dilluns, 2 de maig de 2011

Taller de cançons al Lluçanès.


Encara tinc les cançons al cap. Iròniques, tristes, múrries, o alegres com un dia de primavera...

A Santa Creu de Jutglar florien els lliris blaus (a Alpens en diem sords i no es podien tocar).
- No toquis aquestes flors, fan tornar sord! -dèiem, de petites, i les miràvem amb respecte i amb ganes de trencar el malefici.

I les cançons que vam aprendre amb Isabel Iborra i Lluís Reina tenen aquest mateix aire ancestral, et reculen a records antics i a uns temps tan pretèrits que no vam conèixer, però que pressentim.

Vaig començar a cantar amb la mica de por dels qui no ho fem mai: en seré capaç, n'aprendré, em sortirà la veu?...

Però al cap d'una estona ja cantàvem sense pors, fruint de les melodies i les lletres tan divertides.

Va ser un taller molt intensiu: entre el matí i la tarda vam conèixer i cantar gairebé vint-i-cinc cançons, i en vam triar set per aprendre i cantar l'endemà, quatre de les quals vam assajar conjuntament amb la gent del taller d'acordió.

I tot això enmig d'un magnífic ambient: distès, divertit. Al cap de poc ja ens sentíem tots velles amigues, amics...No hi ha com les cançons per agermanar la gent.

I l'endemà tot confluïa, al poble. Els qui havien caminat els vells camins de la transhumància i els gegants; els qui venien formatges i melmelades i arrracades i culleres de fusta i la quitxalla que
modelava roses de fang; els cantadors i acordionistes i grallers...

Em vaig sentir privilegiada de poder-ho viure. I ens vam acomiadar amb recança, amb ganes de tornar-hi, enfilada com tenim ja l'ànima en el collaret antic de les cançons.