Els carrers seran sempre nostres!

dilluns, 10 de setembre de 2012

La brasa viva del cel

 

El vell somni, sempre igual i sempre diferent.

Arribo a casa (és grisa i buida) i sento una criatura petita que plora. "Com he pogut oblidar-me'n?", penso, i corro a consolar-la.

La tinc als braços, obro la finestra. Crema en somort la brasa viva del cel. Una mica de vent de no-res l'abrandaria.