Els carrers seran sempre nostres!

dimarts, 4 de juny de 2013

Olors perdudes




Nàufrags del mar del temps, arrosseguem la carcassa del cos, com si fos una barca esventrada, a la platja dels dies.

No hi ha consol, en el desgavell. O potser només la lluïssor de l'aigua, la sorra daurada que fuig, imparable, entre els dits.

Les onades arrosseguen derelictes dels dies viscuts: petxines gastades, vidrets de colors, pedres arrodonides. I tot és tan vell i tan bell, malgrat tot!

Les onades tornen. I neixen nens. Cada dia.

Escolto cançons antigues als cargols buits. Hi busco rastres de desamors, camins del record, olors perdudes.

5 comentaris:

joan ha dit...

La lluïssor de l’aigua, (i de les parules) ens manté vius.
Gràcies per dir-ho.
Gràcies per compartir-ho.
Una abraçada Roser!

Nosaltres ha dit...

Una abraçada de retorn Joan.

M.Teresa Abellán Pérez ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
M.Teresa Abellán Pérez ha dit...

De quina manera les paraules arriben a l'ànima. Els budistes diuen que nomes amb l'acceptació es transformen i canalitzen les situacions, sense resistència. La memòria, els records, la força interior,... ajuden. Una abraçada especial per a una dona especial

Nosaltres ha dit...

Gràcies, Tere! Una abraçada!