Sóc només pols, però em penso estrella.

dimarts, 18 de setembre del 2012

MEMÒRIA HISTÒRICA A LIVERPOOL

“Un moment de l'acte a Liverpool” (Foto de Michael Harrison)




Liverpool 15.- Fa molt de temps, quan jo era jovenet i no havien passat massa anys des de la Guerra Civil de 1936-39, semblava que aquells esdeveniments quedaven molt més llunyans en la Història que no pas ara, que ja estem al 2012. Segurament això era degut a com la gent en parlava. O millor dit, a com la gent no en parlava, perquè en aquells temps la gent normalment callava molt.

En canvi ara --almenys a mi em passa-- hi ha temes relacionats amb aquella guerra que, encara que no els busqui, els trobo. I segurament és això el que em situa ara molt més a prop d’aquella circumstància històrica. El que me n'allunyava també era la confusió provocada al nostre país arran de l’especial situació política que vàrem viure almenys fins al 1975.

No fa gaire anys vaig estar enraonant amb un veí de St. Adrià, de la mateixa generació del meu pare i, en un moment donat, em va dir: -“Doncs sí, el 1975, quan es va acabar la guerra…” Això em va sobtar i el vaig interrompre: -“Què dius que va passar al 1975?” – Aleshores se’n va adonar i va rectificar: “Ah perdona, vull dir quan va morir en Franco, al 1975…” Doncs això vull dir, quan dic confusió.

LA BANDERA REPUBLICANA

Avui, a la ciutat anglesa de Liverpool i més concretament a Hope Street, que és un carrer molt cèntric, que uneix la catedral protestant amb la catòlica, s’ha celebrat un homenatge als més de dos-cents veïns de la ciutat, que al 1936 varen venir voluntàriament a defensar la Segona República Espanyola, enfront del cop d’estat del general Franco.

El local en qüestió és una mena de centre cívic popular, que es diu “The Casa”. Només entrar ens trobem amb una bandera republicana espanyola, situada en un lloc de preferència, on comença l’exposició de fotografies dels anys trenta, totes referides als esmentats voluntaris anglesos. Ens costa entrar i circular perquè el lloc és molt concorregut. La gent està contenta; beuen cervesa i alguns es fan fotografies al costat de la bandera.

DEL RIU MERSEY AL RIU EBRE

Per Liverpool passa el riu Mersey, que en part és navegable i dóna nom a una gran conurbació, el Merseyside. Per això el títol que presideix aquesta exposició fotogràfica és “From the Mersey to the Ebro”. L'ha organitzada la “International Brigade Memorial Trust”, constituïda per tota una colla de gent militant. Alguns són descendents dels brigadistes; a hores d’ara ja no en queda, naturalment, cap de viu.

Penjats a les parets també hi ha pòsters explicatius, a més dels peus de foto que acompanyen cada quadre. Així se’ns informa que els dos-cents de Liverpool només són una part de la gran brigada anglesa, constituïda per més de dos mil cinc-cents voluntaris antifeixistes.

XOFERS, PALETES, MECÀNICS…

En un lloc d’honor hi ha la llista penjada: Atkinson, Blumdell, Carroll, Donnelly… alguns noms estan en tinta roja. Són els morts en combat. Al costat també hi ha el nom de la batalla i la data: Quinto, agost del 1937; Serra de Pàndols, agost del 1938; Ebro, juliol-novembre del 38; Casp, març del 38; Brunete, juliol del 37; Belchite, març del 38… I també hi consten els oficis o professions que tenien abans de marxar i que van continuar fent els qui varen poder tornar: xofer, paleta, mecànic, enginyer naval, estibador, mariner, professor d’universitat, ferrer, periodista, estudiant, pintor, fuster…

Veig una fotografia presa a bord d’un vaixell espanyol de guerra, el “destroyer” lleial a la República, que portava per nom “Alcalá Galiano”. Una altra al front de Madrid, al peu d’una bateria antitanc…

EL FILL DE LA CAYETANA

Al fons del local, hi ha una sala d’actes, on ens arrepleguem unes dues-centes persones, unes assegudes, d’altres dretes i gairebé totes grans. Es fan els parlaments. Feia temps que jo no sentia parlar de classe obrera i societat socialista davant de tanta gent. M’ha cridat l’atenció un home de més de setanta anys, que porta una insígnia del sindicat espanyol de la CNT i que ha criticat fortament la policia durant la seva intervenció. Segurament aquestes crítiques no són alienes al fet que aquesta mateixa setmana, a Londres, s’ha conegut un informe oficial, segons el qual tota la responsabilitat de les noranta-sis morts que varen haver-hi, durant un partit de futbol a l’estadi de Hillsborough, a Sheffield, el 15 d’abril de 1989, és de la policia.

Després vénen els càntics i els punys enlaire. La Internacional, Bandiera Rossa... i la confraternització durant el dinar popular que segueix l’acte. És aleshores quan se’ns acosta el senyor Jim Jump i Lozano, de 63 anys d’edat, fill d’un dels voluntaris de Liverpool, que es va casar amb una noia de La Rioja, la senyora Cayetana Lozano i Díaz. Aquest home també ha intervingut en els parlaments i, en acabar ha cridat un “Viva la República!” com el que, segons diu, havia sentit a cridar més d’una vegada al seu pare.

I amb tot això tinc la impressió que ara comprenc una mica millor què és el que va passar en aquella guerra, sense que això signifiqui, encara, que jo estigui en condicions d’analitzar per què es va perdre.