Alegria de l'aigua que fa revenir els rius, que corre els camins, que fa volar ocells negres al cel petit dels bassals.
Alegria dels llamps que esquerden la crosta de la nit: si no fóssim vells i xarucs, xisclaríem de sorpresa!
Quins colors tan nets després del xàfec que s'ha endut la son dels camins.
Quina punta al coixí que fan les teranyines enjoiades.
Envernissats d'ara mateix, els bolets juguen a amagar-se i fan cara de sorpresa.
Les fulles que han caigut tenen un instant petit de perfecció que et voldries endur i preservar...
Els cargols-treu-banya surten lentament de la closca del temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada