Els carrers seran sempre nostres!

dilluns, 20 de maig de 2013

EL CANÓ D’EN SAVALLS




Senyor Director de “La Rella”.
Prats de Lluçanès.

 Li agrairia que, si vostè ho considera adient, publiqui aquesta carta en la secció corresponent del setmanari de la seva digna direcció:

EL CANÓ D’EN SAVALLS

  L’altre dia vaig presenciar l’espectacle teatral de la batalla entre carlins i liberals, dintre dels actes de la Fira del Jovent a Alpens. Els va quedar molt bé, a la plaça, amb aquestes intervencions des dels balcons, el protagonisme de la figura de la mort, l’avi, l’àvia i el canó... Va ser instantani:  aquell testimoni de l’artilleria dels carlins em va recordar de seguida una cita d’en Josep Pla (1), que explica com en  els “Records de la darrera carlinada” de Vayreda  es troba una referència literària d’aquests fets.

Resulta que “...els carlistes volgueren tenir artilleria, i, després de moltes anades i vingudes, encarregaren un canó a l’esqueller de St. Pere de Torelló. Heu de saber que l’esqueller de St. Pere de Torelló, o sigui el que fa les esquelles per a cavalls, eugues, vaques, braus, xais i ovelles, fou cèlebre en tota la comarca entre pastors i pagesos, perquè realment no tingué rival en el treball...

“Els carlistes encarregaren, doncs, el canó, i després de moltes penes, fatigues i treballs, arribà a ésser fos.  Resultà ...  una miniatura preciosa de canó. Fou anomenat “la xocolatera”.  Els qui l’encarregaren posaren grans esperances en la seva capacitat destructora...

“L’expectació davant els esperats estropicis del canó era extraordinària. Considerables i influents elements voltaven la màquina infernal en el moment de fer-la entrar en foc. El canó disparà tres vegades seguides i després explotà a trossets enmig d’una confusió i d’un desconcert inenarrables. No es tingué notícia que hagués fet cap víctima, ni pròxima ni allunyada...”

Josep Pla sospita que l’explosió del canó degué fer somriure Savalls...

I durant aquell cap de setmana, per  la barra del Casino, de matinada, jo vaig tenir ocasió de sentir algunes crítiques, pel fet que sempre acaben guanyant els carlins contra els liberals... “Cabrineti sí, Savalls no!” , deia un. I em va semblar sentir aquella tonada: “... la bandera dels carlins no és una bandera honrada...”

Una última cosa: en fullejar l’edició de “La Rella”, corresponent al 17-05-13, m’ha cridat l’atenció que a la llista de corresponsals no n’hi ha cap d’Alpens. No es podria posar remei a aquesta situació injusta?

I gràcies per tot.
(1)   Pla, Josep, Obra completa, volum XIX, Tres senyors, Edicions Destino, Barcelona 1971, pàg. 56 i 57.