Una ciutat desconeguda. Els carrers plens de cotxes rabents sembla que corrin a dessagnar-se en algun lloc remot, com si fossin artèries d'alguna bèstia viva.
Se m'acut refugiar-me en la verdor d'un parc, però quan miro amunt m'adono que les capçades dels arbres són d'un plàstic espès. Al terra, bolets de paper i deixalles.
Em fico en una casa fosca. Al capdavall, hi ha números il.luminats: una xifra gran, centenars de milers d'alguna cosa. Els números van canviant.
Ara baixo unes escales entortolligades, com una serp de pedra que es perd en la boira. Intueixo espadats a banda i banda. He d'arrribar, però el camí és tortuós, i porto un vestit de ferro que m'estreny i m'adoloreix cada racó de la pell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada