que és molt important visualitzar que l’Amadeu no està sol, que les solidàries seguim aquí, atentes al compliment de les promeses. I quina millor ocasió que aquest judici per demostrar-ho i donar el nostre suport a l’Amadeu.

SUPRESIÓN Coordinadora Anticarcelaria de Barcelona, 24 de gener de 2009.


COMUNICAT DE L’AMADEU

El dia 3-03-2009, tinc un judici a les 11,45 i un altre 11,50 al Jutjat Social n.1 a Ronda Sant Pere n.41-2º

Aquests dos judicis son contra la presó de Quatre Camins i els acusats son José Custodio Saldaña Bonilla, Director de la presó, Domingo Estepa Camacho, gerent de la presó, el responsable de les obres del torn de la tarda de la presó al periòde en que jo vaig estar treballant com paleta, també l’acusació es contra el Centre d’Iniciatives per la Reinserció CIRE, contra la propia presó, contra els serveis de la diriecció general i contra el departament de justicia.

Tots aquests personatges i departaments els acuso d’explotació laboral, d’acomiadament improcedent, de no posar els mitjans de seguretat al risc laboral i de no pagar ni el sou base profesional. Als traballs e construcció i manteniment de la presó, treballava amb tot tipus d’eines i maquinària, com martells elèctrics, radials, serres elèctriques, etc. Per realitzar aquest treball no se’ns facilita ni casc, ni botes de seguretat, ni guants, ni ulleres de seguretat, etc., tampoc tenia assegurança i no em pagaven els treballs que realitzava com oficial de 1ª, tampoc vaig cobra el sou que em corresponia, ni pagues extres, i ni tansols em van comunicar l’acomiadament amb la corresponent quitança.

Totes sabem que totes aquestes infraccions a qualsevol empresa de la construcció els costaria multes milionàries i provablement el tancament de la mateixa, aquests personatges es creuen impunes i s’han erigit com jutges, fiscals i botxins i això ha d’acabar, pel que demano a la societat que el dia 3 de Març es concentrin als Jutjats Socials n.1 de Barcelona a Ronda Sant Pere, n.41 2ªplanta, a les 11h del matí i amb pancartes o el que creguin convenient per donarme suport en aquesta lluita contra els abusos a les presons i els seus carcellers.

C.P. Brians 2 Dia 18-01-09
Amadeu Casellas Ramón

COLORS D'HIVERN: BLAU

"Avui farà sol", penso, i des de la finestra veig la lluna que es colga, encara encesa, darrera les teulades de ponent. Es fa clar.

Ja amb el cel ben serè, enfilo el camí de la neu. El blau és l'altra cara del blanc, potser.

Veig avellaners florits amb ditets grocs, primavera oculta. Silenci. Color de treva a cada teulada que degota: neu que es desfà de dia, aigua que torna al repòs del gel de les nits.

El núvols corren, neden al mar del cel. Hi ha camins d'ocell gravats a la neu intocada, grumolls blancs a l'aixella dels arbres.

Al migdia, la neu s'encén com un mirall, i el sol incendia estalactites d'aigua. El vent escombra dunes de neu que colguen els troncs dels arbres.

El rierol surt obstinat pels forats de la manta blanca, s'obre pas al vidre del glaç i pinta els gorgs amb el blau verd de la fondària.

Penso en les llavors que es desperten sota el gruix de la nevada. Les gencianes futures tenen el blau més intens del desig.

El vent espolsa la neu dels cims, enterboleix l'horitzó amb un alè fred. Bullen els núvols, el cel es tanca i va fent petita la darrera clariana. La llum s'estimba darrera el blau del record.

Dia de Solidaritat amb Gaza

Amb motiu de la situació d'extrema violència que s'està vivint al Pròxim Orient, l'Associació Cultura, Pau i Solidaritat Haydée Santamaría, juntament amb altres entitats de la comarca d'Osona, ha planificat un Dia de Solidaritat amb Gaza.

El proper dissabte 14 de febrer a partir de les 4 de la tarda s'han programat diferents activitats a Vic, amb la finalitat d'informar sobre “la realitat que ja fa 61 anys que està vivint el poble palestí i, per mostrar la solidaritat i denúncia davant d'aquesta situació”.

“Les activitats previstes no deixaran indiferent a ningú, ja que aquest dia es podrà conèixer de primera mà el que ha de suportar el poble palestí davant la indiferència de la comunitat internacional”, diuen els organitzadors.

Es començarà la jornada amb una exposició fotogràfica, acompanyada d'un te solidari i una lectura de cartes de nens palestins refugiats al Líban, a la plaça de la Catedral de Vic. “D'aquesta manera es podrà comparar visualment el tracte que van tenir els nazis cap als jueus, durant la Segona Guerra Mundial i, el tracte rebut actualment pels palestins per part del moviment sionista”, diuen des de l’Associació.

A continuació hi haurà una projecció del documental palestí "Domicili Privat" on es veu el patiment d'una família palestina obligada a conviure amb l'exèrcit israelià al pis de sobre de casa seva.

Abans del concert de clausura, el metge palestí resident a Vic, Dr. Sami Mahmud Abdul Jawad, i un membre de l'Associació Cultura, Pau i Solidaritat Haydée Santamaría faran una exposició de la situació actual al Pròxim Orient en una xerrada al Casal Claret.

El dia acabarà amb un concert solidari a La Torratxa per recaptar fons per enviar als Comitès de la Salut Palestins que gestionen diferents hospitals del nord de Gaza, atenent a la seva crida de solidaritat per la falta de materials sanitaris per l'atenció de les més de 5.000 víctimes produïdes a l'últim atac d'Israel a la Franja.

Calaixeres negres, camí d'Alpens

Vaig a Sant Quirze, camí d'Alpens. Encara falten tres quarts d'hora per a l'autobús. De Torelló a Alpens, més d'una hora i mitja. És el que tenen els transports públics. Així i tot, per a mi és com un viatge al passat, quan a Sant Quirze hi havia els autocars vermells del Jepino...han hagut de passar molts anys, per tornar a tenir autobús. Me'n felicito, doncs.

I m'ho agafo bé. Esmorzo a l'Sport, i el meu amic J. ja m'hi espera. "T'he guardat lloc", em diu, amb el somriure burleta, tot i que el bar és mig buit. I m'explica històries de sempre que, avui, semblen inversemblants: l'aventura de la marededéu venuda per la seva cosina, i que ell rescata d'un antiquari d'Olot. "En vaig pagar cinc vegades més", diu, pragmàtic, murri. Com que la imatge va estar enterrada, durant la guerra civil, no només la restauren, sinó que la "bategen". J. fa venir el mossèn a casa, la beneeix, i fan un dinar per a celebrar-ho.

Tot això ve a compte perquè, diu, no li agrada el color lila, que jo porto sovint. "És el color de la capa de Sant Josep, i el dels escapularis de la marededéu del Carme". Vés per on. Mai no se m'havia acudit.

I m'explica una altra història, encara més rocambolesca. "Has vist mai calaixeres negres, amb un marbre blanc a sobre?". No ho sé, em sembla que sí, i em vénen al cap habitacions fosques i calaixeres potser negres amb marbre blanc a sobre i capelletes transparents amb sants i marededéus a dintre, tot molt atapeït, carregat. "Doncs són negres perquè era un senyal de dol per la reina Isabel segona, quan es va morir". Quedo estupefacta, no sé si em pren el pèl. "Quan es mori el rei, hauràs de pintar negres els mobles de casa teva". Sí, home, i que més!. Riem una estona, i llavors se'n va amb els amics que realment esperava, els de cada dia.

A Alpens hi ha boira. L'autocar petit sembla qe gronxi, avui, irreal. Vaig a trobar la mare. Passarem un bon dia, el sol estriparà la boira, podrem passejar i fer el cafè a la fonda, al voltant de l'estufa central, que és l'ànima de l'hivern. El R. de la fonda, a la tarda, espellofa blat de moro a l'entrada, una espiga és vermella i em fa recordar el desig de trobar-ne una de vermella quan espellofàvem a casa i jo era petita. "Ara hauries de cantar", li dic, i m'explica històries de contalles i cantades a la vora del foc, que és el que volia sentir.

El sol es pon a la costa del Graell amb un devessall de núvols enjoiats de llum. "Adéu, mare, fins la setmana que ve".

El que no sabem de Gaza

La devastació aflora a Gaza al callar les bombes

1. • Els palestins surten al carrer per trobar els seus morts entre les runes
2. • Amnistia diu que té proves de l'ús de fòsfor blanc contra edificis de l'ONU



MÉS INFORMACIÓ

* La UE invita Israel, l'ANP i alguns països de la regió a Brussel·les
* La guerra posa a la picota Al-Fatah i reforça Hamàs

JORDI CORACHÁN / CARINE MANSOUR
BARCELONA

Entre temors que el fràgil alto el foc es pugui trencar en qualsevol moment, Gaza es va despertar ahir enmig d'un mar de devastació, després de tres setmanes de bombardejos israelians. Per primera vegada després de 23 dies, no queien bombes i els castigats habitants de la franja feien un esforç per recuperar una mica de normalitat. Als carrers s'hi veia gent i cotxes, els bancs i els comerços estaven oberts. Els policies de Hamàs es van instal.lar a les cruïlles principals. La gent abandonava els amagatalls i sortia al carrer per intentar localitzar els seus morts entre les tones de runa.
"Fa una estona he vist com rescataven 19 cadàvers més al barri de Zeitun", explica per telèfon a aquest diari Donatella Rovera, enviada d'Amnistia Internacional (AI) a Gaza. Des de dissabte passat, s'han trobat més de 100 cadàvers sota la runa. I se sospita que n'apareixeran més. Ara per ara, les víctimes mortals d'aquesta guerra ja sumen 1.310. D'elles, 420 són menors, a més dels 5.500 ferits.

QUILÒMETRES DE DESTRUCCIÓ
El panorama és dantesc. "Les imatges de televisió i les fotos dels diaris només mostren una part de la destrucció, però la realitat és moltíssim pitjor. Miris cap on miris, veus cases destruïdes", assegura Rovera. "He recorregut tres quilòmetres i no hi havia res més que destrucció. L'amplitud dels danys és terrible. Com si un terratrèmol o un volcà ho hagués arrasat tot", afegeix Hussam al-Madhun, cap de la delegació d'Acció Contra la Fam a Gaza. "Tinc 40 anys, i en tota la meva vida no he vist res semblant. He preguntat a la gent gran. M'han dit que ni el 1948, el 1956, el 1967 i el 1973 ningú ha vist res de semblant", afirma.
El que no poden reproduir ni els diaris ni tampoc les televisions és la pudor. "Vas pel carrer i el que impacta és la pudor. Fa olor de sang, de cossos descompostos, d'escombraries", explica Maha Rezeg, consellera de Save The Children. "A Gaza la infraestructura està destruïda i tot se suma a la pobresa. La gent està horroritzada. És massa per explicar-ho", afegeix.
Un total de 20.000 cases han estat danyades durant l'ofensiva i 4.000 han resultat completament destruïdes. Cada una allotja diverses famílies. Almenys 40.000 persones s'han quedat sense casa. Ahir se sentien múltiples històries de gent que no té enlloc on poder anar.

FRASES MACABRES
En moltes cases, els soldats israelians, abans de la seva retirada, van deixar frases escrites a les parets al costat de les estrelles de David, explica la representant d'AI. Mort als àrabs, diu que va llegir en diverses d'elles.
L'Exèrcit israelià va utilitzar l'artilleria --"molt destructiva i poc precisa", assegura Rovera-- contra els combatents de Hamàs i d'altres grups palestins. "També hi havia gent d'Al-Fatah tirant coets", sosté. Amnistia assenyala que ha trobat proves de l'ús de fòsfor blanc en algunes bombes que van caure en escoles, hospitals i oficines de l'ONU. Com a exemple de la "barbàrie", AI descriu la situació a l'Hospital Al- quds que "té la meitat de les instal.lacions cremades". A més a més, Rovera denuncia que els soldats es van emportar tres ambulàncies "per utilitzar-les en els seus controls de carreteres".
La situació no és gaire millor a l'hospital Shifa, controlat per Hamàs. "Està com la ciutat. No està arrasat, però ha patit molts danys", afirma la catalana Tina Miñana, coordinadora a Gaza de Metges del Món.

MOLTES AMPUTACIONS
Però més enllà de la destrucció física, hi ha centenars d'històries trencades, com les que explica Abir al-Madhun, voluntària de la Creu Roja Internacional. "He vist gent amb les cames i les mans amputades. A vegades, no sabia si eren dones o homes, joves o vells. Tenien les cares desfigurades", denuncia. "És molt dur perquè el personal sanitari ha de ser fort davant els pacients. No es pot mostrar debilitat", afirma.
El subministrament elèctric falla sovint i això comporta talls d'aigua. Alguns barris fa tres setmanes que no tenen llum. S'ha recuperat el servei telefònic, malgrat els talls, cosa que ha permès a Israel difondre missatges amenaçants. "Això encara no s'ha acabat", sosté una veu metàl.lica d'una gravació automàtica que arriba a les cases de Gaza que segueixen senceres, explica la coordinadora de Metges del Món.
Tot i que caldrà molt temps, el formigó i la infraestructura es reconstrueixen. Però altres danys no es poden esborrar. "Les destruccions que vaig veure reflecteixen el dolor que tinc. He vist cadàvers de criatures partits a trossos. La guerra no distingia ningú, tothom estava en el blanc", testifica Hussam al-Madhun, d'Acció Contra la Fam.
"La història palestina ha estat sempre acompanyada de la violència, durant 60 anys. Això és el que he après", afirma Al-Amaui.

(Informació de El Periódico)

Entrevista amb Salah Jamal

“PLOM FOS A GAZA”: MÉS ENLLÀ DEL GENOCIDI

“Plom fos a Gaza”: per si encara algú no ho sap, aquest és el nom triomfalista amb què Israel està perpetrant, des del 27 de desembre passat, la seva massacre contra el poble palestí.

I el que està passant és tan greu, que aquests dies la desinformació i la intoxicació informativa es converteixen en armes polítiques. Per internet corre una imatge de Pilar Rahola, de coneguda militància sionista, a qui es “felicita” pel seu “aniversari” : més de mil morts palestins a dia d’avui, i més de cinc mil ferits a Gaza, només des del 27 de desembre.

I la desinformació continua. Carles Duarte, que s’autodefineix com a poeta, manté en seu darrer article “Màrtirs” a “El 9 Nou” de dilluns passat, 12 de gener, les mateixes tesis que Bush, president nord-americà, quan creu que la solució del conflicte passa per dos estats (jueu i palestí) i pregunta: “Hi ha cap palestí amb un mínim de sensatesa que cregui que Israel pot desaparèixer?” després de titllar Hamàs de “organització radical que uneix religió i política (...) que aspira a islamitzar la societat i a aniquilar físicament a Israel”.

Al senyor Duarte, a la senyora Rahola, i a tota la gent que, en general, es creu aquesta visió del conflicte, jo els faria aquestes reflexions:

Segons Faraj Mahmood Muhammed Al-Hamalawi, un palestí que viu a Bilbao, i les paraules del qual faig meves, (entrevista publicada a Indymedia Barcelona) cal tenir en compte que “Hamàs i el poble palestí són les víctimes. La víctima no és Israel. Si un poble està ocupat té dret a la seva llibertat, fins i tot ho diu la ONU. Quan Saddam va envair Kuwait, tothom es va mobilitzar, perquè allí hi ha petroli, diners. Palestina no té res. Vivim aquesta massacre des de fa més de 60 anys i ningú no diu res.” Pel que fa a Hamàs “és un partit polític islàmic democràtic i no es vol reconèixer així (...) Si un país envaeix l’altre, és lògic que l’ocupat no reconegui aquest estat, perquè aquestes són les seves terres”.

Faraj M.M.A. acaba dient que creu que “es tracta d’una conspiració mundial contra Gaza en què estan implicats també els EEUU i Europa”.

Pel que fa a Hamàs, Manuel Márquez, a Kaos en la red fa, el dia 11 de gener, algunes puntualitzacions:

1. Hamàs (moviment de resistència islàmic) va guanyar per majoria les eleccions parlamentàries palestines, el 25 de gener de 2006.

2. Hamàs no va fer mai un cop d’estat, per prendre el poder de l’Autoritat Nacional Palestina. Va ser el líder de la ANP, Mahmud Abbas, qui no va acceptar entregar el control de les forces de seguretat al govern legítim de Hamàs.

3. A causa del seu triomf electoral i la seva elecció com a cap de l’Autoritat Palestina, Hamàs es va haver d’enfrontar al cop d’estat de Mahmud Abbas i patir l’escanyament econòmic i el bloqueig de les ajudes per part d’Israel, amb el consentiment dels Estats Units i d’Europa.

4. Hamàs va créixer gràcies al recolzament de les dones palestines. Meela as-Shantiuna n’és una líder destacada, i membre del seu Parlament.

5. Durant aquests darrers anys, Hamàs no ha fet altra cosa que defensar-se, i ho ha fet com pot, amb la resistència, enfrontat de forma desigual amb els exèrcits més poderosos d’aquest planeta.

6. Hamàs vol l’acord però no està disposat a rendir-se davant la barbàrie. Segons dades del mateix Ministeri de Defensa israelita, entre el 2001 i el 2008 hi ha hagut 23 morts jueus, enfront dels 3.800 palestins, als quals cal sumar el miler llarg de morts i els cinc mil ferits d’aquests dies.

Victòria Buch, activista israeliana contra l’ocupació, reconeix que “l’existència d’Israel, en la seva forma actual, es basa en una contínua neteja ètnica de la població palestina” (publicat a Kaos en la red).

I això forma part de l’esperança: el fet que les veus contra l’ocupació de Palestina s’aixequin des de dins mateix d’Israel, també. Però els palestins no poden conviure amb els seus botxins.

Mentrestant, just ara, quan llegiu aquest article, la massacre continua. Els doctors noruecs Mads Gilbert i Erik Fosse, tornats al seu país després de deu dies treballant a l’hospital Al Shifa a Gaza, han declarat en roda de premsa que, per les ferides que han tractat, sospiten que Israel està utilitzant DIME (explosius de metall inert dens, que funcionen amb una immensa ona de pressió, sense metralla que, si no mata, causa amputacions i ferides gravíssimes als teixits tous. I ja és segur que estan utilitzant bombes de fòsfor blanc. (informació recollida a Indymedia Barcelona,el 13 de gener).

Voldria acabar citant, de nou, Faraj M.M.A., el palestí de Bilbao de qui he parlat abans: “El que està passant a Gaza és una massacre total, una carnisseria. No hi ha paraules per descriure el que està fent el govern d’Israel. Hauríem de tenir altres paraules, perquè va més enllà del genocidi”.

Jamel El Meziani

Vic, 14 de gener de 2009

Osona per Palestina

Fotografies d'Adrià Costa, a osona.com

Dissabte passat vaig ser a la concentració per Palestina de Manlleu. Molta gent, gairebé tots àrabs d'origen. Em vaig sentir avergonyida per tots els catalans i catalanes de soca-rel, per entendren's, que no hi eren. Per exemple, Pere Prat, alcalde. Per exemple, una colla de manlleuencs que s'ho miraven des de les escales, sense acostar-se, com si allò fos un espectacle folklòric. Exactament al contrari del que vaig veure a les manifestacions a Dos Hermanas i a Sevilla, aquests dies de festa, en què els àrabs d'origen eren minoria.

No sé què més ha de passar, perquè sortim al carrer. A Manlleu les pancartes eren, en gran part, fotografies de nens morts. No podien ser més explícites.

Si cliqueu aquí al costat, a la foto petita de la dreta, més amunt (on diu "Aturem el genocidi de Palestina) veureu algunes fotografies que ni la televisió, ni els diaris, no ensenyen. No sé si podreu veure-les totes, d'una tirada. Jo no puc.

Sé que aquest mateix dissabte, a Barcelona i a moltes altres ciutats, el clam contra el genocidi era unànime. Però no n'hi ha prou, perquè la barbàrie continua. Ara mateix ja es parla de nou-cents morts i quatre mil ferits, això respecte a una població d'un milió i mig de persones. Hi ha més gent a Barcelona. No ens cabria al cap, una massacre així a Barcelona, suposo. Què ens passa, doncs? Que Gaza està lluny? Si has viatjat una mica, saps que no hi ha distàncies, que les distàncies les portem als ulls, només. Que potser són diferents, els nens i nenes de Gaza dels d'Osona, de Barcelona? Mireu les fotografies. Jo no sé explicar-ho. A Manlleu, dissabte passat, no només hi van haver crits i banderes cremades, que també, i ràbia. Molta gent plorava.

La propera convocatòria a Osona és al mateix lloc i a la mateixa hora, dissabte que ve: plaça Fra Bernardí, Manlleu, quatre de la tarda. Hi hauríem de ser totes. I tots.

COLORS D'HIVERN: VERMELL

Podria ser el vermell del boix grèvol, sempre guarnit, però no.

O el vermell d’un tros de cel encès, com una bandera.

Podria ser la llar de foc amb sostres de cendra, el caliu de les converses, la calidesa de casa endins, mentre a fora cau la neu sense fer remor, de puntetes.

Podria ser la bufanda que ha cagat el tió, el llom brillant d’un llibre nou, o el color dels nas dels nens que tenen fred però esperen tossudament els Reis.

Però no.

Aquest hivern, el vermell és el color de Palestina.

Vermell de crits contra la barbàrie, contra els silencis còmplices.

Vermell de sang vessada, dolors impossibles.

Mobilització total per Palestina

L'exèrcit Israelià ja ha provocat més de 600 morts i milers de ferits. El passat dia 4 de gener a més, iniciava l'atac als palestins per Terra.
Les concentracions de suport al poble palestí s'han extés al llarg del territori, amb milers de manifestants arreu. Aquí en teniu un llistat de les que es van fer els primers dies de l'any
i actualització de les noves convocatòries. A hores d'ara en sabem aquestes
DIA :10 DE GENER 2009.
HORA :16 HORES.
LLOC :PLAÇA FRA-BERNARDI DE MANLLEU.
ÉS MOLT IMPORTANT LA VOSTRA ASSISTÈNCIA, US ESPEREM A TOTS.
# GIRONA: dimarts 6 de Gener a les 20h Plç del Vi i dissabte 17 de Gener a les 12h manifestació Pl. Catalunya
# TORTOSA: 6 de gener concentració a les 18h a la Pl del Mercat.
# ALACANT: dimecres 7 de gener a les 20h escales del Jorge Juan
# MOLINS DE REI: dijous 8 de gener a les 20h a la pl/ de la creu.
# MATARÓ: dijous 8 de gener a les 19h davant de l'ajuntament.
# CASTELLÓ: Concentració divendres 9 a les 19h a Pl Maria Agustina
# VALÈNCIA: dissabte 10 de gener a les 18h concentració al Consulat Americà i manifestació el dissabte 17 a les 18h a Pl St. Agustí
# PALMA: dissabte 10 de gener manifestació (falta concretar hora i lloc)
# CERVERA: Dissabte 10 de gener. 20.30 Cervera amb Palestina, Concentració a la Plaça major.
# I especialment destaquem la MANIFESTACIÓ dissabte 10 de gener a Pl. Universitat, a les 17h de Barcelona en que es demana a milers de persones a sortir al carrer amb els lemes "Aturem la massacre a Gaza! i Boicot a Israel.
Vora de 120 entitats han signat ja el manifest "Prou complicitat amb la massacre del poble palestí" on es reclama: prou comerç d'armes amb Israel, Boicot als productes Israelians (Llista de la no compra) i suspensió de les relacions comercials que hi té el govern català. Les entitats signats es neguen a l'exercici deshonest d'equiparar les parts en conflicte perquè Israel és la força invasora i Palestina el país ocupat i perquè la desproporció de víctimes és aclaparadora.
Més info: palestina.cat i Kaosenlared.net
Més concentracions: http://www.nodo50.org/info/Concentraciones-solidarias-con.html

Aturem el genocidi a Palestina!

(Fotografia d'Adrià Costa, a osona.com)

Em truca en J. i em diu que hi haurà una concentració a Vic per Palestina. No podré ser-hi, sóc a Sevilla. Segueixo amb el cor encongit les notícies de les matances que ningú no atura. Vivim en un món molt pervers, perquè la informació no atura el genocidi. La poca informació que arriba, manipulada i tot, hauria de ser suficient per aturar la massacre. I no. On s'amaga Obama, aquests dies? Estic de tot cor amb la gent al carrer, a Vic.

I aquesta tarda seré a Dos Hermanas (Sevilla), on també hi ha convocada una concentració per Palestina. Hi ha bona gent a tot arreu.

Fa un parell de dies érem a Còrdova, visitant la mesquita que la propaganda oficial designa com a "catedral de Córdoba", així mateix, negant l'evidència i la història. I així ens va...

Colors d'hivern: blanc

El blanc és l’hivern, el silenci. Quietud de l’aigua que s’adorm enmig del degoteig, estalactita de la cova de l’aire.

És la mica de sol que fa les muntanyes rosades: neu de color de brasa. És la llum perduda entre la boira, el sol de color de lluna, el núvol que crema les hores en somort.

El blanc és record i promesa, port i naufragi. És l’instant alentit, els peixos efímers que neden el temps darrera el vidre de l’aigua.

És la pàgina en blanc que pots tornar a escriure. Esborres tot el que no et cal, i dibuixes només amb l’alfabet de branques nues dels arbres, molt a poc a poc. Un mot que es ramifica, dos.

És el solc que la gebrada cristal·litza, camí que llaura el ventre tebi de la terra, llençol, llavor colgada.

Objecció de consciència electoral de Marc Belzunces

No estem exactament d'acord amb tot, Marc. Si s'hagués tractat d'eleccions catalanes, jo tampoc no hauria estat a la mesa electoral, si es perpetuava aquest sistema dit democràtic però en realitat profundament injust. Contra la partitocràcia, abstenció! Així i tot, em sembla prou rellevant el teu gest, i et recolzo en la mesura que és un acte de desobediència pensat i (ho he patit a la pròpia pell), castigat.

"Objecció de consciència a Espanya: he de declarar davant el jutge el proper 15 de desembre

Fa uns dies la meva advocada, la Marta Clapés (Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans (ACDDH)) em va comunicar que s'iniciava el procés penal per la meva objecció de consciència a Espanya:

Finalment el Jutjat d'Instrucció nº 19 de Barcelona ha dictat interlocutòria d'incoació de les Diligències Prèvies per delicte electoral, assenyalant la teva declaració com a imputat pel proper dia 15-12-2008 a les 9.30 h del matí.

Això és al Passeig Lluís Companys 1-5, a tocar del Parc de la Ciutadella.

En principi no és el judici en si mateix, sinó que he de declarar davant d'un jutge i de la fiscalia per a què decideixen si tiren endavant el procés penal, o no veuen res. El fiscal, en tot cas, podria recórrer. A priori sembla un tràmit, ja que tornaré a dir el que vaig escriure, però la propera setmana em reuniré amb la Marta per a què em detalli tot plegat i com ho enfoquem.

En tot cas, es pot dir que la cosa ara sí que ha començat de debò.

A què m'enfronto

L'objecció de consciència electoral per motius independentistes (objecció de consciència a Espanya) no està reconeguda per la legislació espanyola. Així que m'enfronto a:

La llei del Règim General Electoral espanyol diu:

Artículo 143. El Presidente y los Vocales de las Mesas Electorales asi como sus respectivos suplentes que dejen de concurrir a desempeñar sus funciones, las abandonen sin causa legítima o incumplan sin causa justificada las obligaciones de excusa o aviso previo que les impone esta Ley, incurrirán en la pena de arresto mayor y multa de 30.000 a 300.000 pesetas.

Arrest major, segons m'han dit, vol dir presó. Tanmateix, cal considerar que per a penes menors de 2 anys si no tens antecedents (com és el cas), no s'ha de complir.

El llibret que t'envien a casa com a integrant d'una Mesa electoral diu:

(...) les persones nomenades com a president o presidenta, vocal o suplent que no acudeixen a exercir les funcions assignades al càrrec incorren en la pena de privació de llibertat de catorze a trenta dies i multa de dos a deu mesos.

Consultat amb un advocat, aquesta multa pot ser substituïda a voluntat del jutge per serveis a la comunitat els quals, en principi, em nego a cumplir. Ja en faig per voluntat pròpia. En aquest segon redactat el que no queda clar és si la multa té un límit econòmic, i si el té si correspon als 1.800 EUR (les 300.000 pessetes) o no.

Agraïments

Vull agrair a totes les persones que m'han trucat per telèfon, m'han escrit correus i comentaris al bloc des del començament per a mostrar-me la seva solidaritat i ajuda: Alfons López Tena, Cercle d'Estudis Sobiranistes, Josep Cruanyes, Gabriel Borràs, Enric Borràs, Josep Blesa, Vicent Partal, Miquel Strubell, Fundació Catalunya, Toni Hermoso, Alexis Vizcaino, Josep Maria Comajuncosas, Jordi Mas, Jordi Mallach, Jesús Corrius, Sílvia Martínez, Víctor Pàmies, Natxo Sorolla, Miquel Català, Guillem i Joan Camp (Racó Català), Xavier Mir, Jaume Renyer, David Valls, Josep Lluís Figueras, Guillem Carbonell, Joan Josep Isern, Jordi Casadevall, Toni Cucarella, Xesca Ensenyat, Saül Gordillo, Marc Roca, Diana Coromines, Ricard Canellas, Rosa Batalla, Enrique Calderón, Pau Cabot, Roser Iborra, Gerard Gort, Lluís Xifra, Ernest Vidal, David Figueres, Vicent Galduf, Ester (sinache), Àngel Canet, Albert Cortés, Jordi Montanyà, Jordi Rius, al vigilant del far desconegut, Manel Bargalló, Núria Serra, Esteve Canet, Maia Stibilj, Josep Selva, Jaume d'Escriu, Josep Puigdemont, Nació Digital, Enric Gil, Sònia S. Bagudanch, Jordi Borràs, Carles Garcia, Maria Vila, Josep Sort, Esparver, Talaiòtic, Miquel Saumell, Joan Calsapeu, Jaume Marfany, DALP, Pere Meroño, Marta Clapés, Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans (ACDDH), Àlex Hernàndez, i a tots els blocaires, autors de comentaris al bloc i altra gent que no he esmentat (per falta de temps).

De tot cor, gràcies!. S'agraeix que en aquest moments difícils (que ho són) tinguis gent al teu voltant que donin un pas endavant per ajudar-te.

Campanya de suport

En Josep Blesa i n'Enric Borràs han començat ràpidament (i sense avisar-me inicialment!) una campanya de suport, inclosa la recollida de calers per a pagar les despeses judicials i la multa. Els donatius els gestiona la Fundació Catalunya.

Les persones que vulguin ajudar poden fer una aportació a:

Beneficiari: Fundació Catalunya-FONS

Compte Caixa d'Enginyers: 3025-0012-19-1400008332

Per a transferències des de fora del Regne d'Espanya:
Iban: Es18 3025 0012 19 1400008332

Altra informació: Swift: cdenesbb

Concepte (important!): Defensa Marc Belzunces

És molt important que poseu del concepte, ja que si no no se sabrà que és pel cas. Podeu notificar-me la transferència a marcbel ensaïmada softcatala.org.

Gràcies Enric, Josep i membres de la Fundació Catalunya.

Apunts relacionats:

Espanya, NO gràcies: arrest major i multa de 180 a 1800 EUR

Objecció de consciència: la fiscalia del TSJC m'imputa delicte electoral

Objecció de consciència a Espanya: declaració de demà davant el jutge

Objecció de consciència a Espanya: declaració i campanya de suport

Objecció de consciència a Espanya: entrevista en directe a TV3, dimarts 8

Objecció de consciència a Espanya: entrevista a Els Matins (TV3)"

A LA FISCALIA DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA

Els i les sotasignants, preocupats per la gravetat de les declaracions realitzades pel Sr. Josep Anglada i Rius, durant el congrés del partit polític Plataforma per Catalunya (PxC)a la ciutat de Vic, ens dirigim a aquesta Fiscalia per demanar que formuli la corresponent QUERELLA CRIMINAL contra el Sr. Anglada i el partit polític PxC, per la comissió d’un possible delicte D’APOLOGIA DEL GENOCIDI.


Efectivament, considerem que les declaracions racistes del Sr. Anglada en atribuir per quatre vegades el qualificatiu de “xusma” al col·lectiu immigrant són un primer pas d’incitació a l’odi generalitzat contra tot un col·lectiu. I això pot degenerar fàcilment en un veritable genocidi, tal com demostra sobradament la Història.


A aquests efectes adjuntem fotocòpia de la pàgina 9 del bisetmanari “El 9 Nou” corresponent a l’edició del dilluns 24 de novembre de 2008.


Igualment adjuntem la referència electrònica del vídeo que il.lustra aquestes afirmacions, especialment quan el Sr. Anglada va tornar a titllar els immigrants com a “xusma”, una paraula que va repetir a crits fins a quatre vegades, i també quan va dir que l’alcalde de Vic “no és ningú” i el va qualificar de “vividor, arrogant, prepotent i dictador”:

http://tw.youtube.com/watch?v=Llu6ntrOF0s&feature=related


Les gravíssimes injúries que es reflecteixen tant en el retall de “El 9 Nou” com en el vídeo, situen el Sr. Vila d’Abadal, alcalde de Vic, en el punt de mira del Sr. Anglada i del seu partit polític, PxC.


Per tant,


SOL·LICITEM:


Que aquesta Fiscalia intervingui de manera efectiva i interposi la corresponent QUERELLA CRIMINAL tant en defensa del col·lectiu immigrant com en defensa de la primera autoritat democràtica del municipi de Vic.


ALTRESSÍ:


A efectes de citacions i notificacions, designem el domicili de l’Alcaldia de l’Ajuntament de Vic, Plaça Major, número 1, 08500 Vic (Osona)

Vic, Osona, trenta de novembre de dos mil vuit.


Podeu fer arribar les vostres adhesions (nom i cognoms i DNI) a: coordinadoraantifeixista@hotmail.com

Dones mortes

Mal va, quan hem de dedicar un dia contra la violència a les dones. Vol dir que la cosa va molt malament, que el problema és tan gros que algú ha decidit dissimular que no es fa res. Com diu Vicent Partal al seu article de vilaweb, "són rastres d'odi personal, però també d'alguna cosa més. D'alguna cosa que ens afecta a tots."

Jo afegiria que es comencen a matar dones quan s'expliquen acudits masclistes tot i el drama que estem vivint. Es comencen a matar dones quan els marits separats no paguen les pensions alimentàries. Es comencen a matar dones quan es venen cotxes amb un cos de dona com a reclam i es venen rentaplats només per a nosaltres. Es comencen a matar dones quan alguns homes creuen que la prostitució és un ofici i que amb diners poden comprar persones. Es comencen a matar dones quan els nens no renten els plats a casa perquè...són nens.

Record de Joan Bruguera

Ha mort Joan Bruguera, de Vic, cosí del pare. Ell i la Mingueta havien viscut en un pis molt alt del passeig, de Vic, en un edifici únic, perquè tenia esgrafiats de colors torrats i grocs a la paret. Quan anava a Vic amb el pare (moltes vegades, per anar al metge), ell havia de fer mil i un encàrrecs, i jo em trobava submergida al seu costat enmig d'una boira freda: molt freda. Contrastant amb aquell fred humit, que et travessava els jerseis com un ganivet i t'amarava els ossos, Ca la Mingueta era com un oasi molt tebi. Quan hi arribàvem, a l'hora de dinar, el sol ja havia esparracat la boira, i jo mirava per la finestra tan alta els cotxes i la gent, que semblaven de joguina, i llegia (sense poder-ho evitar) tots els rètols del carrer, de coloraines, com crits.

El Joan era una abraçada dins l'abraçada: la calidesa humana dins la calidesa del pis, ple de farbalans i d'objectes decoratius que em fascinaven: casa nostra era molt més auster. La Mingueta apareixia amb un davantal i envoltada d'olors que obrien la gana, de la cuina estant; i ens entaulàvem al menjador petit però ple de llum.

Passades les primeres cullerades, però, jo començava a patir: perquè m'omplien el plat desmesuradament, i era impossible acabar-s'ho tot. Sort que el pare se n'adonava, i al capdavall m'indultava:
- No t'ho has pas d'acabar tot, si no pots...

I llavors enretiraven el plat massa ple. Era el moment d'esquitllar-se al costat de la finestra i treure de sota el televisor la col.lecció del "Capitán Trueno" del meu cosí: una bona pila, i no n'havia llegit quasi cap: un tresor!

Sempre em recava, marxar sense haver pogut acabar de llegir.

Llavors acompanyàvem el Joan a l'Atlàntida, on feia de porter, i jo el veia molt important, amb la jaqueta grisa i el somriure lluminós de sempre.