El meu desig és una aigua remota.
Fa
camins incerts per una cova subterrània
i
a vegades és tan tènue que ni jo sé on és...
Sort
dels peixos fosforescents, dins la fosca,
allò
de mi impertorbable. Sort
d’estalactites
que escriuen les nits, les tardes:
rellotges
de pedra que esmicola
una
explosió de llum:
les
mans del saurí agiten l’aigua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada