PLAGI DE GABRIEL FERRATER

Segur que avui hi havia estrelles,
i no he mirat enlaire. Tota la nit
que veig cares i pedres i les soques dels somnis,
fumejants.
Mirava de prop, no m'aixecava de terra.
Ara se m'ha fet clar, i no he vist els estels

ni el somriure fals de la lluna.
Que demà me'n recordi. L'altre dia
vaig mirar des d’enlaire, i enllà de la barana
d'un terrat, al terra gris

d’un carrer molt transitat,

vaig veure una noia que era jo

 i que s’havia adormit.

 Amb una  recança de colors
damunt les espatlles, s'anava passant,
una vegada i deu i vint, la mà pel ventre inert.
Els braços em van semblar branques d'un arbre estès.
Eren les quatre de la matinada,

i plovia enllà de les finestres  insomnes,

i potser també feia vent.