El senyor Lluís Martínez i Sistach, bisbe de
Barcelona, ja ha convidat al Senyor Jorge Mario Bergoglio, nou Cap d’Estat del
Vaticà, a visitar Barcelona. En enterar-me d’això, em va venir al cap una altra
visita papal: la que va realitzar a la mateixa ciutat en 1982, l’aleshores Cap
d’Estat del Vaticà, Senyor Karol Wojtila. Corria el mes de novembre d’aquell
any i, a l’Estat Espanyol, acabava de guanyar les eleccions generals el PSOE,
amb un joveníssim Felipe González com a cap de llista.
Intolerància i fanatisme
Les descomunals mesures de seguretat adoptades amb
motiu d’aquella visita, foren la primera i més significativa fita repressiva,
que es va produir a partir de l’arribada al poder d’aquell PSOE (1). Contra
aquelles mesures fins i tot varen surgir crítiques procedents de sectors
policials sindicals, que varen arribar a demanar la dimissió del “Comisario
General de Seguridad Ciudadana”, Senyor Genuino Navales.
Només a Barcelona i rodalies es varen practicar 32
detencions. Els policies, juntament amb les brigades municipals de neteja de
diferents municipis, varen arrencar 10.000.- cartells que s’oposaven a la
visita papal. Així les autoritats varen ordenar contrarrestar la campanya
impulsada pel Moviment Comunista de Catalunya (MCC), juntament amb altres entitats
populars i ciutadanes.
Aquest fou aleshores el balanç de la intolerància i el
fanatisme, desfermats per persones més partidàries de l’ordre --a tota costa--
i més devotes del Papa de Roma, que no pas respectuoses davant de la llibertat
de consciència i de la llibertat d’expressió.
Cinquanta milions diaris
Una octaveta, difosa per la Coordinadora Crítica contra la vinguda del Papa (COCRI), s’expressava
així:
El Papa ja ha arribat.
Per la tele ens diuen que ha vingut a portar esperança, pau i amor. Però
esperança de què, si cada dia de la seva visita costa 50.- milions de pessetes?
Qui ha pagat els 80 milions que costarà el passeig papal per Montserrat?
Aquestes son, entre altres,’ peles’ robades als dos milions i mig d’aturats!
Els detinguts de L'Hospitalet
A L’Hospitalet de Llobregat foren tres els detinguts,
entre ells algún professor de batxillerat de la localitat, la qual
circumstància segurament fou un factor decissiu a l’hora de congregar-se davant
de la Comissaria un grup de companys i amics, que va aconseguir la seva
llibertat al cap de poques hores, Així es va evitar que els passés igual que a
aquella senyora embarassada que, a causa d’haver enganxat algún cartell, fou
obligada a dormir tota una nit en el terra del sòtan policial...
A Santa Coloma de
Gramenet
A Sta. Coloma de Gramenet varen haver-hi cinc
detinguts, que passaren la nit a la Comissaria i només foren alliberats al dia
següent, en ser posats a disposició judicial i després que el seu advocat
estiguès també a punt de ser detingut pel Jutge de Guàrdia de la localitat, que
aleshores era un reconegut membre de la ultradreta neofeixista.
A Badalona
A Badalona, dos detinguts, contra els quals fins i tot
es va arribar a dictar una ordre de recerca i captura per part del Jutge de
Districte nº Dos, conegut ultra anti-avortista, que va intentar també, en
col·laboració amb els policies, fer detenir l’advocat, quan acudia al Jutjat,
per assistir a la declaració dels seus defensats...
A Barcelona ciutat
I dels nombrosos detinguts a Barcelona ciutat, només
un, el de la Comissaria del carrer Rosselló, fou tancat a la presó Model del
carrer Entença. Els policies d’aquella comissaria no varen tenir pressa per
portar el detingut al jutjat de guàrdia: savien el dia que estaria de guàrdia
el jutge que més els interessava, un de ben tristament famós per la seva
enyorança dels temps de la dictadura del general Franco. I esperaren aquest dia
perquè, després de les pallisses i vexacions patides per aquell detingut, no
era qüestió de presentar-lo davant de qualsevol jutge; en necessitaven un “de
confiança” i savien sobradament com aconseguir-lo. Així, fou necessari que un
grup d’advocats de la Comissió de Drets Humans del Col·legi d’Advocats de
Barcelona s’entrevistés amb aquell jutge, per a que el detingut sortís en
llibertat; només així es va acabar aquella situació tant escandalosament
discriminatòria.
I aquesta mica d’aproximació històrica ens pot ajudar
a imaginar com seria una visita papal ara... amb el PP en el govern de Madrid.
(1) Represión, tortura y Gobierno PSOE. Varis Autors.
Editorial Revolución, Madrid 1984.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada