diumenge, 30 de juny de 2013

BANDOLERS QUE MEREIXEN RESPECTE






M’ha agradat l’article Bancos, banqueros y bandoleros, del senyor Joan Rectoret i Closa (Àrea Besòs nº 200, maig 2013, pàg. 4). Gairebé sempre m’agrada quan la gent critica l’administració de justícia d’aquest país. Ara bé, encara que la paraula bandoleros quedi bé en el títol d’aquest article, trobo que no és just assimilar la figura dels bandolers amb bancs i banquers i, molt menys, amb el banquer Blesa.

La tradició

Els bandolers, tradicionalment, han merescut sempre un respecte entre la gent del nostre poble. Per la comarca d’Osona n’hi havia un que es deia Serrallonga. I Joan Maragall (1860-1911) li va dedicar un poema que, entre altres versos, consistia en els següents:

... Però he tingut tant odi al rei d’Espanya

i li he fet la guerra jo tot sol.

Ell la terra ens ha omplert de gent estranya

i manar-nos-ho tot és lo que vol.

Doncs, jo li he dit: “No em plau!”. I, via fora!

he anat pel món com m’ha vingut a plaer,

he fet lo que he volgut, lliure a tota hora,

i no he obeït llei, ni rei, ni res.

I, tant se val...! (1)

Almenys jo no em puc imaginar el Blesa enfrontat d’aquesta manera al rei d’Espanya. Personatges d’aquest tipus –ladrones de guante blanco, en diu el senyor Rectoret- més aviat cal situar-los entre aquesta gent estranya que omple el país, tal com afirma en Serrallonga-Maragall.

L'actualitat

I avui dia també hi ha molta gent que respecten els bandolers. Un bon exponent és MESCLAT, grup de música català creat l’any 2000, que fusiona la música tradicional amb el rock i que està format per músics de diverses formacions d'arreu del país. Tenen una cançó que es diu Torna Serrallonga! I que fa així:

Del cor de les Guilleries

sortirà un gran espetec

que en farà ressons de guerra

a les parets de Tavertet.

Des de Sau a La Cellera,

des del Far al Matagalls,

el trabuc d'en Serrallonga

tornarà als amagatalls.

Torna, torna, Serrallonga,

que l'alzina ens cremaran,

que ens arrencaran les pedres,

que la terra ens robaran. (2)

Algú es pot imaginar el banquer Blesa amb la sensibilitat suficient com per a defensar una alzina? Jo no. Ara bé, sí que me’l puc imaginar amb un trabuc a les mans i fent-ne un mal ús...

Els MESCLAT, quan canten aquesta cançó, fan sentir unes veus de fons, que van llegint aquesta llista:

Josep de Trinxeria, Joan Barceló "Carrasclet", Joan Baptista Basset, Josep Moragues, Francesc Layret, Salvador Seguí, Emili Darder, Lluís Companys, Quico Sabater, Marcel•lí Massana, Ramon Vila "Caracremada", Salvador Puig Antich, Gustau Muñoz, Jordi Martínez de Foix, Julià Babia "El Nen", Albert Ibàñez "L'Avi", Guillem Agulló, Antoní Massaguer, Martí Marcó, Toni Villaescusa, Fèlix Goñi, Quim Sànchez.

I darrera d’aquesta cançó, un dels primers comentaris del Youtube diu:

Visca tots aquells que algun dia van anar contra el sistema autoritari. Aquesta cançó va per ELLS. De manera que ja ho sabeu: un respecte pels bandolers.

(1)Obres completes de Joan Maragall, Biblioteca Perenne, ed. Selecta, Barcelona, 1947.

(2)http://www.youtube.com/watch?v=oidtNQQ3f10