Sóc només pols, però em penso estrella.

dilluns, 14 de setembre del 2015

El tren passa de llarg




El tren passa de llarg
per indrets que estimo,
llocs on el cor
es voldria
aturar.
Xiscles d’ocells perduts
dintre el túnel fosc,
parets escrites
amb crits
muts.
L’aire fueteja l’aire
com una tralla
quan la sageta
del tren
rabent
fuig.