Fragilitats

La malaltia s'acosta als meus amics, darrerament, sigilosa.
I jo no els sé dir com els estimo.
Em desperto a la nit i hi penso, però no hi sóc, al seu costat.
Em desperto amb totes les petites xacres que em ronden i que potser no són tan petites o que, segur, seran més grans.
No sé dir-te fins a quin punt vas ser un nen lluminós, i sé que aquesta llum t'acompanyarà sempre, E.
No sé dir-te que des que et vaig conèixer, i fa tan poc, ja em va semblar que érem amics des de sempre, J.
No sé dir-te que la intensitat amb què vius et fa fort, M.
No sé dir-vos que la fragilitat és de tots, és nostra. Fragilitat del temps i del cos, fragilitat de la companyia dintre la solitud.

Que cada dia nou sigui realment nou, amics. Amb la seva càrrega i la seva bellesa;  amb el seu color de cel irrepetible; amb la seva llum daurada.
Ja sabeu on sóc...