ERA MOSSÈN CINTO VERDAGUER UN XOVINISTA ESPANYOL ?

Jacint Verdaguer

Doncs, si hem de jutjar pel to que Mossèn Cinto (1845-1902) dóna a la darrera part del seu poema èpic “L’Atlàntida”, podríem dir que sí, que Mossèn Cinto era un xovinista espanyol i il·lustrat. Efectivament, a manera de “Conclusió" del poema, l’autor dedica uns versos a Cristòfol Colom i a la reina Isabel de Castella. Així, després d’explicar els oferiments de Colom a Gènova, Venècia i Portugal, rememora Mossèn Cinto la resposta d’Isabel:

“Vet aquí, Colom, mes joies;

compra, compra alades naus;

jo m’ornaré amb bonicoies

violetes i capblaus—“

I encara més endavant, afegeix, per major honra i glòria de l’imperi:

“Veu morgonar amb l’espanyol imperi

l’arbre sant de la Creu a l’altre hemisferi,

i el món a la seva ombra reflorir;

encarnar-s’hi del cel la saviesa;

i diu a qui s’enlaira a sa escomesa:

- Vola, Colom... ara ja puc morir!”

I això només és a tall d’exemple, prescindint de moment de les comparacions que fa Mossèn Cinto, entre el cognom de Dom Cristòfol i “l’Aucellet d’aletes blanques”... (1)

LA MALA INTENCIÓ DE CRISTÒFOL COLOM

Hi ha informes molt detallats, que Colom enviava puntualment als Reis Catòlics, on feia constar la seva opinió sobre cada tema que li semblava prou interessant. És significatiu, que la primera notícia detallada que jo he tingut sobre aquests informes colombins, ha estat en una obra anglosaxona (2).

Colom anava fent el seu diari de viatge i, poc després d’arribar a les Illes Bahames, en conèixer els indis Arawak, hi va fer constar el següent:

“They... brought us parrots and balls of cotton and spears and many other things, which they exchanged for the glass beads and hawks’ bells. They willingly traded everything they owned... They are well built, with good bodies and handsome features... They do not bear arms, and do not know them, for I showed them a sword, they took it by the edge and cut themselves out of ignorance. They have no iron. Their spears are made of cane... They would make fine servants... With fifty men we could subjugate them all and make them do whatever we want.”

Tot el paràgraf és molt significatiu, però especialment l’última frase: “estos indios serian unos criados perfectos... Con cincuenta hombres podríamos subyugarlos a todos y obligarles a hacer lo que quisiéramos."

Aquesta era la intenció de Cristòfol Colom, que tant va agradar als Reis Catòlics de Castella. Mereixien una lloa com la que els fa Mossèn Cinto?

(Signat: Francesc Arnau i Arias, 15-7-12)

Notes:

1.- Pàg. 133, “L’Atlàntida”, de Jacint Verdaguer, Edicions 62 i “la Caixa”, MOLC, gener 1979, Barcelona.

2.- Pàg. 1, “A People’s History of the United States, 1492-Present”, by Howard Zinn, Harperperennial—Modernclassics, 2001, New York.