Els carrers seran sempre nostres!

dimecres, 3 de setembre de 2008

Amadeu Casellas: 75 dies en vaga de fam. Article Terricabres. Actes a Barcelona, Terrassa i i Girona

Xerrada informativa, 10 setembre. Girona, La Màquia, a les 19 h.

Concentració, Barcelona, dia 5, a les 12 h. Jutjats de V.P., Via Laietana, 4

Caminada a l'hospital penitenciari, 6 setembre, Terrassa

El cas d'un pres anarquista

JOSEP-MARIA Terricabras

Sovint ens queixem, amb tota la raó, que a la nostra vida pública li falten idees, debat, capacitat de reflexió. Aquest interès més gran per les idees, però, hauria d'anar acompanyat també d'un gran sentit de realitat, de la voluntat de concretar les idees, de preocupar-se pels problemes que tenen les persones reals. Quan no es fa així, les idees acostumen a ser excuses per fer volar coloms, fins i tot coloms progressistes.


Trobo a faltar les dues coses: idees, però també accions concretes, accions pràctiques per lluitar contra el tracte injust, contra els sofriments que molts pateixen. Les presons són un dels temes que més debat i més preocupació haurien de generar entre nosaltres. Lamentablement, no és així. Des de fa uns quants anys he viscut diversos casos de presos polítics a Catalunya i he comprovat que el sistema judicial i la institució penitenciària són feus tan tancats, tan opacs, que, si no es vigila molt, s'hi poden acabar instal.lant la parcialitat, l'arbitrarietat, la crueltat i el legalisme venjatiu.


Com que em vull referir a casos concrets, parlaré d'Amadeu Casellas. És un anarquista que va atracar bancs els anys 70 i 80. Ja fa força més de 20 anys que és a la presó. Demana ser excarcerat, perquè, altrament, la seva condemna s'acabarà convertint en perpètua, cosa que va contra la celebrada Constitució espanyola. Però també es conformaria amb la concessió, tal com li pertoca, del tercer grau penitenciari, per anar només a dormir a la presó. I se li nega tot. Tot. Sospito que perquè és anarquista. Si fos un banquer, un exalcalde, algú de la faràndula o del món dels negocis, ho tindria molt millor. Però és anarquista. I, a aquests, no se'ls condemna només a la presó, sinó també a la inexistència.


Avui fa 74 dies que Amadeu Casellas ha començat una vaga de fam per reclamar que se'l tracti com es tracta a tothom. Això tampoc no fa cap efecte. Em temo que el poder s'agrada sobretot a si mateix, en el jutjat, a la presó o allà on sigui. Els que tenen poder, ¿també tenen l'objectiu de reduir el sofriment i de fer la vida més suportable, més humana?