Tinc un bon amic, el poeta Toni Prat, a qui no agraden les poesies amb metàfores enrevessades. Ell fa, és cert, una poesia despullada i breu, molt bonica, i uns poemes visuals encara més contundents.
Els gustos de cadascú són els gustos de cadascú:
sort n’hi ha, que no som iguals!
Però jo penso que poesia i metàfora són gairebé
indestriables. És més: la vida mateixa és una metàfora!
Quan dic metàfora vull dir comparació, tal com
s’entén en el llenguatge ordinari, i no entro en refinaments de símils ni categories
semblants. Si faig servir la paraula és
perquè m’agrada, per raons fonètiques i per nostàlgia, també. Nostàlgia del bon
amic que va ser Segimon Serrallonga, poeta apassionat, metafòric i meteòric,
visceral:
Alegria sola,
brunz el fil elèctric
i el pal que el
tiba, i treuen
parracs de fum
cent cases plenes.
Naveguen els déus
majors en vent
per les
teulades. Tot és de tot.
I truco a la
porta de la terra
quan truco a
casa teva.
(1)
Doncs va ser el Segimon, precisament, qui em va explicar
que metàfora vol dir transport, en grec. I que, a la Grècia contemporània, es
va emocionar en veure camions de transport amb la paraula escrita: metàfora.
Per tant, al meu entendre, una metàfora és un
transport d’una realitat a una altra, per tal d’explicar-la en un altre
llenguatge, o en un joc de percepcions que ens acosten a l’emoció, tan
fugissera i subtil. I no és una excentricitat dels poetes, sinó que impregna
tota la nostra vida quotidiana.
A la majoria de les frases fetes i locucions, per
exemple, hi ha metàfores incrustades que, de tan sabudes, han passat a formar
part de l’imaginari col·lectiu.
I als somnis, sense entrar en interpretacions ni en
contrainterpretacions, també és sabut que el llenguatge és simbòlic i que
potser una cosa que sembla absurda en el somni només és una metàfora que
n’explica una altra de ben real en la vida desperta, que potser només és una
metàfora de la vida somniada.
I tot això només és per dir-li, al meu amic Toni Prat, que estem d’acord en el desacord; i que les seves poesies em semblen
metàfores excel·lents d’un despullament impossible:
de poder-ho dir
seria amb
paraules
de pell diàfana
(2)
Notes:
1.
“Dia
de vent”, dintre el recull Tornem-hi, no ho direm tot (Recital de poemes
de Segimon Serrallonga pel Grup de
teatre Vermell per Quatre, de Centelles).
2.
Poema
del llibre Jornada de portes obertes
(Poesia visual eròtica per invidents 1), de Toni Prat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada