dilluns, 4 de juny de 2012

Exactament



De cop, m'adono de l'absència. M'han fet passar amb raons.
- On és el pare? -pregunto.
La resposta és vaga i em fa enfadar. No m'ho volen dir.
- Vull saber on és el pare, exactament!
Dic "exactament" amb tota la ràbia del desconcert. I li dic a una mare que no és ben bé la mare, perquè no la tracto de vós. El pare tampoc no és ben bé el pare, però.
Un cop de vent fa picar la finestra oberta. En sento la seda freda a la pell i penso que l'he de tancar, però no ho faig.
EXACTEMENT, penso, i la paraula em pesa a les espatlles com una motxilla de pedres. Cada pedra és una lletra, i en sento les arestes doloroses.
Està a punt de ploure. Somio que somio un cel gris, inflat. La tempesta està a punt de caure, exactement a punt d'estimbar-se del ventre del cel.