Els carrers seran sempre nostres!

dijous, 26 de maig de 2011

La roba estesa.


M'agrada la roba estesa. Banderes de no-res, si no és del temps que en mesura la florida efímera.

M'agraden els colors que s'ajunten arbitràriament i fan un quadre impressionista de cada façana: ombres i transparència de la llum que hi camina, oblícua, canviant.

M'agrada el ventet que fa voleiar l'estesa quotidiana, els secrets dels llençols, les caminades dels mitjons, la feina feta de les camises buides.

I no m'agrada la gent que vol amagar-la i condemnar les parets a una grisor permanent.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Poesia escrita en prosa, gemial, m'agrada molt com ho expliques.
Un petó
Montse

Roser ha dit...

Gràcies, Montse!