T'abraço i ets un dofí. Nedes mar endins i se m'emportes a una festa de salts i escumes. Sento la teva pell freda i tèbia alhora...
Però t'he perdut. De cop recordo que no sé nedar i començo a enfonsar-me.
Palpo la paret d'aigua i encenc la porta blanca per on es surt del somni.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada