dilluns, 30 de març de 2009

Anglada, racista

Poca broma. Qui diu això és la mateixa Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en el document en què, de moment, arxiva la proposta de querella que una vintena de ciutadans i ciutadanes d'Osona vam impulsar per denunciar, entre altres coses, la qualificació de "xusma" en relació al col.lectiu immigrant, que Anglada va repetir fins a quatre vegades, cridant, durant el darrer congrés del seu partit, PxC.

Anglada havia dit que es querellaria contra qualsevol que el titllés racista: ja sap contra qui s'ha de querellar, doncs.

De totes maneres , aquesta resolució de la Fiscalia es queda curta, molt curta. Dir que les declaracions d'Anglada són "racistes, però no punibles" és un autèntic despropòsit, perquè el senyor fiscal no pot actuar amb condescendència, no pot dir que el que és negre és blanc; la llei és la llei, i la llei castiga el racisme.

Tampoc no pot dir que només actuarà si Anglada reitera aquestes declaracions racistes: si no fa res més! Segons l'article "Anglada i la llei de partits", de Josep Comajoan, publicat a "El 9 nou" de divendres passat, 27 de març de 2009, i publicat també al seu bloc "A corre cuita", Anglada" ja havia qualificat els immigrants de"xusma" en un ple de l'Ajuntament de Vic, i per tant "deu constar en acta" i a més "ho repeteix sempre que pot". Per tant, senyor fiscal, la reiteració està més que provada i no es tracta, òbviament, d'expressions "puntuals i aïllades".

El senyor fiscal actua amb Anglada com un mestre d'escola benvolent (amb perdó del col.lectiu), el renya sense gaire convicció (amb por, potser?), sembla que digui: "no siguis dolentot, no hi tornis més".

Però el que està en joc, senyor fiscal, no és poca cosa. Amb el seu arxiu (provisional, perquè per descomptat nosaltres, la gent antifeixista, no permetrem que aquest arxiu sigui definitiu) està engreixant la bèstia negra del racisme, està posant en perill un dels béns que justament hauria de defensar: la convivència, la dignitat humana. La persona o el partit que atempti contra aquest dret elemental de la ciutadania no pot ser perdonada ni excusada.

Francesc Arnau Arias
(advocat)
Vic, trenta de març de dos mil nou