Els carrers seran sempre nostres!

dimecres, 19 de desembre de 2012

Espantaocells



Vivim en el passat de la llum d'una estrella. Mirem cap a un futur incert i el present se'ns escapa com sorra entre els dits. Qui som?
El temps ens llaura com si fóssim un camp gebrat.
Obre solcs a la terra dura. Cova llavors.
Reneix, mor.
Floreix uns instants efímers.
Plantem espantaocells enmig del no-res però, per sort nostra, els ocells no ens fan cas. Vénen, riuen les nostres pors.
Vivim del  record dels ocells pretèrits.
Vivim del present dels ocells temuts i desitjats.
Construïm rellotges per escriure'ns.
I, malgrat tot, ens estimem.



We live in the past light of a star. Looking towards an uncertain future and the present is slipping away like sand between our fingers. Who are we?
Time ploughs us like a frosty field.
Opens furrows in the hard earth. Incubates  seeds.
Reborns,  dies.
Blooms  ephemeral  moments.
We plant scarecrows  in the middle of nowhere, but luckily for us, the birds will ignore them. They come and  laugh at our fears.
We live on  memories of past  birds .
We live on the present of  feared and desired birds.
We build clocks for writing ourselves.
And in spite of all that, we love one another.