Els carrers seran sempre nostres!

dilluns, 24 de juny de 2013

TEMPS DE LLUITES


En llegir el capítol Temps de lluites del llibre “Central Térmica de St. Adrià...” publicat aquesta Diada de St. Jordi per la Plataforma per a la Conservació de les tres Xemeneies, m’ha vingut al cap el soroll que feia, de matinada, aquells dies d’abril de 1973, la cavalleria de la Policia Armada, quan baixava pel carrer Andreu Vidal i després per l’avinguda del “Caudillo” (actual avinguda de Catalunya), en direcció a la platja i a la Central Tèrmica aleshores en construcció...

La fotografia de l’obrer que va morir per obra de les armes de foc de la mateixa policia, el senyor Manuel Fernández Márquez (pàg. 42)... la fotografia de 1937, amb obrers combatius que aixequen el puny (pàg. 27)... tot això m’ha animat a mirar alguns arxius històrics.

“CUADERNOS PARA EL DIALOGO”

He trobat una circular, amb un segell que diu “CERCLE”, nom que correspon a una revista que feia a St. Adrià, la segona meitat dels anys seixanta, el jovent que es movia entorn de la parròquia de dalt. La circular, que porta data del mes de maig de 1973 –i que fou la primera senyal de vida de “Cercle”, després de quatre anys que la revista s’havia deixat de publicar-- es va enviar a tots els subscriptors amb una fotocòpia adjunta, que corresponia a un comentari editorial de la revista madrilenya “Cuadernos para el diálogo”. El títol de l’editorial era “San Adrián del Besós: ¿Son necesarias más pruebas?”

Aquelles modestes fotocòpies foren correctament interpretades per molts veïns i veïnes de St. Adrià, com a una clara mostra de solidaritat amb els obrers tant durament reprimits. I feia falta un cert atreviment, una certa consciència cívica i, fins i tot, antifeixista, per donar la cara i signar aquella circular amb noms i cognoms: Maria Soler, Jaume Vallés, Francesc d’A. Ribó i Joan González.

EL SISTEMA CAPITALISTA

Heus aquí alguns paràgrafs de la revista madrilenya de fa quaranta anys, que no puc deixar de ressaltar:

“Los sucesos de San Adrián del Besós con su tràgica secuela (...) vienen de nuevo a plantear dramáticamente ante la sociedad española la ineludible necesidad de una reconsideración a fondo sobre la formalización de las relaciones de producción, dentro del sistema político y económico español, o dicho con más propiedad, de las relaciones de producción, típicas del sistema capitalista...

“De nuevo un conflicto de carácter reivindicativo, característico en la dialéctica de las relaciones laborales dentro de un sistema capitalista, se desborda hacia consecuencias irreparables...

NO ALS CONTRACTES IL·LEGALS

“Las reivindicaciones de 1783 trabajadores de tres empresas que colaboran en la construcción de la Central Térmica, aprobadas en asamblea democrática, no son atendidas por los empresarios (...) Algunas de estas reivindicaciones, como la referida a los contratos en blanco o eventuales (ambos ilegales) o a la reducción de jornada (de nueve horas) no son, en el fondo, sino una exigencia elemental de cumplimiento de las normas laborales vigentes...

LA CLASSE OBRERA

“... se hace necesario destacar la solidaridad de amplios sectores de la clase obrera. Como en anteriores ocasiones, el movimiento trabajador ha protestado con serenidad y espíritu de clase, demostrando una madurez, que es en sí un total mentís a las acusaciones que continuamente se le hacen de ser una masa dúctil a manejos políticos exteriores a su clase. San Adrián del Besós fue en su origen un conflicto meramente laboral, cuya politización no puede achacarse a los trabajadores, sino a la incapacidad o inexistencia real de cauces de negociación apropiados y a la tozudez empresarial...”

I, arribats aquí, jo m’he de preguntar: de veritat fa tants anys de tot això ?