René Magritte
Aparto cortines i més cortines, fins que m'adono que la finestra no hi és. O sí. Més avall, més petita.
Entra una mica de sol.
Eres al meu costat, però ara et veig al terrat de la casa de l'altre cantó del carrer. "Vés amb compte", penso. No hi ha barana.
Tanco els ulls i m'adono que la casa sencera gronxa. De fet, gronxa tot. Les cases, el carrer.
M'abandono a les onades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada