dilluns, 23 de març de 2009

Menorca és tan bonica que fa mal




No havia estat mai a Menorca. És tan bonica que fa mal...

M'explico. No només és bonica per la llum del mar que il.lumina, de lluny o de prop, cada turó; no només per les flors grogues que, aquests dies, subratllen cada matoll; no només per les parets blanques, i el cel tan blau, tot acabat de rentar, i les tanques de fusta, i les vaques lentes, i cada platja i cada espadat...No només per tot això, i més. Però Menorca és, sobretot, la seva gent.

Només arribar i preguntar per l'autobús des de l'aeroport, les persones a qui preguntava em prenien al seu "cotxo" amb total confiança. I això no s'ha desmentit al llag dels dies. Cada conductor d'autobús t'explica per on passes, i on pots anar, i com. Sense que ni ho hagis de preguntar. Suposo que ara encara poden, hi ha poca feina, tot és a la mesura humana: les distàncies, que sempre són petites, les hores que roden com gats indolents sota el sol de primavera.

L'altre dia anava a Fornells. L'autobús anava ple de gent que va baixar, tota, a un hotel. Em vaig quedar sola a l'autobús amb el conductor, i vam fer una marrada estranya, anàvem just en direcció contrària. I li vaig preguntar per què.

Va ser com obrir una gran ferida. Perquè el conductor ja no va parar de parlar. Sí, l'autobús fa un camí estrany, perquè de fet l'han posat per als hotels i els turistes, no per a la gent del poble. Sí, no pateixi, arribarem a Fornells, un poble d'uns tres o quatre-cents habitants que sembla que hagi crescut, però no. Tot són segones residències, cases tancades. Mentrestant, la gent jove no pot pagar un habitatge. És el poble més car de l'estat. I encara, miri, la gent resisteix, han salvat "s'altra banda" del port, veu que només hi ha muntanya? Entre dotze terratinents, tenen la meitat de l' illa. Són els descendents dels nobles que encara per Sant Joan munten els cavalls i es fan aclamar per la multitud, pels pagesos als quals exploten: cada pagès ha de pagar la meitat sencera de la collita al seu "senyor". Sí, senyora, medieval, això és medieval...

De tornada, el conductor sembla un altre. Ara hi ha més gent, a l'autobús. Menja xiclet i no diu res, intueixo que ja porta posada la careta de l'estiu, aquella que ve a dir: "Tant me feu, els turistes, tant me feu. Treballo i prou. Si tampoc no voleu saber res..."

Baixo una mica avergonyida. Bona tarda, senyora, bona tarda. Que ho passi bé.