Finestra oberta. Casa per fer entre totes i tots. 1 d'octubre. 2 d'octubre. 3 d'octubre...

dimecres, 19 d’agost de 2015

PLAGI DE GABRIEL FERRATER




Segur que avui hi havia estrelles,
i no he mirat enlaire. Tota la nit
que veig cares i pedres i les soques dels somnis,
fumejants.
Mirava de prop, no m'aixecava de terra.
Ara se m'ha fet clar, i no he vist els estels
ni el somriure fals de la lluna.
Que demà me'n recordi. L'altre dia
vaig mirar des d’enlaire, i enllà de la barana
d'un terrat, al terra gris
d’un carrer molt transitat,
vaig veure una noia que era jo
 i que s’havia adormit.
 Amb una  recança de colors
damunt les espatlles, s'anava passant,
una vegada i deu i vint, la mà pel ventre inert.
Els braços em van semblar branques d'un arbre estès.
Eren les quatre de la matinada,
i plovia enllà de les finestres  insomnes,
i potser també feia vent.