Places del món.

Escric des de l'alegria i la tristesa, fetes un cabdell indestriable.

Que a Figaró guanyi la CAF (Candidatura activa del Figaró) un grup realment assembleari, realment del poble, divers, inclusiu...realment democràtic, en una paraula, és una notícia impagable. Conec aquesta gent i dono fe, des de la meva trajectòria abstencionista però lluitadora, de la seva honestedat personal i col.lectiva. És la primera vegada que voto en molts anys, i ho he fet plenament convençuda. I aquesta és la qüestió: convèncer. Amb arguments. Amb feina per fer, amb projectes, però sobretot amb l'aval de la feina ben feta. Guanyar per majoria absoluta després de vuit anys de govern vol dir que en comptes d'un possible desgast hi ha empenta; vol dir que de mica en mica el poble ha anat millorant, i que això és un fet innegable.

Escric també des de l'alegria de veure créixer opcions com BILDU i la CUP, malgrat totes les traves.

D'altra banda, però, en veure l'ascens de la xenofòbia i de la corrupció, tant si es diu PP com PXC, se'm fa un nus al cor. Caldrà treballar molt, per eradicar l'odi. Caldran moltes places plenes de joves i no tan joves a qui haurem d'escoltar, amb qui haurem de lluitar: plaça del Sol, plaça de Catalunya, de Vic, de Granollers, d'Olot, de Tahir, d'Islàndia, de Figaró, del món.