dissabte, 5 de setembre de 2015

POESIA I METÀFORA


 




Tinc un bon amic, el poeta Toni Prat, a qui no agraden les poesies amb metàfores enrevessades. Ell fa, és cert, una poesia despullada i breu, molt bonica, i uns poemes visuals encara més contundents.
Els gustos de cadascú són els gustos de cadascú: sort n’hi ha, que no som iguals!
Però jo penso que poesia i metàfora són gairebé indestriables. És més: la vida mateixa és una metàfora!
Quan dic metàfora vull dir comparació, tal com s’entén en el llenguatge ordinari, i no entro en refinaments de símils ni categories  semblants. Si faig servir la paraula és perquè m’agrada, per raons fonètiques i per nostàlgia, també. Nostàlgia del bon amic que va ser Segimon Serrallonga, poeta apassionat, metafòric i meteòric, visceral:

Alegria sola, brunz el fil elèctric
i el pal que el tiba, i treuen
parracs de fum cent cases plenes.
Naveguen els déus majors en vent
per les teulades. Tot és de tot.
I truco a la porta de la terra
quan truco a casa teva.

(1)

Doncs va ser el Segimon, precisament, qui em va explicar que metàfora vol dir transport, en grec. I que, a la Grècia contemporània, es va emocionar en veure camions de transport amb la paraula escrita: metàfora.
Per tant, al meu entendre, una metàfora és un transport d’una realitat a una altra, per tal d’explicar-la en un altre llenguatge, o en un joc de percepcions que ens acosten a l’emoció, tan fugissera i subtil. I no és una excentricitat dels poetes, sinó que impregna tota la nostra vida quotidiana.
A la majoria de les frases fetes i locucions, per exemple, hi ha metàfores incrustades que, de tan sabudes, han passat a formar part de l’imaginari col·lectiu.
I als somnis, sense entrar en interpretacions ni en contrainterpretacions, també és sabut que el llenguatge és simbòlic i que potser una cosa que sembla absurda en el somni només és una metàfora que n’explica una altra de ben real en la vida desperta, que potser només és una metàfora de la vida somniada.
I tot això només és per dir-li, al meu amic Toni Prat, que estem d’acord en el desacord; i que les seves poesies em semblen metàfores excel·lents d’un despullament impossible:

de poder-ho dir
seria amb paraules
de pell diàfana

(2)


  

Notes:
1.      “Dia de vent”, dintre el recull Tornem-hi, no ho direm tot (Recital de poemes de Segimon Serrallonga pel Grup de teatre Vermell per Quatre, de Centelles).
2.      Poema del llibre  Jornada de portes obertes (Poesia visual eròtica per invidents 1), de Toni Prat.